«Venia de no jugar amb l'Alabès i volia sentir-me important»»

—Després dels últims resultats, sembla que costa remuntar el vol. Per què?

—La categoria és molt complicada. Tant als equips que estan capdavanters en la classificació com els que són cuers, els costa guanyar. És lògic que en aquesta segona volta costi aconseguir tres punts, tots els equips es juguen alguna cosa. Els de dalt estan lluitant per entrar al play-off, i nosaltres ens juguem la salvació.

—Després de guanyar a Lugo, semblava que el Nàstic començava una ratxa positiva, però l’Osca torna a frenar a l’equip. Com van marxar al vestidor després de la igualada de dissabte?

—Portàvem tota la setmana preparant el partit per guanyar-lo, perquè així fèiem un salt important, però finalment no va poder ser. Ells també van fer un bon partit, sobretot defensivament, on crec que són molt bons. Al cap i a la fi, un punt ens serveix per seguir sumant i per agafar confiança. Queda molta lliga, i esperem poder guanyar aquest cap de setmana.

—Ara toca visitar el líder. És un bon moment per fer-ho?

—Jo crec que sí. No hem de témer cap equip, tenim un grandíssim grup i podem guanyar a qualsevol. El Llevant està a un molt bon nivell, si és líder de la categoria, és per alguna cosa. Tenen un bon grup i grans individualitats, però podem treure quelcom positiu.

—Després toquen dos partits a casa. S’han proposat algun nombre de punts a aconseguir en els pròxims tres partits?

—No. Al final hem de pensar primer en el Llevant i després afrontar els altres dos partits. Si mirem altres enfrontaments, el següent no ens sortirà bé. Ara només hem de pensar en el Llevant, treure els màxims punts possibles, i després ja prepararem els dos partits de casa.

—Li agrada el sistema amb cinc defensors que està utilitzant Juan Merino?

—És un sistema que aquest any a Vitoria també vam utilitzar, i ara mateix és un sistema defensiu en alça. L’hem de treballar i anem per bon camí. Al cap i a la fi, és una altra variant per intentar sorprendre altres equips.

—Sap que l’afició espera molt de Manu Barreiro?

—M’ho imagino. Crec que els fitxatges d’hivern serveixen per aportar el plus que falta a l’equip. Jo vinc amb la il·lusió d’ajudar el màxim possible, i espero que, com abans millor, pugui marcar gols.

—Vostè va deixar un record molt bo quan va passar per aquí amb la samarreta del Ràcing de Ferrol. Recorda aquell partit?

—Sí. El recordo també parlant amb els companys, amb Manolo o amb Xavi. Vaig jugar un play-off d’ascens aquí, però el Nàstic va ser molt superior. La sensació que tinc d’aquell partit és que no vam tenir moltes opcions, el Nàstic va estar un pèl per sobre nostre.

—Com s’està trobant amb la samarreta del Nàstic?

—Molt bé, molt content, sobretot amb els companys. Al vestuari hi ha molt bon ambient i això és fonamental per tirar endavant. Estic encantat amb l’entorn del club i amb la ciutat. Espero que la meva estada aquí sigui llarga.

—Què porta a un jugador que forma part d’un equip de Primera Divisó a fitxar pel cuer de Segona?

—És un repte. Venia de no jugar amb l’Alabès i tenia ganes de sentir-me important. Per a un jugador, això és clau per seguir creixent, vinc amb molta il·lusió i amb ganes d’ajudar a l’equip.

—Per què no va poder tenir continuïtat a l’Alabès?

—Aquest any a Primera Divisó es va canviar la direcció esportiva del club, també es van canviar jugadors, i és una categoria amb molta més competència. L’entrenador confiava en altres jugadors abans que en mi. Això es futbol, i és lògic que un futbolista a vegades passi per aquestes etapes durant la seva carrera.

—Què en treu de l’experiència a Primera?

—Sobretot aquest any amb l’Alabès partíem de la base que érem un equip que havíem de lluitar per mantenir-nos, però alhora havíem de competir amb tothom. L’experiència que m’emporto és que es pot guanyar a qualsevol equip.

—Fins i tot al Barça.

—(Rient) Per exemple.

—El veurem la temporada vinent amb el Nàstic?

—Espero que sí. Aquesta és la meva il·lusió, intentar salvar-nos i continuar al club, on repeteixo que estic molt còmode. És un bon equip, és un bon club, una bona ciutat, el Nàstic ho té tot per mirar cap amunt i perquè surtin les coses bé.

—I a Segona A?

—Espero que sí. Jo crec que sí, i n’estic confiat. Veig cada dia els companys que tinc al costat, i crec que segur que ens salvarem. Ho hem de plasmar amb fets, però segur que serà així.