El Llevant, un equip temible que ha demostrat que també és vulnerable
La derrota dels ‘granota’ la passada setmana a Alcorcón és el camí a seguir per a un Nàstic molt necessitat de punts
El Gimnàstic de Tarragona no travessa el seu millor moment. Després de la gran victòria assolida a Lugo (2-3), l’equip que entrena Juan Merino va veure trencada l’embranzida amb l’empat, al Nou Estadi, contra l’Osca (0-0). El conjunt grana no va ser capaç de disparar a porteria amb perill, i va acabar sumant un únic punt davant d’un equip que, tot i que vivia molt per sobre a la taula classificatòria, no va demostrar suficient ambició com per guanyar al Nou Estadi.
L’empat pel Nàstic és negatiu, sobretot, pel fet que aquest diumenge s’enfrontarà al rival més temible de tots els que hi ha a la Segona Divisió A. El Llevant és el líder absolut i indiscutible de la categoria de plata. Ningú apostaria que els valencians no seran un dels dos equips que ascendiran de forma directa a Primera Divisió. Els seus 49 punts en 23 jornades disputades l’ajuden a distanciar-se a 7 del segon classificat, el Girona, i a 12 del tercer, el Cadis. De fet, un terratrèmol massa gran hauria de produir-se al Ciutat de València perquè el Llevant no fos, la pròxima temporada, equip de Primera Divisió.
Però el Nàstic vol fer un parèntesi en la trajectòria triomfal dels valencians, com ho va fer la passada setmana l’Alcorcón. Els madrilenys van trencar moltes travesses en derrotar al Llevant, 2-0, en un partit que els va sortir perfecte al rival dels granota.
El Nàstic es trobarà diumenge (sis de la tarda) un equip que s’ha guanyat a pols el lideratge a la categoria. Els valencians són un equip molt treballat, i que destaca per la seva constància en tots els partits. No és un conjunt que jugui d’una forma espectacular, ni que faci aixecar els seus de la cadira, però mai baixa el ritme, una circumstància que provoca que, quan el rival baixa el pistó, no hi ha marxa enrera: el Llevant sempre t’acaba matxacant.
El conjunt valencianista arriba amb tres baixes, i de consideració, com són Campaña, Montañés i Iván López. Tot i això, l’equip no se’n ressent en excés, ja que compta a les seves files amb jugadors amb suficient qualitat com perquè no es notin les baixes. De fet, en el 4-3-3 que acostuma a dibuixar Juan Ramón López Muñiz, els tres de dalt són, de dreta a esquerra, Jason, Roger i Morales. Gairebé res. Roger és un dels màxims artillers de la categoria, amb 13 gols. Jason està ratllant a un nivell molt alt i Morales, tot i que aquesta temporada no està acabant de trobar el seu millor moment, sempre és perillós perquè és tot un punyal per la banda en la que juga.
A més, el Llevant s’ha reforçat bé en aquest mercat d’hivern. Dos futbolistes han arribat a la plantilla, ambdós de gran qualitat i amb cartell. Oier Olazábal, porter que se’l coneix per la seva etapa al Barça B, on era titular, i al primer equip blaugrana, on no va jugar tot i que va formar-ne part, arriba al club cedit del Granada per competir per un lloc a l’onze. Per altra banda, el punta Juan Muñoz, provinent del filial del Sevilla, també s’ha incorporat a la disciplina de Juan Ramón López Muñiz. Ambdós van participar ahir en un partit entre el primer equip i el Llevant B, i estan preparats per jugar.