«El 80% de jugadors que s'ofereixen són de lligues sud-americanes, la russa o l'índia»

—Què ha sigut el més complicat del mercat?

—Van arribar molts jugadors. Nosaltres ens trobàvem limitats a nivell econòmic i contents amb el que teníem. Aquest mercat mai no és bo perquè va d’agafar futbolistes que porten temps sense jugar o bé que no compten per al seu equip, i és difícil trobar oportunitats. Fa la sensació que has de moure alguna cosa, que la possibilitat de millora és ara o mai, i l’ansietat contrasta amb el convenciment del club de moure el mínim possible.

—Com a novells, fa sis mesos els va ser difícil fitxar. La primera volta els ha donat entitat?

—Se’ns van presentar bons futbolistes, però nosaltres tampoc no percebíem que haguéssim de fer canvis amb el que teníem. Per com estava la plantilla i la cohesió al vestidor, no ens convenia tocar el que funcionava. La marca creix i cada cop el club és més atractiu per als jugadors.

—És molt diferent contractar a Segona i a Segona B?

—Hem volgut arriscar el menys possible: fitxar per una temporada, dues, mai fer contractes llargs com els que es veuen a Segona, amb equips carregats de cedits i pocs jugadors lliures. Podíem trobar alternatives interessants, però calien fitxes. I això vol dir fer-les del filial per sota del 1994. L’entrenador treballaria amb 27, complicat per al grup i les convocatòries. I amb espai, malgrat tot, hauríem trobat alguna cosa.

—Quants currículums ha tingut a la seva taula?

—Se’ns en van oferir molts i especialment de lligues sud-americanes, de països emergents com Xile. D’Argentina i Uruguai. A meitat de temporada, els estrangers eren l’últim recurs perquè adaptar-se és fàcil a l’estiu i ara, tot i que l’idioma no sigui problema, es nota en l’estil de joc. Volíem que haguessin estat aquí, tot i que n’hi havia d’interessants a aquestes lligues.

—Com s’articula aquest procés al CF Reus? Com treballa la direcció esportiva roig-i-negra?

—Hi ha dues formes. Per exemple, un jugador d’un equip com Saragossa, Valladolid, que tenen un pressupost alt i futbolistes top però fan canvis. Algun ens pot interessar. Parlem amb el director esportiu i ens assabentem abans d’anar a l’agent. L’altre sistema és el més tradicional: agents t’envien noms perquè Segona és un aparador molt bo. El 70-80% són de lligues estrangeres.

—És més laboriós seguir els objectius des de lluny?

—Dominem la Primera Divisió. La Segona és el nostre segment objectiu i la Segona B l’estudiem a fons perquè té futbolistes que s’adaptarien, sobretot als filials. També la primera i la segona de Portugal, i la primera de França. Però, a les lligues sud-americanes, cal apuntar bé en el tema futbolístic, en el personal, i costa.

—Es fan servir vídeos, imatges. Resulta arriscat?

—Tenim dues plataformes, InStat i Wyscout, on es poden veure tots els partits televisats d’arreu del món. Des de la lliga xinesa a l’americana o la índia. Fins i tot, es pot fer un filtratge per situacions, joc aeri, centrades, pressió... Si ens agrada, mirem partits sencers per veure què fa quan no té la pilota, com es col·loca. I l’apartat personal. També hem de pensar en com juguem nosaltres. Un futbolista pot ser boníssim però no ser el que vols.

—Se’ls va arribar a oferir algun futbolista de renom, alguna vella glòria?

—Sí, però no són situacions que siguin reals. Pot arribar, en algun moment donat, un jugador a un correu. Però, després s’ha de contextualitzar en la realitat d’aquí. Al Reus, els que més ens ha vingut són els que destaquen a Brasil o Argentina, que volen fer el salt a Europa per acabar-se de projectar. També de la lliga russa o de l’índia.

—Es va parlar d’una possible cessió de Guzzo, amb contracte fins al 2021 i 95 minuts.

—Guzzo té talent i, per experiència, sabem que adaptar-se és una fase. Jugadors com ell han de tenir la motivació orientada, poder mirar-se dins si estan un temps sense jugar, i créixer. Han de ser madurs i saber que acabaran explotant i jugant aquí. A Guzzo no el tenim repetit. Tenim un Vítor i un Guzzo amb aquestes característiques d’última passada de talent. I serà important.

—Si només preveien fitxar per sortides o problemes físics, els de Benito els ho van fer mirar?

—Alberto té una lesió petita però hem preferit fer net. Té molèsties que l’haurien permès aguantar sense parar però volíem que fes net. Pensàvem que la defensa estava molt bé. Que al mig Rafa havia participat poc i que potser no estava content i que el seu lloc es podia millorar. Si no, no hauríem tocat res.

—I l’opció d’un nou reforç per a la davantera?

—Si hagués aparegut una opció realment interessant, una cessió de Primera, potser s’hauria plantejat, però no era la prioritat. Al final, hi ha hagut molts de canvis de cromos i són jugadors que han participat 30, 40, 80 minuts, que fa tres anys van fer gols però ara no compten. En aquell moment res no ens garantia l’èxit. A Chrisantus li queden tres setmanes per entrar al grup. Edgar ho té tot, li falta només convèn-cer-se ell mateix que pot ser important a Segona. I Máyor cada dia va a més. Al Reus, els gols els haurem de fer entre tots i els de segona línia han d’aportar. No podem tenir el davanter que té el Llevant.

—Hi ha algú que volguessin i a què no van poder accedir?

—Sergio Llamas era interessant per la possibilitat de cessió, ens agrada i a l’estiu el vam valorar. Però era una posició que no buscàvem. És un 10, i nosaltres volíem un 6. Aritz també havia de tenir descans i Albístegui té una lesió. No teníem fitxes i la de mitja punta és la posició més rica.

—Està content amb el que té?

—Sí, és clar, aquí som conscients del que som. Hem buscat la tranquil·litat per estar en equilibri entre la part econòmica i l’esportiva. Campins ha entrat i, si està així, l’any que ve estarà a Primera. I Babic. El principal actiu és el cos tècnic, encapçalat per Natxo González, i el clima. Correm i tenim il·lusió, i necessitem que l’afició hi sigui al 200%.