«Amb el Nou Estadi ple som més alts, més forts i més guapos»

—Quan les coses van malament, són els que tenen la veu més autoritzada els que acostumen a donar la cara. Podria explicar Xavi Molina com ha de treure aquesta situació endavant el Nàstic?

—Dels pròxims quatre partits, tres són a casa. Només hem guanyat dos partits al Nou Estadi en el que va de temporada, però ens hem de fer molt forts davant dels nostres. Després dels pròxims quatre partits es decidirà cap a on mirem.

—Després de guanyar a Lugo, l’equip es planta al Nou Estadi, contra l’Osca, en un d’aquests partits a casa on no es pot fallar. Doncs l’equip sí va fallar, empatant contra els aragonesos. Va ser una gran decepció per al vestidor?

—Sí, perquè després de la victòria de Lugo estàvem convençuts de poder guanyar, treure els tres punts com fos contra l’Osca. Va ser una bona clatellada. Però l’equip, a la setmana següent, va donar la cara contra el Llevant. Amb el 2-0, l’equip, parlant malament, va treure un parell de pilotes. Ara, toca mirar a l’Alcorcón, i treure els tres punts com sigui.

—Miri si és negativa la situació del Nàstic, que aquest diumenge visitaven al líder amb l’obligació, com a mínim, de puntuar.

—Sí, però és la situació que tenim. En una altra situació, vas allí a veure què passa, però ara no és així. Ens hem de centrar en l’Alcorcón, que és tota una final.

—Un Alcorcón que fa dues setmanes va guanyar al Llevant... I després, un Numància que ha reaccionat, i de quina manera!

—Sí, però crec que a nosaltres els equips també ens tenen respecte, i saben que contra nosaltres no es poden confiar.

—Han fet números?

—Sí. Cadascú en fa. En parlem entre els companys, però no cal obsessionar-se. Els meus números és guanyar els tres pròxims partits a casa i veure què passa en el partit de fora –Saragossa–, on també anirem a guanyar.

—El club ha posat diverses iniciatives en marxa per omplir el camp. Tot i que aquest equip no està per demanar res, quin és el missatge que li donaria a l’afició?

—Que sabem que la situació és difícil. Si miren la classificació, potser no tenen ganes de venir al camp, però l’any passat van ser claus en la recta final del campionat, i aquest seran peça importantíssima per aconseguir la salvació. Amb el Nou Estadi ple som més alts, més forts i més guapos. Sentir que la gent està amb tu és molt important. Ara bé, si l’afició creu que l’equip no s’ho deixa tot, poden fer el que vulguin, però estic convençut que els donarem arguments per creure.

—I vostè com es troba? Torna d’una lesió, però li està costant trobar el seu lloc.

—Hi ha molta competència. El que jo he de fer és treballar perquè l’entrenador pugui confiar en mi. L’equip, defensivament, està bé, i els companys que estan jugant ho estan fent bé. He de fer el que he fet sempre: treballar i, quan m’arribi l’oportunitat, aprofitar-la.

—Li agrada el sistema amb tres centrals i dos laterals?

—Sí. Crec que l’equip pot jugar amb molts sistemes. Si l’entrenador creu que així podem tirar amunt, benvingut sigui. Si tens la pilota, aquest sistema és molt bo. El problema arriba quan no la tens.

—Surten molts noms de jugadors de la mateixa plantilla per a substituir a Gerard Valentín quan aquest no estigui disponible. El seu, de moment, no l’ha dit ningú, encara que Xavi Molina pot jugar perfectament de lateral.

—Si he de jugar, jugo del que sigui. Tinc unes condicions diferents a les de Gerard, però crec que puc ser vàlid allí.

—Com veu els fitxatges del mercat d’hivern?

—A Achille ja el coneixem. Crec que ens pot donar molt, i cada vegada està millor. Crec que tots ens ajudaran.

—S’han produït també moltes baixes durant el mercat. Necessitava l’equip una neteja d’aquest tipus?

—La realitat és que va arribar el mercat d’hivern i érem últims. Els que prenen decisions van decidir fer aquests moviments, i és normal que es prenguin mesures, passa a tots els clubs.

—Es va confiar en la base de l’any passat. La barreja entre aquests jugadors i els nous fitxatges no ha funcionat. Per què?

—Això m’agradaria saber. Hem fallat en moltes coses. Es parla de falta d’humilitat, o que hem canviat, i crec que no. Estem treballant més que l’any passat, ens cuidem més.

—I la marxa de Vicente?

—Amb ell he estat tres anys i mig, que és quan millor rendiment he ofert. Li tinc apreci, però