Un nom per al destí d'Edgar i Edgar

«Com saps, la meva mare és professora d’escola, d’infantil, i va tenir-te a tu perquè està treballant a Gavà». Les paraules, d’Edgar Badia, se les escoltava molt atent Edgar Hernández, assegut a un banc, al costat del porter, després d’un dels entrenaments de la temporada. «Ara ets força lleig, però de petit havies estat bastant maco», bromejava el meta, que atenia les càmeres de LaLiga en l’enregistrament d’un vertader o fals, «i el que tu no saps és que va decidir dir-me Edgar perquè t’havia conegut i va pensar que, així, el seu fill seria igual de maco». El davanter, concentrat en encertar si la historieta de Badia era verídica o se «la volia colar», deixava anar un «tu estàs boig!» abans d’arriscar-se a respondre que l’afirmació sobre el nom, curiosa i premonitòria, era «falsa».

El segon arquer menys golejat de Segona reia perquè acabava de revelar a l’altre Edgar roig-i-negre, tres temporades després de retrobar-se al vestidor del CF Reus, un vincle que no coneixia i que els unia des del 1992. L’atacant, que diumenge passat anotava el seu segon gol del curs, novament de penal, contra el Getafe, recollia el guant i prenia el pèl a Badia: «No s’esperava que després fos tan lleig, no? Doncs mira!». I és que, tot i la tendresa que Edgar i Edgar estalviaven al relat, la mare del porter, Marta Guardiola, «es va quedar embarassada tot just un any després de tenir-te a classe», prosseguia Badia, que concloïa, amb humor, que «devia voler-me ros amb ulls blaus, i no va sortir-li així».

L’empremta que Hernández, nascut a Gavà i que acaba d’assolir la trentena, va deixar en la mestra, va traslladar-se al seu fill, 22 anys abans que es veiessin braç a braç al terreny de joc de l’Estadi. De fet, l’atzar va voler que la data de naixement del porter i el davanter estigués a punt de coincidir en el dia: mentre que el punta celebrava l’aniversari el passat 2 de febrer, Badia bufarà espelmes el 12, diumenge vinent i coincidint amb la visita al feu del Numància.

Connexió que continua

L’etapa al CF Reus, un altre dels lligams entre les vides dels Edgar, està deixant el millor tram de la trajectòria esportiva d’ambdós. L’arquer, responsable de la porteria d’un CF Reus que acumula aquest curs 19 dianes en contra, només dues per darrere del líder pràcticament ascendit Llevant, no amaga el desig d’acomiadar la campanya com a Zamora de la categoria en el seu debut a Segona Divisió. Els registres de la temporada deixen un reguitzell de jornades en què, amb tot, ja ho va ser temporalment, i el mateix porter apuntava, fa poques setmanes, l’objectiu de «créixer amb els partits com ho estic fent, intentar mantenir la regularitat a nivell defensiu» i aspirar al títol de menys golejat de la plata. Però, sobretot, de «sumar els 50 punts quan abans millor. Si ho aconseguim, podrem gaudir de Segona i mirar fites més ambicioses. Per què no?».

Hernández, al seu torn, reapareixia diumenge passat a l’onze després de tres jornades d’absència i d’haver-ne disputat una dotzena aquest curs. Al minut 68, convertia en premi un penal, el tercer de gairebé consecutiu que queia en mans roig-i-negres després que Jorge Díaz i Jorge Miramón no l’encertessin contra Almeria i Mallorca. El de Gavà batia Alberto García i recuperava l’1-1 en un enfrontament convuls i marcat per la forta ventada que va acabar amb tres expulsions i en què les dues dianes van arribar des dels onze metres.

Afegia un punt més al compte amb què Edgar Badia espera assolir, a curt termini, la cinquantena i es confirmava com una sòlida opció a la davantera d’un equip que ha preferit no fitxar aquí en el mercat hivernal. Un, evitant els gols i l’altre, generant-los, donen continuïtat a la connexió del seu nom, casualitat fins fa poques setmanes i ara explicació de la complicitat entre «companys i amics» que ho han estat gairebé des del moment abans de néixer.