Stephane Emaná. Jugador del Nàstic e Tarragona
«Els aficionats han de tenir clar que sentim l'escut i no deixarem caure l'equip»
Stephane Emaná és una de les peces de Merino per aquest Nàstic que afronta a partir d’ara una final a cada partit. I el jugador es mostra confiat en les possibilitats de l’equip de remuntar la situació actual.
— Aquesta setmana apareix al comunicat mèdic del Nàstic. Com es troba?
— Tinc un petit cop al taló, però no és res greu, així que hauré d’intentar estar bé per poder jugar aquest cap de setmana. Almenys ho intentarem.
— De fet ja havia estat un parell de setmanes apartat. Tan fort va ser el cop que va rebre?
— No és que el cop fos molt fort, però va ser a una zona força perillosa i on la lesió hauria pogut estar molt important.
— Una de les seves característiques al camp és la seva entrega i el molt que corre. Quants quilòmetres va arribar a fer en el partit contra l’Alcorcón?
— La veritat és què no ho sé. No ho vaig arribar a preguntar. Però ja no és el fet de córrer. Tenim clar que en la situació en què ens trobem hem de treballar al màxim. Hem d’estar l’un per l’altre i allí on no arribi el teu company has de poder arribar tu. No queda una altra...
— Precisament l’entrega que demostra l’ha ajudat a millorar i estar en una millor posició. Ha estat molt gran el canvi de la Pobla, el filial, al Nàstic?
— Sí. És una categoria superior i molts dels meus companys a la Pobla els hi agradaria estar al primer equip. Jo he tingut la sort de què han volgut comptar amb mi i no he d’abaixar els braços i seguir escalant.
— La passada temporada ja va jugar amb el primer equip grana tot i que la final va retornar al filial. Va ser una decepció per vostè?
— No, no em va decebre la situació. A més, en aquell moment l’equip de la Pobla també em necessitava aleshores. Està clar que les coses no van acabar com m’hauria agradat, però mai no és una decepció. Va ser un moment també per a aprendre i tenir clar que, si es va tornar a baixar, cal espitjar el doble per a tornar a pujar.
— Jugant amb el primer equip la passada temporada va marcar gols, enguany l’efectivitat no està sent la mateixa...
— No he tingut aquesta sort durant aquests sis mesos. Però ara, amb la confiança del míster i la de tothom intentaré aprofitar les oportunitats que pugui tenir i ‘ficar-les’ a dins.
— Ara ja és un jugador plenament consolidat al Nàstic i fins i tot es van produir ofertes per vostè en el mercat d’hivern. És així?
— Sí. Es parlava de ‘coses’. Però jo sempre m’he mantingut aliè a això perquè no em convé. Jo estava més atent al de dins, jo he de continuar treballant i sé que pertanyo al Nàstic. I aquí estic força bé.
— El retorn d’Achille ha estat important per a vostè?
— Si, sempre és important i m’ha alegrat el seu retorn. És un honor poder gaudir de jugar amb el meu germà. Ja és un jugador força conegut i ell m’ha ajudat força. Ha estat un retorn molt agradable.
— El que va poder veure’s a Lugo és que s’entenen bé els dos al camp...
— Sí, ens compenetrem força bé. Jo sempre he intentat aprendre’n mirant-lo i seguint el seu joc. De tota manera no m’havia imagina’t mai que acabaria jugant amb ell. Al final les circumstàncies m’han dut a poder gaudir de minuts amb ell i ens anem coneixent també dins el camp.
— L’empat que es va aconseguir davant l’Alcorcón és un pas enrere per l’equip?
— No. Mai no pot considerar-se un pas enrere. Cal continuar sumant, l’important és sumar. És evident que ens agradaria sumar de tres en tres, però l’important sempre és sumar i encara més a casa, on ens cal apropar-nos a la victòria per l’afició i per nosaltres mateixos.
— Amb la situació actual a la classificació, ja hi ha aficionats que comencen a dubtar de les possibilitats de salvació de l’equip. Què els diria?
— Suposo que és normal que els dubtes apareguin, però cal dir-los als aficionats que queden molt partits i que tenen uns jugadors que senten l’escut i que no ho deixarem caure així.
— De totes maneres, per aconseguir la permanència ara ja comença a ser necessari guanyar molts dels partits que queden. Ho veu factible?
— Sí que ho és. Tenim una gran plantilla i bons jugadors. És força factible.
— I tot passa per guanyar al Numància? És un partit vital pel futur de l’equip?
— Està clar que guanyant el Numància ho veuríem tot més clar. Però l’important és continuar sortint tots els partits a guanyar. Ara toca el Numància i sortirem a guanyar...