El Club Bàsquet Tarragona és una entitat més familiar de la que ho són moltes de les que militen a la LEB Plata, la tercera categoria en importància del bàsquet a nivell nacional. Molts dels jugadors que formen part de la plantilla del primer equip són esportistes que s’han format a Tarragona, que han «mamat» l’esport a casa seva des de petits i que tenen el club blau al seu cor.
Anar a veure un partit al pavelló del Serrallo implica viure aquesta sensació familiar, la qual ajuden a crear molts jugadors que, en ocasions, es fusionen amb el públic per intentar esperonar a l’equip i als mateixos espectadors. Dani Martínez és un clar exemple d’aquesta situació. Aquest jove jugador, de tan sols 23 anys, és el primer que s’aixeca (quan està assegut al banc) per demanar al públic que es bolqui amb l’equip. És aquell jove que, no fa gaire, jugava amb els més petits i ja meravellava, destacant pel seu atreviment i per la seva forma de jugar, sempre per davant dels nens de la seva edat.
Fa dues setmanes, Dani Martínez va arribar als 100 partits com a jugador del primer equip del Club Bàsquet Tarragona, una xifra a la qual molts haurien volgut arribar a aquesta edat. De fet, la greu lesió que va patir la temporada passada li va impedir engreixar aquesta xifra considerablement. Però ell, tot i saber que no podia saltar a la pista, era un més del seu equip. Ara, molt més madur, ja sap què ha de fer per seguir creixent. Valora els seus cent partits de blau «amb molta il·lusió. Cent partits donen per a molts bons moments». Ell, es queda amb «el que he viscut en aquest equip, i ho he fet amb la gent que vull, els meus amics i la meva família».
El CBT no travessa ara mateix el seu millor moment. De fet, el club tarragoní no està sent capaç de fugir de les posicions de la cua de la taula classificatòria, i el fantasma del descens es va engrandint setmana rere setmana. Dani Martínez és un d’aquells jugadors que poden arribar on ells vulguin. Amb treball, dedicació i entrega pot ser un jugador important en el món del bàsquet, i ell ho sap. Tot i això, no vol pensar en un futur gaire llunyà, ja que «ara només estic centrat a aconseguir la permanència amb el CBT aquesta temporada», tot afegint que «ja veurem què passa en un futur».
Arribarà on ell vulgui
Ell té nivell per arribar a una categoria superior. Fins i tot, n’hi ha que asseguren que l’ACB és factible per a un Dani Martínez que mai ha demostrat res que no sigui un compromís màxim amb el Club Bàsquet Tarragona, una circumstància de la qual el club n’és ben conscient des de fa temps.
A Dani Martínez, com a molts jugadors del CBT, els ha marcat una persona en particular. Berni Álvarez, entrenador dels blaus, és la persona que, a banda d’aconsellar-los sobre la pista, també els dóna pistes de com arribar a ser algú en el món del bàsquet. «És evident que he tingut molts entrenadors per tots els anys que porto en el bàsquet, però Berni és amb qui he pogut explotar i aprendre més coses». El jugador deixa clar que «em quedo amb la gent que he conegut, amics que matinc des que era molt petit. Això és el que més agraeixo del CBT».