Edgar Badia surt a la caça del 'Zamora' amb l'equip a les espatlles

Si Ortuño, Salvi i Álvaro van somiar, al llit després del 0-0, segur que va ser un malson i segur que hi apareixia Edgar Badia. L’arquer roig-i-negre, una de les claus, junt amb la seva rereguarda i amb la confiança de tot un vestidor que s’interna a la segona volta com el segon menys golejat de la plata, del punt recollit contra el Cadis. Al Ramón de Carranza, tancava el novè enfrontament amb la porteria intacta. El barceloní rema en la temporada del debut a Segona amb un objectiu: el Zamora. I no hi està massa lluny. Només Raúl, del Llevant i que ha disputat 21 partits amb un coeficient de 0,67 gols per cita i el meta del Tenerife Dani Hernández, que n’ha jugat 22 i té un 0,73 milloren els registres del porter del CF Reus, l’únic en disputar-ho tot, amb 20 gols encaixats. Per cada un que recull del fons de la xarxa, Badia n’atura quatre que anaven entre els tres pals.

Quan l’equip no ha pogut oferir la seva millor cara. O quan tot allò que ha de conjurar-se per endur-se els tres punts no ha anat bé. El CF Reus ha pogut recórrer a Badia com una constant regular des que hi posés un peu, al mercat hivernal de la 2013-14. Poques setmanes enrere, celebrava els 100 encontres en roig-i-negre. La direcció esportiva va posar damunt la seva taula, en els primers compassos d’aquesta aventura a Segona, una oferta de renovació. El club no s’hi ha pronunciat públicament encara i el rendiment de Badia l’haurà convertit, amb tota probabilitat, en una opció valuosa per a rivals de la mateixa i de superior categoria. L’arquer ja va ampliar vinculació una vegada: va ser a principis de 2015 i amb el compromís de servir a la plantilla de la capital del Baix Camp. Preguntat sobre aquesta qüestió, ja a l’equador de Lliga, el futbolista es confessava «centrat en la qüestió futbolística. I aquesta és una de les raons del meu bon rendiment a Segona. Hi ha hagut contactes amb el club i, si es donessin les circumstàncies, el Reus òbviament és el que tinc en ment. Però, és una situació en què no vull pensar ara».

Francis, Rubén Pérez o Embela

El repte de plantar-li competència ha portat a la plantilla Francis, Rubén Pérez, Aitor Embela i Jordi Codina. De tots ells, Badia parlava també fa algunes setmanes i deia que «la sort que estiguessin aquí és que he pogut aprendre de tots ells i això és un punt positiu que m’ha fet augmentar el nivell». Les estadístiques parlen bé del qui fos campió d’Europa sub-19 amb la selecció espanyola, i els seus registres a Segona, aquesta temporada, deixen un sol gol encaixat des de fora de l’àrea, d’on ha aturat una trentena d’intents per la quarantena que ha refusat des de dins i que permeten al CF Reus lluir els 34 punts que el mantenen onzè classificat. La cançó que, al 2011, Álvaro Morata va enganxar-li abans de l’Europeu l’acompanya encara cada jornada, abans de saltar a la gespa, convençut que «quan surten bé les coses, no penso que hagi sigut per això però sé que això sí que ha ajudat».

Oviedo, Girona, Rayo o Tenerife amenacen a l’horitzó més proper. De tots quatre, només el conjunt madrileny va aconseguir la diana contra el roig-i-negre. Va ser en ple descompte, al 92’ de la visita a l’Estadi. El capità Folch, però, havia marcat l’1-0 en els primers 20 minuts, i l’equip va sumar un punt.