El reusenc que custodia la porteria roig-i-negra de dilluns a dijous

La passió del seu grup d’amics pel videojoc d’EA Sports FIFA, que «en principi tampoc no em cridava massa l’atenció», va acabar enganxant Esteve Garcia Serres en les tardes ocioses davant la pantalla. D’aquí, al Ganxet FC, l’anterior CF Reus que ha cedit el nom per tal que el reculli el club de la capital del Baix Camp en la seva estrena a la Virtual Football Organitzation (VFO), i a l’equip amb què l’entitat ha debutat enguany a la plataforma virtual. Prop de 250 jugadors i dues setmanes de tests van ser necessaris per entrar a formar part d’un vestidor de 15 que defensa els colors roig-i-negres a la Segona Divisió, en la modalitat PS4. «Vaig fer la primera prova el 29 de desembre de l’any passat i el dia 5 ja estava fitxat», concreta el porter.

Garcia Serres (Reus, 1997), que estudia un cicle d’informàtica després de flirtejar amb la infermeria, acudeix puntual a la seva cita diària, a les deu de la nit, convocat amb aquesta particular versió del CF Reus.

L’original, la que cada diumenge trepitja la gespa ara en el seu històric periple a la plata, la va conèixer «de molt petit. Sempre anava a l’Estadi amb l’avi», i això que «a la vida real he fet bàsquet, hoquei, hípica... però el futbol és el que més m’agrada, i crec que sóc millor a l’VFO». El calendari és exigent: «Dilluns, dimarts i dimecres fem Lliga, i dijous juguem la Copa. Els diumenges hi ha entrenament. De fet, n’hi ha cada dia, però enmig dels entrenaments també hem de competir».

L’arquer –que va començar «jugant de davanter»–, és l’únic reusenc a la plantilla del CF Reus de PS4. Als altres 14 companys, «no els conec, però hi parlo cada dia». Només n’ha vist, de carn i os, «els capitans, perquè van venir a un dels partits, i vam presentar-nos». «N’hi ha un que és de Canàries», explica. Dels sacrificis del futbolista, Garcia Serres ja en sap un grapat. I és que «com que juguem a la nit, aixecar-se al matí per estudiar es fa difícil, però ja gairebé m’hi acostumo».

Des del Ganxet FC

En aquest propòsit, li fan costat els seus companys. També els del Ganxet FC, tot i que «una mica cabrejats, perquè era el seu porter i perdre’m doncs…», bromeja. A casa, «vaig explicar-li a l’àvia, però és complicat i en principi no ho va entendre. Després, quan va veure que sortia als diaris, ara ja sí que ho pilla».

Cada partit «dura 20 minuts. No sabem per què, perquè cada part és de sis, però al final tot s’allarga». Malgrat no ser titular, una distinció que ha recaigut «en el meu company, que forma part de la selecció espanyola», Garcia Serres està «molt content. Ell m’ha ensenyat moltes de les coses que sé i, al seu costat, vaig aprenent». L’esperit competitiu no entén de banquetes i «cada cop que guanyem, segur que crido més que la resta. Un ho acaba sentint molt».

Tan a prop i tan lluny, el porter virtual amaga encara un somni: «Admiro molt Edgar Badia, tant de bo es quedés aquí i és clar que m’agradaria conèixer-lo, com a qualsevol. Però no hi he pogut parlar mai. Avui m’he trobat amb el Natxo, i l’he saludat». De l’arquer barceloní del CF Reus destaca que «és molt jove i molt bo, i són dues coses que és difícil que es donin, a aquest nivell, a la vegada».