«M'hagués agradat continuar al Nàstic, m'hi trobava molt a gust»

—Com està?

—Estic bé. Content a la ciutat, a l’equip. Estic molt adaptat.

—Marxa d’un club en situació complicada i fitxa per un altre que tampoc ho està passant gens bé.

—Al Nàstic els resultats no es van donar, i no ho vam passar bé. Ara, la posició en la qual es troba el Saragossa, no es bona. Tinc optimisme perquè podem pujar a la taula.

—Per què està tan a baix el Saragossa?

—La Segona Divisió A és molt traidora. He vist grans plantilles patir al llarg del campionat, i crec que és el que li està passant al Saragossa, que el traeix la categoria. Té molta qualitat, però no arriben els resultats. I, a més, l’exigència que té el club es converteix en una gran motxilla.

—I per què li està sortint tot tan malament al Nàstic?

—Quan una cosa comença torta, un ho pot solucionar, però a nosaltres ens va costar moltíssim. Ens va costar trobar un onze regular i, per rendiment i per lesions, l’equip canviava molt. El Nàstic venia de lluitar per l’ascens, i mira com ha anat.

—Quin partit espera veure diumenge?

—Espero veure un Saragossa molt semblant al que vam veure contra el Llevant. Serà un equip que defensarà molt bé i amb molta solidesa.

—Si no guanya el Saragossa, es preveu un terratrèmol.

—Un sempre és optimista i afronta els partits pensant en guanyar-los. La nostra mentalitat és de guanyar el partit. No ens preocupem en el que pugui passar si es dóna un resultat negatiu.

—Què tal la relació de la plantilla amb Raúl Agné?

—Bé. És un tècnic molt treballador. Nosaltres acceptem les ordres de l’entrenador. Abans d’arribar al club, havia escoltat que podia haver-hi discrepàncies, però no he vist cap tipus de problema.

—Com va assumir la seva sortida del Nàstic?

—Amb naturalitat, però amb l’amargor d’haver d’acabar abans de temps el contracte. Quan vaig signar, era conscient que vaig fitxar per la lesió de Reina. Em va tocar deixar de jugar una mica abans que ell tornés, però al final sabia que perdria protagonisme a l’equip. El club es va portar molt bé amb mi, sobretot Emilio Viqueira, una gran persona.

—Li hauria agradat quedar-se a Tarragona?

—Sí. M’hagués agradat no sortir de l’equip i continuar jugant. Estava molt a gust, igual que la meva família. Però, de vegades, les coses no surten com un vol. Però ara estic a un gran club.

—Creu que l’entrevista que va concedir a un mitjà argentí el va perjudicar a Tarragona?

—No ho crec així. Sempre m’he comportat professionalment. Mai em vaig perdre cap entrenament, ni vaig infringir un horari. Em vaig comportar sempre com un professional.

—És just que el porter titular del Nàstic no sigui Dimitrievski?

—Reina és un referent al club, li ha donat molt i porta molt de temps al Nàstic. Però quan va jugar Dimitri ho va fer molt bé. Té grandíssimes condicions i cadascun dels dos té les seves condicions.

—Manté relació amb el president, amb Vicente Moreno o amb antics companys seus?

—He parlat amb algun dels meus antics companys, amb l’entrenador de porters... Són gent extraordinària.

—Quants anys li queden de futbol?

—Fins a final de temporada, segur. Visc del dia a dia. El dia que vegi que no pugui més, ho deixaré.

—Vol acabar la carrera a Espanya?

—M’agradaria.

—Després vol ser entrenador.

—Sí.

—Li agradaria entrenar al Nàstic?

—Sí (Riu). A tots els clubs en els que he estat he gaudit molt. Però he de fer molts de mèrits per aconseguir-ho.