El Nàstic abandona l'infern

Apoteòsica victòria l’aconseguida pel Gimnàstic de Tarragona a La Romareda, davant d’un Saragossa que, amb l’1-2, va assetjar la porteria defensada per Manolo Reina. Els tarragonins, però, van saber mantenir a la perfecció l’avantatge aconseguit gràcies als gols de Juan Delgado i de Daisuke Suzuki, que van fer inútil la diana d’Ángel, futbolista que, a més, va estavellar-se en dues ocasions amb la fusta. I, 22 jornades després (des de la jornada 5, concretament des del 17 de setembre), el Nàstic fuig de la zona de descens.

Era un enfrontament molt especial per al Nàstic, per diversos motius. El primer, era que un triomf significava abandonar la zona de descens a Segona Divisió B. El Nàstic ha viscut gran part de la seva vida aquesta temporada a la zona de descens, i el triomf era bàsic per poder marxar-ne. Tot i això, el duel a La Romareda no era, ni molt menys, definitiu.

També era especial perquè el duel a La Romareda de la passada temporada va tenir de tot. Tensió, emoció, i tres punts que van ajudar al Nàstic a continuar creient en l’ascens a Primera Divisió. En aquell duel, per cert, Reina i Lanzarote, titulars també aquest diumenge van tenir-les de tots colors. El mitja punta del Saragossa va fallar un penal després que el meta grana el posés nerviós, i l’afició aragonesa se’n va recordar, ja que van ser tot xiulets al de Villanueva del Trabuco. Cada vegada que el meta tocava l’esfèrica, el camp anava a una per escridassar-lo.

I, en tercera instància, va ser especial el partit perquè al davant hi havia un vell conegut de l’afició grana, un Diego Sebastián Saja que, després de passar mitja temporada en el club grana, va rescindir el seu contracte i ara defensa la meta dels aragonesos.

El Nàstic va arrencar més intens i, en els primers cinc minuts va disposar de dos córners. Semblava que el primer gol havia de ser local, almenys per empenta. Però el Saragossa en va tenir prou amb dos tocs per avançar-se a l’electrònic. Passada llarga des del propi campa a Ángel, qui s’ho fa tot sol, i bat a Reina. La galopada del davanter del Reial Saragossa va comptar amb la companyia de Iago Bouzón i de Djetei, però cap dels dos els va poder atrapar. Els dos centrals es van empetitir, a la vegada que Ángel, amb pilota, els superava amb escreix. Bouzón, en veure que no hi arribava, va decidir marxar a la porteria per si es produïa algun rebot, mentre que Djetei, desconegut, no hi arribava a temps. Gol, i restaven 85 minuts encara per disputar-se.

Pràcticament podria haver sentenciat el duel el «9» del Saragossa. Tres minuts després, en el 8’, rebia una altra pilota llarga però, en aquesta ocasió, la recollia una mica més escorat. Tot i això, no era problema per a ell desfer-se de la marca de Luismi i disparar, molt creuat. Tan creuat que, gairebé sense angle, el cuir va topar amb el pal dret de la porteria defensada per Manolo Reina.

Calia aturar les envestides del rival. No podia ser que el Saragossa dominés de forma tan evident i que sentenciés tan aviat. Els tarragonins no van tenir cap altre remei que avançar línies, i aquí va arribar el seu encert. La maquinària va començar a funcionar. Luismi es feia l’amo del centre del camp, escombrant tota pilota que passava per allí. Tejera repartia el joc, Achille Emaná buscava la màgia i Delgado anava a la cerca dels espais que l’ajudessin a intentar batre Saja.

I la combinació de tots aquests factors va motivar el gol de l’empat. Ho estava buscant i, a més, ho estava mereixent un Nàstic que sembla no rendir-se mai, independentment de si va per davant o per darrere a l’electrònic. Emaná es va inventar una passada interior per a Delgado que, arrencant des de l’esquerra, es va col·locar la pilota, amb un sol toc, a la seva cama bona, la dreta i, des de fora de l’àrea, sense pensar-s’ho, va disparar, sense que Saja hi pogués fer absolutament res.

Deliri grana per a un Nàstic que es va atrevir a convertir-se en el clar dominador del joc. Tot i això, una mala notícia, en forma de lesió, va ennuvolar la primera meitat. Quan mancaven tres minuts per al descans, Luismi va notar que havia fet un mal gest i va demanar, ràpidament, les assistències. No tenia bona pinta, i va abandonar el terreny de joc. El va substituir Xavi Molina, que tornava a disposar de minuts després de dues jornades.

A per la remuntada

Les primeres compasses del segon acte, així com va succeir durant la primera meitat, van ser per als tarragonins. No tenien cap tipus de por, i amb un Lobato pràcticament lliure per tot el camp, el Nàstic buscava sorprendre a un rival que es feia petit a mesura que passaven els minuts.

El mateix Lobato va protagonitzar una acció claríssima de gol, en la qual podria haver marcat, sense problemes, el segon del Nàstic. Servia una pilota, des de la seva posició central, Madinda a Emaná i, quan l’africà va aixecar el ca, es va trobar amb un convidat sorpresa, un Lobato que havia arrencat des de la dreta i que s’havia plantat a l’àrea petita. En rebre la pilota, però, no va saber impactar amb claredat, i l’esfèrica se li va quedar enrere.

El Saragossa, que no es volia quedar enrere, va fer la rèplica, amb una doble acció d’Ángel, l’home més perillós, sense dubte, pels locals. Però o Reina o Djetei sempre allunyaven el perill.

En el 66’ era substituït Achille Emaná, a qui no li agradava marxar. Entrava Álex López, just abans de la bogeria. Insistia a dalt el Nàstic, buscava el gol l’equip de Juan Merino. I el va trobar, a més, tancant una carpeta que feia molt de temps que estava oberta: la pilota aturada. Córner que bota Tejera des de l’esquerra de la porteria de Saja, perllonga Xavi Molina i arriba, amb tot, Suzuki, per reventar la xarxa i pujar l’1-2. Deliri total per la banda tarragonina, que va haver de suportar les nombroses escomeses del rival. La primera, als 78 minuts, quan Ángel, després d’una gran acció personal, torna a topar amb el pal. La segona, en el 80’, quan Reina atura una gran falta llençada per Fran i, en la segona acció, la pilota torna a tocar al pal. I, no hi ha dues sense tres. Fran, en el 92’ (es van afegir fins a cinc minuts), va botar una falta des de molt lluny i Reina, molt atent, es llençava a terra per desviar el perill. Bogeria que va acabar amb final feliç.

FITXA TÈCNICA

Saragossa. Saja, Fran, Silva, Cabrera, Fletscher, Zapater, Javi Ros, Lanzarote (Samaras, 74’), Cani, Xumetra (Edu García, 56’) i Ángel.

Nàstic. Reina, Lobato, Daisuke Suzuki, Djetei, Iago Bouzón, Mossa, Lévy Madinda (Manu Barreiro, 87’), Luismi (Xavi Molina, 45’), Sergio Tejera, Achille Emaná (Álex López, 66’) i Juan Delgado.

Gols. 1-0, Ángel (5’); 1-1, Juan Delgado (30’); 1-2, Daisuke Suzuki (73’)

Àrbitre. Jorge Figueroa Vázquez (Andalús). Va mostrar la targeta groga als visitants Iago Bouzón, Sergio Tejera, Juan Delgado, Djetei i Lévy Madinda.