El gran moment del Nàstic treu a relluir la millor versió de Delgado

Va ser la gran aposta d’Emilio Viqueira durant el mercat d’estiu. El director esportiu grana assegurava tant en cercles íntims com en converses obertes que era una autèntica «bomba». I sí que ho va ser, de bomba, però un explosiu que gairebé li esclata a les mans. Ara, però, el temps li ha donat la raó al màxim responsable esportiu del Nàstic, ja que Juan Delgado ha pogut solucionar el desastrós inici de temporada amb un ressorgiment digne dels més grans.

El 5 d’agost del proppassat 2016 el Nàstic anunciava el fitxatge de Juan Antonio Delgado Baeza, un jugador que arribava del potent Colo-Colo com a un dels millors jugadors de Xile. Havia de ser la gran estrella del Nàstic. De fet, no era per a menys, ja que els tarragonins van pagar 500.000 euros pel seu traspàs, una de les operacions més importants que es recorden en el club grana.

El rendiment de Delgado, però, no va ser l’esperat a principis de temporada. Al jugador se li veien coses, detalls, però no li sortia absolutament res. Molt tenia a veure les ganes que tenia el futbolista d’agradar, una empenta que es va convertir en ansietat i que se li va girar en contra al xilè.

De fet, l’afició se’n va arribar a cansar. Juan Delgado era pràcticament «non grato» en els pensaments d’una afició que ara està vivint al naixement d’un nou ídol a Tarragona. Juan Delgado ha despertat i comença a ser aquell jugador que va moure al Nàstic a pagar el mig milió. Un jugador que es mou perfectament entre línies, que cau a banda, que pot jugar de jugador més avançat de l’equip i que també pot fer-ho per darrere del davanter. I, el més important, que és un futbolista que ha demostrat que té gol.

En el sistema de cinc defensors que proposa Juan Merino, ni Delgado ni Achille Emaná tenen excessives obligacions defensives. Sí que és cert que Delgado, per les seves característiques i per la seva joventut, se sacrifica més a l’hora de tirar enrere, però té la suficient llibertat com per moure’s pel camp i buscar els espais per fer mal al rival.

Les xifres golejadores de Delgado fins a la 23a jornades són realment dolentes. Cap gol en tots els partits que va disputar. Ara bé, en els últims quatre enfrontaments del Nàstic, el xilè ha anotat tres dianes. La primera, al Ciutat de València contra el Llevant. Aquell gol no va servir per a res, ja que el Nàstic va perdre 2-1, en un duel en el qual els de Juan Merino van merèixer molt més del que es van acabar emportant.

Gols decisius

En la següent setmana, a la 25a jornada de Lliga, també va «mullar» Delgado. El seu gol sí que va ser decisiu llavors. Va ser el que va marcar durant l’empat (1-1) davant dels madrilenys, un punt que es va veure com insuficient llavors, però que es converteix en vital de cara a les aspiracions de permanència de l’equip. Però, segurament, el que més recordarà Delgado és el que va marcar aquest diumenge. L’escenari: La Romareda. El moment: crucial, ja que l’equip perdia 1-0. La forma: brillant, amb un toc subtil per col·locar-se la pilota a la dreta i xutar des de fora de l’àrea, batent a Saja i col·locant un 1-1 que, al final, es va convertir en un 2-1 gràcies al gol de Suzuki,