«El mal al genoll és un infern, no vull acabar amb coixera»

—Què és de Manolo Martínez?

—De la lesió estic malament. He intentat per tots els mitjans tornar a estar amb l’equip i ara el que vull intentar és tenir una vida normal. El mal al genoll és un infern moltes nits. Ara mateix, he de ser sincer i hi ha poques possibilitats que torni a jugar a futbol. No vull tenir coixera durant tota la meva vida.

—Recordi com es va lesionar.

—Vaig tenir una distensió del lligament encreuat i vaig pinçar una part del menisc. Sembla ser que un tros de cartílag també va saltar. Vaig fer un treball conservador tant amb els serveis mèdics del Nàstic com amb una persona que tinc de confiança a Alacant. Ho hem provat tot, però no he pogut entrenar com volia. Massa dolor i massa nits sense dormir.

—Quin és el seu rol ara a l’equip?

—Em vaig centrar a recuperar-me per tornar. Estic veient que serà molt difícil que pugui fer-ho. Se’m va encomanar estar al vestidor amb els meus companys per donar-los un cop de mà, i continuo per aquest camí.

—Ara que sap que no jugarà, com afronta el tram final de la temporada?

—Vaig esgotant les meves opcions de tornar a tenir una vida normal. M’han demanat que estigui amb l’equip fins a finals de temporada.

—Per tant, penja les botes?

—Ja he dit que les possibilitats de jugar són difícils perquè he passat un autèntic infern. He sobrepassat els límits.

—Per tant, Manolo Martínez ja no és jugador del Nàstic?

—Sóc jugador del Nàstic fins el 30 de juny. Tal com l’any passat, tot i no tenir presència al camp, em considerava una peça important, i ara també ho veig així. Tinc el respecte del president, del club, dels companys i de l’afició tot i que ara tampoc jugui amb l’equip. Així doncs, em sento completament involucrat en aquest projecte.

—I, a partir del 30 de juny, què?

—Haurem de veure quines possibilitats hi ha. M’he format per seguir vinculat en el món del futbol. M’apassiona aquesta professió, que he viscut amb tanta passió i tanta il·lusió, però ara només tinc energia per ajudar als meus companys a aconseguir la permanència, que serà la major fita de la meva carrera esportiva.

—Era el seu somni retirar-se al Nàstic?

—Sí. Tot s’ha precipitat una mica, però sí que volia retirar-me aquí, era la meva intenció des del moment en què vaig tornar al Nàstic, amb l’equip a Segona B.

—Per què ho ha fet tan malament l’equip durant aquest inici de temporada?

—Veníem amb unes virtuts, que enguany no ens han servit. Ens hem confós en moltes coses. Ara, la realitat és que veiem el sol brillar novament. Som fràgils, però som forts, amb la humilitat que sempre demana l’entrenador.

—Quan va arribar Juan Merino va assegurar que a l’equip li faltava humilitat.

—Sí. Crèiem que érem més del que som. No vam tenir els peus a terra com marca la llei del Nàstic. El futbol ens ha llençat a terra d’un cop de puny.

—I va ser aquesta falta d’humilitat la que va acabar amb Vicente Moreno?

—Vicente va fer un pas al costat perquè ho va creure ell oportú. És un treballador incansable i se’l recordarà com a un dels grans entrenadors del Nàstic. Va treballar fins a l’últim dia fins a aconseguir el que ell volia, que era la permanència.

—Una permanència que tots vèiem llunyana, però que Manolo Martínez sempre veia factible.

—No hem aconseguit res. Som un equip fràgil, que pot caure com un castell de sorra. Tot això ha canviat perquè hem seguit una línia de treball i, al final, els resultats estan arribant.

—Entén el toc d’atenció del passat divendres de Juan Merino?

—Sí. Merino serà un entrenador de futur del Nàstic, ja que té ADN Nàstic. Humil, treballador i, el que és difícil, ho fa fàcil. L’equip necessitava una persona que facilités les coses i crec que s’ha encertat amb el seu fitxatge.

—Es veu en el seu cos tècnic la pròxima temporada?

—Cos tècnic, no ho sé. Té un cos tècnic molt bo. Jo estaria encantat d’estar envoltat de grans professionals com ho és Juan.

—Cap a on va el projecte del Nàstic?

—Crec que la pròxima temporada, després d’aconseguir aquesta ansiada permanència, aprendrem molt més. Enguany hem vist les coses des d’un altre prisma, ja que hem hagut d’aprendre dels defectes. Hem fet un màster en futbol. Tenim un futur molt bo, i crec que ho demostrarem.

—Ha marxat en alguna ocasió a casa pensant que aquest equip baixaria?

—He arribat a casa sense saber trobar una solució al problema, i mai m’havia passat.

—La temporada passada, entre el novembre i el febrer el Nàstic va fitxar a set jugadors i, enguany, en una situació terrible a la classificació, en contracta a quatre. Es confiava molt en aquesta plantilla.

—Ningú s’explica el canvi que va protagonitzar l’equip, ja que alguns jugadors que van venir no oferien la versió que s’esperava d’ells, ni els que hi érem la temporada passada estàvem rendint sobre el previst.

—El projecte del Nàstic passa per tornar a jugar algun dia a Primera Divisió?

—Ara mateix, crec que seria parlar d’una meta massa alta jugant el que ens estem jugant. Aquest any hem vist una realitat que no ens esperàvem.

—Quina és la victòria més important de tota la temporada?

—La de Saragossa va ser molt important, ja que veníem d’una