La metamorfosi de Lobato

Cristian Lobato s’ha convertit en un dels fixes a l’onze de Juan Merino al Gimnàstic de Tarragona. El futbolista barceloní ha trobat el seu lloc en una posició que no era habitual per a ell, com és la de carriler dret, o lateral dret, com se li vulgui anomenar, i ha passat per davant de jugadors que són més específics en aquesta demarcació.

Juan Merino, tècnic grana, sempre ha manifestat que és «tot un luxe» tenir un jugador com Lobato a la seva plantilla. Des de la seva arribada, el tècnic ha intentat buscar-li el lloc on millor pogués explotar les seves habilitats. Una lesió va impedir que el futbolista comptés amb continuïtat, però, un cop recuperat, s’ha convertit en una peça indispensable i necessari en els esquemes del Nàstic.

Lobato sempre ha jugat escorat a la banda des de la seva arribada al Nàstic. Gairebé sempre, ho ha fet per la dreta, ja que el seu joc el permet fer diagonals, entrar cap a dins, i habilitar als seus companys amb passades de qualitat, moltes d’elles mil·limètriques. Per això, Merino ha decidit ubicar-lo a la dreta, on Gerard Valentín, l’únic lateral dret nat de la plantilla grana, no ha pogut afiançar-se.

En aquesta defensa de cinc homes, Lobato té un rol molt especial. Tot i partir des de la banda, té llibertat per endinsar-se al centre del camp, ja que el central que actua per banda dreta li cobreix les esquenes quan Lobato decideix iniciar una aventura. Però aquesta llibertat que li ha atorgat Merino també li permet canviar de banda, tal com es va demostrar durant el partit contra el Numància al Nou Estadi, quan va ser gran protagonista en assistir a Cordero en el gol que inaugurava l’electrònic. Una jugada en la qual Lobato marxa per banda dreta, centra, i el «20» del Nàstic remata per situar l’1-0.

L’equilibri que aporta el fet de jugar amb tres centrals i el de tenir un lateral esquerre tan fiable defensivament com Mossa motiven que el carriler dret del Nàstic pugui obrar com a ell li sembli més convenient, sempre pensant en buscar accions ofensives, per davant de defensar i aturar els atacs contraris. Ara mateix, el «9» del Nàstic s’ha convertit en un futbolista imprescindible, i vol continuar sent-ho fins el final.