L'espectacle del Pizjuán acaba en taules

El Gimnàstic de Tarragona empata (2-2) al gran Sánchez Pizjuán també davant d’un gran Sevilla Atlètic, que va merèixer marxar amb un millor resultat. Els sevillans, que van gaudir de tres ocasions claríssimes a la primera meitat, van marxar al descans perdent 0-1. Dues dianes d’un brillant Ivi van situar el 2-1 però, un míssil d’Emaná, va posar les coses al seu lloc.

Sempre en té una de preparada Juan Merino. Una sorpresa o, com a mínim, una novetat important al seu onze, que crida l’atenció d’inici. I és que els entrenaments, com són a porta tancada, no serveixen per donar pistes per l’onze que dibuixarà el tècnic andalús en cada partit.

Al Sánchez Pizjuán la novetat va arribar en el centre del camp. Sí que és cert que Lévy Madinda va estar realment malament en el darrer partit lliguer, al Nou Estadi contra el Còrdova, però no estava tan clar que acabés caient de l’onze. Doncs va caure, i el seu lloc el va ocupar Xavi Molina, que tornava als seus orígens, al centre del camp. En una defensa de cinc on els de sempre no es mouen (de dreta a esquerra, Cristian Lobato, Daisuke Suzuki, Bruno Perone, Iago Bouzón i Mossa). Acompanyaven al de la Canonja Sergio Tejera i Cordero mentre que, a dalt els insubstituïbles per a Merino Achile Emaná i Juan Delgado.

No se sap ben bé si era el que volia Merino d’inici, però la primera meitat va ser completament per al Sevilla Atlètic. Tant pel que fa a joc, com en el capítol d’ocasions. Els andalusos, sobretot en els primers vint minuts, no van deixar que els tarragonins ensumessin l’esfèrica. Jugant de cantó a cantó, impedint que el centre del camp del Nàstic es dediqués a altra cosa que no fos intentar destruir el joc del rival, Emaná era l’únic que buscava sorprendre el rival, amb un Delgado que, sol com un mussol, no l’ensumava.

Els andalusos van trigar, però van gaudir d’ocasions molt clares. La primera, als 20 minuts de joc. De fet, semblava un gol cantat, però va aparèixer l’àngel de la guarda del Nàstic, un Reina que, sota pals, va ser el gat que tothom espera d’ell. Però dos minuts després, una jugada calcada, en la qual la rematada va venir des de la dreta. En aquesta ocasió, va ser Curro el que es va quedar sol davant de Reina, però també es va trobar amb el de Villanueva del Trabuco quan va disparar, i va atrapar.

Tímidament, va reaccionar el Nàstic, sempre comandat per Emaná en atac, encara que les seves arribades sempre es frenaven, ja que les idees dels tarragonins es diluïen gràcies a la gran capacitat de reacció d’un equip més jove i més fresc. Però també, més inexpert. I era aquí on el Nàstic buscava el perill. Amb males entregues dels sevillans i robatoris de pilota que fossin efectius. En aquesta pressió, Cordero i Tejera van estar molt vius, ja que veien possibilitats de robar on ningú les podia apreciar. Mentrestant, el Sevilla Atlètic a la seva. Minut 29, i Matos, lateral esquerre dels locals, puja fins a l’àrea per rebre, disparar sense oposició i trobar-se amb el travesser.

Matos es lesiona

El mateix Matos es convertia en trist protagonista als 36 minuts de joc, ja que havia de ser substituït per lesió. Entrava per ell Álex Muñoz. I quan tot feia indicar que l’empat sense gols seria el resultat al descans, va aparèixer Juan Delgado. Falta escorada a la banda esquerra que ha de botar Tejera. El centrecampista s’ho pensa i, després d’escoltar les indicacions del seu tècnic des de la banqueta, la serveix enrere on, en una acció molt assajada, apareixia el xilè i, de primeres, llençava una canonada imparable per a Caro.

El que és la vida. Un equip que mereixia anar perdent al descans, i potser per més d’un gol de diferència, dominava en el marcador. Però així és el futbol. Tant de cruel és, en ocasions per al que no mereix guanyar, com pel que sí ho mereix.

Fort va sortir el Sevilla Atlètic en el segon acte, tan fort que, en tan sols dos minuts, va culminar la remuntada. Va ser un jugador, Ivi, el millor dels sevillistes tant avui com durant tota la temporada, el que es va posar l’equip a l’esquena i va decidir que el Nàstic no guanyaria amb tanta facilitat.

El primer, en el 55’, rep a l’esquerra una esfèrica Ivi, Suzuki li deixa molts metres, i el futbolista madrileny ho aprofita per disparar, creuat, batent Manolo Reina. I, sense temps per a poder respirar, jugada calcada, on Ivi rep al mateix cantó, aquesta vegada es desfà del japonès, dispara, i posa l’1-2.

No havia fet tants mèrits el quadre local a la segona meitat com a la primera, però va estar molt més encertat de cara a porteria, i això es veia reflectit al marcador. Doncs quan s’acostava el minut 70, Merino preparava un doble canvi. Ja havia entrat en el terreny de joc Lévy Madinda per Cordero, però l’entrenador del Nàstic volia introduir a Manu Barreiro i a Stephane Emaná. Tot i això, al final només en va fer un de canvi. I és que, abans de realitzar-lo, Emaná va fer una de les seves i va llençar un tret sec i dur des de la frontal, que va topar amb un defensor, després al pal, i va acabar entrant. Increïble. Llavors, Barreiro va substituir Delgado i, instants més tard, Gerard Valentín entrava substituint a Cristian Lobato.

Gran Valentín

En els darrers instants de l’enfrontament va ser, precisament, Gerard Valentín el millor home del Nàstic. Sempre, però, amb el permís d’Achille Emaná, que no va deixar de demostrar pinzellades de qualitat. No es va moure el marcador, tot i les internades per la dreta del lateral grana ni els intents de fer mal entre línies de l’africà. Punt bo per ser fora de casa, però no tant perquè era una gran oportunitat de fer un salt a la classificació.

FITXA TÈCNICA

Sevilla Atlètic. Caro, David Carmona, Bernardo, Diego González, Matos (Álex Muñoz, 36’), Yan Eteki (Pozo, 54’), Fede, Cotán, Curro (Borja Lasso, 81’) i Marc Gual.

Nàstic. Reina, Lobato (Gerard Valentín, 77’), Daisuke Suzuki, Bruno Perone, Iago Bouzón, Mossa, Xavi Molina, Miguel Ángel Cordero (Lévy Madinda, 54’), Sergio Tejera, Achille Emaná i Juan Delgado (Manu Barreiro, 72’).

Gols. 0-1, Juan Delgado (45’); 1-1, Ivi (55’); 2-1, Ivi (57’); 2-2, Achille Emaná (71’).

Àrbitre. Javier Alberola Rojas (Col·legi castellano-manxec). Va mostrar la targeta groga als visitants Miguel Ángel Cordero i Xavi Molina.

Incidències. L’Estadi Ramón Sánchez Pizjuán va acollir 2.002 espectadors.