«Jugo cada partit al màxim pensant en una renovació de contracte»

—Es podria dir que el seu fitxatge pel Nàstic, aquest mercat d’hivern, va ser el més atípic. Va estar força dies a prova, però al final ho va aconseguir.

—Una prova sempre és complicada, depèn de molts factors. Quan vaig veure el contracte vaig estar molt content de poder jugar al Nàstic. Em va fer molta il·lusió.

—Com van ser aquells dies de neguit abans de fitxar-lo?

—Passaven els dies i no sabia què passaria, però estava confiat perquè estava entrenant molt bé i tenia bones sensacions. En aquell moment no tenia club, i si finalment no hagués firmat el contracte, hauria suposat una pèrdua de temps. Tenia opcions d’anar a un equip d’Indonèsia, però jo em volia quedar al Nàstic.

—Com li comuniquen que, finalment, es queda a l’equip?

—Va ser en tornar de les vacances de Nadal, quan ja hi havia Juan Merino. Durant el segon entrenament em va dir que havia estat mirant vídeos d’entrenaments previs amb Vicente Moreno, i que estava content amb la meva feina. Llavors em va comunicar que parlaríem del contracte a les oficines del club.

—Però arribar al cuer de Segons A no és fàcil. Tot anava malament i no sortia absolutament res.

—Jo sabia que la situació era complicada, però per mi era una oportunitat per jugar, intentar guanyar partits i fer les coses bé. Estava molt enfocat i molt content. De fet, creia que la situació no podia anar pitjor. Amb els canvis que hi va haver, el nou entrenador i els nous jugadors, la situació de l’equip no podia ser la mateixa: en aquests casos les persones s’enforteixen i estan més atentes, i els ànims també milloren. De mica en mica, amb victòries i guanyant punts, hem pogut anar sortint de la situació.

—I, de cop i volta, un dia l’equip ha fet click i ha canviat tot. Què és el que ha passat realment?

—Crec que ha estat un canvi d’actitud. Els jugadors ho estàvem passant molt malament, i hi va haver un moment en el qual l’actitud va haver de canviar. Llavors vam començar a guanyar punts i partits. Alguns companys expliquen que, abans, qualsevol pilota que s’apropava a la porteria, hi entrava. Ara, en canvi, passa al revés. No és sort, però les coses estan sortint millor ara que abans.

—Entén que ara hi hagi una mica d’eufòria?

—Sí, però hem de ser conscients que els equips de baix només estan a tres punts. No podem relaxar-nos, perquè llavors estem morts. Sabem que cada partit és més difícil de guanyar, però estem forts i contents. Coneixem la situació d’on venim, i no hi volem tornar. Per això tenim la mentalitat forta per seguir endavant.

—En aquest sistema amb cinc defensors, vostè és indiscutible a l’eix. Li va bé jugar així?

—Sí, m’agrada. A Brasil vaig jugar molt així. A Europa també hi ha molts equips que juguen així. Per mi el sistema bo és el que guanya partits, punts, i que aconsegueix objectius. Tot i això, crec que no hi ha gaire diferència entre jugar en una línia de tres, de quatre o de cinc, perquè els jugadors hem de fer les coses bé independentment del sistema.

—A més, ja ha marcat algun gol amb el Nàstic. Què més es pot demanar?

—Particularment, estic molt content, jugant bé i, fins i tot, sí, he marcat un gol. Però en vull fer més. Sé que per un central és difícil, però la sensació de marcar un gol és molt bonica. Tot i això, les victòries encara són millors. Un cop al vestuari, independentment de qui hagi marcat, la sensació d’haver guanyat el partit és increïble. Tothom està content i ho celebra.

—Si el Nàstic aconseguís aviat la permanència, podria pensar en altres metes?

—Parlar ara sobre què passarà després és complicat. El nostre objectiu és la permanència, i crec que ens hem d’enfocar en això. Quan la tinguem segura ja parlarem i valorarem la situació, però ara encara no.

—Acaba contracte el 30 de juny. Quines intencions té?

—M’agradaria quedar-me al Nàstic. Hi estic molt a gust, i jugo cada partit pensant en una renovació de contracte. Intento fer les coses bé per poder seguir al club, cada partit és una oportunitat.