Carbia presenta números de veterà

El curs 2016-17, el que l’ha convertit en pitxitxi l’any del debut personal i el del club a Segona, acosta Fran Carbia a la xifra rodona de 100 partits de Lliga com a roig-i-negre. El davanter, artífex del primer gol que va celebrar l’Estadi a la plata, de la diana que decantava l’històric derbi i primera renovació del CF Reus al futbol professional, travessa un tram dolç a la seva carrera. Les darreres 29 jornades, de les quals només s’ha perdut dues –l’estrena a Mallorca (0-1) i el desplaçament a Anduva (1-0)–, l’han posat davant un admirat Cadis a qui va marcar al pas per l’Estadi, l’han vist anotar dues dianes al feu de l’UCAM Múrcia que havia arrabassat als reusencs el títol de campions de Segona B i deixen el gol més ràpid de la història, com a mínim de la recent, del CF Reus: l’1-0 en l’anada davant el Mirandés, a l’1’. A punt de celebrar els 25 anys, que farà el proper 31 de març, el futbolista és part de la generació del 92 de què també surten David Haro o Alberto Benito i que perseguia la direcció esportiva com a base per al salt de categoria. Exhibeix, amb l’escut del CF Reus al pit, xifres de veterà.

Si Tenerife ha de ser o no l’escenari per als 100 de Fran ho decidiran, a més dels entrenaments que la plantilla reprèn avui per preparar el matx a l’Heliodoro, també l’estat físic del golejador, que podria arrossegar molèsties arran de l’entrada d’un rival durant el derbi català de diumenge passat, el partit 99 de Lliga per al tarragoní a les files reusenques. La present campanya acabarà sent, de qualsevol forma i amb tota probabilitat, una de les més prolífiques per a Carbia a l’equip, on fins ara acumula més de 4.600 minuts on ha tingut temps d’anotar 15 dianes entre les tres temporades que va competir a la categoria de bronze i aquesta de primera a Segona.

Supera les seves millors xifres

De fet, la que ara és vigent està sent la millor temporada per a Fran Carbia en el capítol de gols, i això que no sempre actua com a referència d’atac als esquemes roig-i-negres. Supera, a falta de 13 enfrontaments abans de donar per enllestida la 2016-17, en dos els quatre gols que aconseguia el curs passat, que són els mateixos que a la 2014-15. La primera vegada que el pitxitxi va batre el porter contrari amb el CF Reus va ser en la jornada 38, la darrera, de la campanya 2013-14, a un partit contra el filial del Vila-real.

Fran, que s’havia incorporat aquell any a la plantilla de la capital del Baix Camp procedent del CF Pobla de Mafumet, perforava l’arc del Vila-real B al minut 16 i firmava la meitat del 2-1 de la victòria. Compartia vestidor, llavors, amb noms com Masqué, Àngel Blasco, Enric Socias, Taranilla o Álex López, sota la batuta de l’entrenador lleidatà Emili Vicente.

L’arribada de Natxo González a la banqueta, i la seva aposta, va permetre el davanter esprémer les estadístiques camí dels registres que ara deixa. Al seu compte, en aquest periple, gols com el que va col·locar el CF Reus al mapa futbolístic estatal i que va fer somiar l’Avellana Mecànica amb vèncer l’Atlético de Madrid, en la nit de les estrelles de Copa que ha quedat per a la llegenda de l’Estadi.

El somni de la Segona Divisió

En una entrevista recent al Diari Més, ja de ple a Segona i en la voràgine golejadora que va desplegar durant la primera volta, Fran Carbia se sincerava i deia que «després dels partits, m’està costant moltíssim dormir. Penso. Li dono voltes al cap, recordo l’etapa de juvenil, l’etapa del pas per La Pobla, tot el que m’ha costat arribar fins aquí». «Sóc una mica vergonyós, per què no dir-ho? Em costa molt obrir-me però, al camp, ara, em sento amb molta confiança i això es nota en les xifres i en tot», explicava.