Quatre germans lligats a una pilota

Tardes de futbol a l’escola del Barbate CF van traslladar a l’adolescència un vincle que unia des del naixement Alberto i Víctor, bessons, futbolistes gairebé des del bressol i «del Betis de tota la vida». Igual com altres dos dels seus germans, Ramón i José, també amb un passat vinculat a la pilota. A la família Andreu Alvarado, amb quatre fills i dos filles, el pare va encarregar-se de tenir a punt les botes per a tothom que se les volgués emprovar i, així, «va haver-hi un temps que, potser no tots quatre, però tres sí que vam coincidir jugant a l’hora a l’equip del poble». Ho explica Alberto Andreu, o Melli (Barbate, 1984). Un dels dos, de fet, i la meitat del sobrenom que els bessons van guanyar-se a les categories inferiors de l’entitat verd-i-blanca. Central i porter, vivien damunt la gespa aquella connexió de què sovint es parla i que «era diferent. Ha passat molt de temps i potser no tinc al cap detalls, no m’han quedat moments concrets, però sí que sé que m’encantava jugar amb el meu germà».

«Quan érem uns nens, jugàvem sempre a futbol al carrer», explica Melli, «i vèiem els nostres germans grans al Barbate i allò ens cridava. Som els més petits, i volíem ser-hi nosaltres també. El pare ens va apuntar». Entre els primers records, «jo estava boig pels desplaçaments, em feia il·lusió anar en autobús tots junts. Aquesta és la imatge que més a dins tinc i no ho havia dit mai», afegeix el central del CF Reus, que riu i apunta que «el primer any, ens van dir que jugaríem a un poble que estava a 20 minuts, i allò em va impressionar». D’allà, «el Víctor i jo vam anar convocats amb la selecció gaditana. Vam fer les proves al Betis, i ens van agafar a tots dos». Iniciar l’aventura plegats va suposar un motiu de tranquil·litat a casa però també significaria, per al defensa, «un suport molt gran, perquè no va ser fàcil».

«Ens ajudàvem l’un a l’altre»

I és que la dels inicis al club sevillà, «va ser una etapa que començavem amb 13 anys». Quan el Betis ens va firmar, «Barbate estava a dues hores en cotxe. Els pares ens van dur fins a la residència del club i ens van deixar allà». «Tan jove, i la primera vegada que sortia de casa, veure’m lluny... Va ser força complicat, però teníem l’avantatge de ser dos», explica el defensa. Amb tot, «va ser un temps on ens ajudàvem l’un a l’altre. Com que no compartíem posició, no competíem. Però sí que era un suport moral». Durant prop de tres anys, Alberto i Víctor Andreu, Melli i Melli, van jugar plegats i «hi havia molt bon rotllo». No tantes trapelleries com es podria esperar d’un jugador que conviu a l’equip amb la seva rèplica: «Alguna vegada vam voler fer alguna cosa, però al final no. Hi pensàvem però no ens atrevíem mai a fer res». El salt de l’ara roig-i-negre a la Divisió d’Honor «ens va separar». Els bessons no tornarien a coincidir, amb el central camí del futbol professional –que ha transcorregut gairebé íntegrament a les files del Betis, però que també ha passat puntualment pel Tenerife, el proper rival del CF Reus– i l’arquer als inicis d’una trajectòria que va tocar sostre a la categoria de bronze i que inclou Poli Ejido, Águilas o Portuense.

De Segona B al negoci familiar

Ara fa prop de cinc anys, el futbol mostrava la seva cara més amarga al bessó de Melli, qui «estava competint a Segona B i, per problemes d’impagaments, va haver de deixar-ho i dedicar-se al que es dedica tota la meva família, al peix. Ara, és peixater i té un negoci a Màlaga». «La resta de germans, en un moment o altre, també ho van deixar, i sóc l’únic que ha continuat en això del futbol», concreta el jugador dels roig-i-negres.

Ni el pas del temps ni les distàncies no han separat una família que, bessó inclòs, «cada cop que poden vénen a veure’m jugar, sempre que he estat a Espanya». Amb el Víctor, Melli hi parla «molt sovint i quan pot pel tema de la feina i dels compromisos, algun dia sí que s’hi acosta». Als germans, «els hi fa il·lusió que estigui aquí perquè són molt aficionats al futbol i el gaudeixen». Diumenge vinent, el CF Reus i alhora Melli, que hi va viure una part de la seva carrera futbolística durant la temporada 2010-11, es posaran davant el Tenerife en el partit de la jornada 30 de Lliga a Segona Divisió. Un duel que, segur, se seguirà amb atenció a casa dels Andreu Alvarado.