Badia: «Sóc un reusenc més»
El CF Reus ha anunciat aquest migdia la renovació d’Edgar Badia, la quarta que tanca el club aquesta campanya i «la més complicada» per a la direcció esportiva arran de l’excel·lent paper del porter en el debut a Segona. L’arquer, que va incorporar-se al vestidor roig-i-negre en el mercat d’hivern del curs 2013-14 i finalitzava vinculació el proper 30 de juny, firma per dues temporades i una tercera de condicionada a Primera, amb una clàusula d’un milió d’euros. «Tot el que he viscut aquí m’ha fet créixer com a jugador i com a persona», apuntava Badia en l’escenificació de l’acord, acompanyat del director esportiu, Sergi Parés, el conseller delegat Joan Oliver, i del president del CF Reus, Xavier Llastarri, que desitjava al futbolista «molta sort, perquè, si la tens tu, la tindrem tots». El roig-i-negre és avui el segon porter menys golejat de la categoria de plata, només per darrere del líder Llevant, qui ja té un peu i mig a Primera.
La negociació d’una clàusula «no excessivament elevada» que no tanqui portes al meta ha estat una de les claus pel «sí» que, amb tot, «he meditat en el seu punt però no massa». Fran Carbia, David Haro i David Querol són les altres tres renovacions ja rubricades al CF Reus, que n’anunciarà la cinquena previsiblement la setmana vinent. Les negociacions continuen obertes amb peces com Ramon Folch, Alberto Benito o Ángel Martínez. Sobre Badia, especialment protagonista i crucial en aquest tram gris que ara vol deixar enrere el conjunt de la capital del Baix Camp, Parés desvelava que «ha rebut bastants propostes però els dos volíem tirar-ho endavant».
Molt estimat per l’afició
Amb l’ampliació de vinculació el club s’assegura un jugador «molt intel·ligent, amb capacitat d’anticipació, un porter modern que juga molt bé amb els peus i que enriqueix la nostra idea de joc». Després de firmar, el mateix Badia es confessava «un reusenc més» perquè «tinc aquí amics de tota la vida» i agraïa el suport de l’afició, que «m’ha estimat i m’ha fet sentir molt especial encara que, a vegades, ni jo mateix fos conscient de per què ho feia».