Serà un camí molt llarg

El camí del Nàstic cap a la permanència a la Segona Divisió A serà llarg, molt llarg. Així va quedar demostrat aquest diumenge, quan els de Juan Merino van veure com un Almeria pràctic, i limitant-se a intentar aprofitar errades, va emportar-se els tres punts del Nou Estadi i va tornar a posar en problemes a un Nàstic que arribava de guanyar a Valladolid i amb la moral pels núvols.

Després de jugar amb quatre defensors a la Copa Catalunya, Merino va tornar a la defensa de cinc en Lliga. No li agrada canviar les coses a l’entrenador del Nàstic, i encara menys quan li estan funcionant. Amb Valentín com a novetat en el carril dret, la resta de defensors eren els esperats: Mossa en el lateral esquerre i Suzuki, Perone i Bouzón a l’eix.

La major novetat arribava en el centre del camp, on Wilfred Zahibo entrava com a titular, al costat de Sergio Tejera, novament cervell i protagonista en tot el joc de creació dels seus, i Lévy Madinda. A dalt, Stephane Emaná i Manu Barreiro, protagonistes. També ho eren, per ser a la banqueta, Juan Delgado i un Achille Emaná que veu com està perdent protagonisme a l’equip.

S’enfrontaven dos equips de la part baixa, dos conjunts molt necessitat de punts, però el que va començar amb més ansietat va ser el local. El Nàstic, en els primers 20 minuts, va posar nerviós tant a l’espectador, com a qualsevol que passés per allí. Indecisions en defensa que motivaven que la por entrés al cos dels aficionats, i dels que no ho eren.

Per començar, Gerard Valentín deixava un passadís immens per banda dreta, que aprofitava Nano per guanyar-li la partida en velocitat cada vegada que volia. Per continuar, Bouzón i Perone no s’entenien sobre la gespa i provocaven situacions de perill, com la del minut 13, on ningú dels dos desvia una acció de perill, s’enreden, i habiliten a Kalu Uche per disparar i intentar una vaselina a un Reina que, atent, no permetia que res passés. Per si no fos suficient, quatre minuts més tard Mossa regalava una esfèrica al rival en un mal desplaçament. Van ser vint minuts horribles, però que podrien haver estat pitjors si una badada en defensa global, o sigui, de tot l’equip, hagués acabat en gol de l’Almeria. Quan tothom reclamava un fora de joc, es va plantar sol Uche davant de Reina i, intentant una rematada acrobàtica, es va trobar amb el meta. No ho era, de fora de joc.

Però, poc a poc, es va anar entonant el conjunt grana. Sota la direcció del sempre genial Sergio Tejera, Zahibo va millorar i també va demostrar bon tracte de pilota i, sobretot, bons desplaçaments de 30 o 40 metres. En un d’aquests, gairebé marca el Nàstic. Transcorria el minut 36 de joc i Gerard Valentín, que havia deixat enrere les badades i s’havia entonat força, va rebre per la dreta, va plantar-se a l’àrea i va disparar amb tota l’ànima a l’escaire esquerre de la porteria de Casto. El meta, però, va poder desviar a córner. Encara, abans del descans, en va tenir una de clara el conjunt tarragoní. Tejera va plantar-se a la frontal, va retallar davant de Morcillo, i aquest darrer va haver de cometre falta per impedir que progressés el cervell del Nàstic. Ho va aconseguir, però es va emportar la groga. La falta va anar una mica desviada per damunt del travesser.

El Nàstic anava a més, i quedava tota la segona meitat per certificar aquesta millora i per intentar buscar el gol. Tot i això, els primers cinc minuts de la segona part dels tarragonins van tornar a ser per a oblidar. Errades al darrere, una darrere de l’altra, fins que gairebé marca Kalu Uche, encara que el seu tret, des de l’interior de l’àrea, va topar amb l’exterior de la xarxa.

Poc a poc, es va entonar un Nàstic que veia com el seu centre del camp funcionava i, poc a poc, anava assumint més riscos. L’Almeria aprofitava els forats que deixava Valentín a la seva banda dreta, però Suzuki, ara sí, i després de molts partits realment dolents, va estar a totes, tallant el perill que arribava per la seva banda.

Va començar Juan Merino a moure banqueta, veient que podia emportar-se els tres punts, però que alguns futbolistes necessitaven refresc. El primer canvi, el de Juan Delgado, que va entrar per un discret Stephane Emaná i després, el de Muñiz, per Madinda. Però aquesta reestructuració, no posicional, sinó d’homes, la va aprofitar l’Almeria per pujar el gol, el d’Uche, no Ike, sinó Kalu. Jugada enrevessada a l’àrea, que serveix de cap Joaquín Fernández i remata al fons de la xarxa l’africà.

El 0-1 va significar un pal, i dels grans, per a un Nàstic que tenia poc temps per a poder reaccionar. Va fer el que va poder un Juan Merino que va mirar a la banqueta i va veure a Uche. El sacrificat va ser Suzuki, tot i que no era un dels pijors centrals del dia.

Va ser llavors quan va començar la bogeria, un assetjament total per part dels jugadors del Nàstic envers un Almeria que, com és normal, es va dedicar a perdre temps, tot el que va poder. Hauria canviat molt el signe del partit si l’àrbitre hagués assenyalat un clar penal sobre Juan Muñiz, quan l’asturià intentava internar-se per l’esquerra. Va entrar, i Borja Fernández va cometre penal sobre ell, però Gorostegui Fernández va decidir que era falta, fora de l’àrea. I gairebé la marca el mateix Muñiz, però es va trobar amb un Casto que, no se sap com, va elevar-se fins al cel per desviar l’esfèrica a córner.

Fins al final del duel, el Nàstic va demostrar més empenta que una altra cosa, i va entrar en un ball de targetes amb el rival que no el va beneficiar absolutament en res. Això costarà, i molt.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Manolo Reina, Gerard Valentín, Daisuke Suzuki (Ucke, 77’), Bruno Perone, Iago Bouzón, Mossa, Zahibo, Lévy Madinda (Juan Muñiz, 68’), Sergio Tejera, Manu Barreiro i Stephane Emaná (Juan Delgado, 62’).

Almeria. Casto, Motta, Morcillo, Ximo Navarro, Nano, Joaquín (Diamanka, 84’), Borja, Fidel, Quique (Juanjo Expósito, 89’) i Kalu Uche (Corona, 76’).

Gols. 0-1, Kalu Uche (72’)

Àrbitre. Aitor Gorostegui Fernández (basc). Va mostrar la targeta groga als locals Sergio Tejera, Mossa i Zahibo; i als visitants Joaquín Fernández, Morcillo, Ximo Navarro i Juanjo Expósito.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 8.327 espectadors.