«A casa hauríem de portar una mica més el pes del joc»

—Quina muntanya russa de resultats en les últimes setmanes, no creu?

—Venim en una línia una mica irregular. És veritat que estem sumant força punts, tot i que aquest cap de setmana vam ensopegar a casa, cosa que no esperava ningú. Esperàvem donar un cop damunt de la taula i separar-nos de la zona baixa, però vam deixar escapar els punts. Ara toca una sortida complicada, a Mallorca, contra un rival directe, i toca sumar els tres punts per continuar amb la dinàmica anterior.

—Quina importància tenia deixar de ser cuers?

—Ser l’últim et fa jugar molt més nerviós, amb més pressió. El fet de deixar l’última posició i la zona de descens et permet jugar molt més relaxat, amb més confiança i més tranquil·litat.

—Què creu que pensaran els equips que els han vist mitja lliga com a cuers?

—Enfrontar-te a un equip de la part baixa de la taula és molt complicat, perquè surt al camp com si fos sempre una final, ja que només li val guanyar.

—Per què ha reaccionat tan positivament l’equip?

—Ens vam treure un gran pes de sobre pel fet de deixar de ser últims, ja que et cohibeix a l’hora de jugar. Ho fas sense confiança.

—I per què no acaba d’arrencar i tirar amunt?

—Hauríem de ser una mica més regulars perquè, quan sembla que ens allunyem d’aquesta zona, deixem de fer coses que ens funcionaven, i que a Segona Divisió són vitals per puntuar. Aquest cap de setmana vam deixar de fer coses que en altres partits estàvem fent bé. Són petits detalls.

—Què li falta a l’equip a casa?

—Potser a casa tenim una mica més de responsabilitat d’haver de portar el pes del partit. Quan juguem fora, potser estem més còmodes quan estem al darrere i sortim al contraatac. Penso que hauríem de portar una mica més el pes del partit, la iniciativa del joc.

—Precisament, vostè va tornar a jugar aquest diumenge. Com es va trobar?

—Em vaig trobar força bé. Ja havia jugat a la Copa 90 minuts, que em van servir per agafar una mica de ritme.

—Va ser penal o falta?

—Jo crec que va ser fora de l’àrea. Per poc, però fora.

—A pilota aturada és vostè tot un dimoni per a la resta d’equips. Li agrada que sempre destaquin de vostè aquesta faceta?

—Sí, és clar. És un dels punts forts que tinc, i que l’equip pot aprofitar.

—Per què creu que va perdre protagonisme?

—És una pregunta que hauria de contestar l’entrenador. Segueixo entrenant amb la mateixa actitud, però cada entrenador és un món. Amb aquest nou entrenador, tenim un sistema diferent. El futbol és així.

—Opina que, a partir d’ara, jugarà més?

—També li hauríeu de preguntar a ell.

—Com està vivint el vestidor la situació d’Achille Emaná, que porta dos partits ja sense jugar?

—Si no juga Achille és perquè ho està fent un altre que ho està fent bé. Som una plantilla àmplia i decideix ell. Tots estem capacitats per jugar. Va rotant, i Achille va tenir els seus partits.

—Com veu al seu Sporting?

—Complicat. Se sabia que seria una campanya molt complicada, ja que a Primera sempre és un equip que lluita per no descendir.

—Quins són els seus plans per a la temporada vinent?

—Em queda un any de contracte aquí. Estic molt a gust amb la ciutat, la gent, l’afició, el club i la directiva.