Miramón es reivindica a la defensa

El paper socorregut per salvar les absències al lateral dret l’havia desenvolupat ja Jorge Miramón durant el partit contra l’UCAM Múrcia (0-0). La retirada forçada, per lesió, d’Alberto Benito i l’adéu abans d’hora, en similars circumstàncies, del que havia estat el seu recanvi, Joan Campins, portaven l’extrem a endarrerir la posició per completar la defensa fins al desenllaç de cita. La fórmula va funcionar i el duel va anar a morir amb un 0-0 que, tot i no acontentar cap dels oponents, sí que rescatava el punt per a un CF Reus a què el guió havia posat en problemes. Contra el Lugo (1-0), però, Natxo González no va repetir i va col·locar el central Melli a la posició habitual de Benito, amb aquest i Campins encara a la infermeria.

Cap dels dos no va arribar a entrar, tampoc aquest passat diumenge, a la convocatòria contra l’Osca. La provatura de Melli, reubicat, va cobrir l’expedient tot i que el de Barbarte no s’hi acabés de trobar còmode. Potser per això, el tècnic roig-i-negre va refer el plantejament per la visita dels aragonesos i va optar per tornar a l’origen del problema. O, millor dit, al primer que l’havia abordat, Miramón. L’onze de la jornada 33, que oblidava l’aposta del 0-1 a Tenerife després de tres caps de setmana, incloïa l’atacant com a lateral dret d’una defensa on tornava a lluir titularitat Ángel Martínez. El barceloní seia de nou a la banqueta Migue García, qui havia sortit d’inici en els darrers enfrontaments per acabar de donar forma a una línia on sempre s’han mantingut sempre Pichu Atienza i Jesús Olmo. La participació de Miramón, amb un CF Reus que va basar bona part de l’atac, en la segona meitat a la banda dreta, va convèncer i molt. Natxo González el destacaria, un cop finalitzat el matx, com «el millor jugador del Reus» damunt la gespa i apuntava que «ens ha aportat moltes coses».

Fran Carbia, titular

La nova versió de Miramón com a recurs per a la defensa i la participació d’Ángel Martínez no van ser, amb tot, les úniques novetats a l’alineació roig-i-negra davant l’Osca. També hi reapareixia, com a titular, Fran Carbia. El tarragoní havia acumulat minuts en els darrers cinc enfrontaments, però no sortia d’inici des del partit contra l’Oviedo. La seva presència va acostar l’equip al gol en els primers compassos i de les botes de Fran van sortir, també, les oportunitats més propícies de què gaudiria el conjunt de la capital del Baix Camp. Llevat de la que, ja en els darrers minuts, deixava esvair-se el davanter Máyor. L’intent de driblar el porter visitant, Herrera, que no va consumar, evitava que l’1-0 pugés al marcador.