Nou cites per a un idil·li amb el gol

La dotzena de partits sense haver vist porteria i les 24 dianes que ha fet fins avui converteixen el CF Reus, empatat amb l’Alcorcón, en l’equip que menys marca a la categoria. Una situació relativament sostinguda durant, almenys, tota la segona volta. I no és que no generi ocasions. L’entrenador Natxo González atribuïa la derrota contra l’Osca, en un duel que Samu Sáiz va resoldre del costat aragonès al 92’ amb un gol de molt bella factura, a la manca d’eficàcia. Un argument, també, que ha reiterat al llarg de les darreres jornades i que frustra l’equilibri perfecte en què s’havia mantingut l’equip durant la primera meitat de competició a base de la bona feina de Badia i de ser, alhora, un dels menys golejats de la plata. «El pas que ens falta és ser eficaços en els últims metres», deia el tècnic, que afegia que «l’eficàcia és decisiva» i alhora l’«única» mancança dels roig-i-negres.

La configuració de la plantilla a l’estiu i, especialment, al tancament del mercat hivernal on el sostre salarial més baix del futbol professional només va permetre incorporar el migcentre Marcos Tébar feien preveure, i així ho apuntava Natxo, que la punteria al CF Reus hauria de ser «cosa de tots». Condicionants com les molèsties físiques que han acompanyat part dels recursos d’atac en la temporada, el rendiment inesperadament baix d’alguna de les peces que s’havien fitxat per portar el pes del gol al vestidor de Segona i les provatures per desencallar la situació, abans que el pas de les jornades no es mengés el coixí de la brillant primera volta, no han permès brillar la davantera. I no tot ve d’aquí. El reguitzell de penals que no van entrar podria haver fer augmentar, i de manera considerable, el compte roig-i-negre a aquestes alçades. I haver-lo allunyat un pèl més, de pas i des dels onze metres, d’una zona de descens que s’albira a quatre punts de distància i que ve precedida per una zona de la classificació en guerra per la permanència.

Amb tot, són nou els homes que, en l’any del debut del CF Reus a Segona, poden pressumir d’haver perforat, com a mínim un cop, la meta rival. Máyor i Fran Carbia es reparteixen el pitxixi des que el d’Aspe atrapés el tarragoní, escapat en una estrena brillant a la categoria que li va valdre la primera renovació de les cinc que ha firmat l’entitat roig-i-negra aquest curs. Les rotacions i els continus canvis, però, no han permès que cap dels dos mantingués igual d’elevat el ritme. Máyor va marcar per últim cop en la jornada 30, la brillant diana que donava una victòria històrica a l’Heliodoro Rodríguez López, i ho havia fet abans a la 22 contra el Mallorca. Fran, al seu torn, convertia Manolo Reina en la seva –de moment– darrera víctima, amb un altre gol que escrivia una pàgina en roig-i-negre a l’anada del derbi de Segona contra el Nàstic.

Folch és el tercer màxim artiller

Per darrere hi ha el capità Ramon Folch que, sense correspondre-li la tasca, n’ha fet quatre i es perfila com el tercer màxim anotador del CF Reus. Edgar Hernández i Querol n’acumulen dos per cap, igualment decisius i que han afegit punts a les estadístiques roig-i-negres. Amb una sola diana hi ha Babic, Ricardo Vaz, Jorge Díaz i Alberto Benito, autor del primer gol de l’equip a la plata, en la visita al feu del Mallorca en la jornada 1. Per contra, futbolistes en principi cridats a marcar, com ara la gran aposta que va ser Chrisantus, encara no han vist porteria. El cas del nigerià és peculiar perquè, arribat com un entre els jugadors estrella per abordar el salt de categoria, amb prou feines ha estat 293 minuts davant la gespa, en un periple a la capital del Baix Camp llastrat per la successió de lesions.

Reconciliar-se amb el gol serà vital per assolir l’objectiu dels 50 punts ara que la campanya ha enfilat el tram final i resten només 9 jornades per disputar-se. En fa dues de consecutives, que el conjunt reusenc no marca, precisament des que aconseguís el 0-1 a Tenerife que trencava la darrera dinàmica negativa.