Voler i no poder

De les mil ocasions que va generar, al partit davant l’Alcorcón, el CF Reus no en va poder materialitzar ni una i el 0-0 del resultat final deixa l’equip catorzè, amb 42 punts que posen tres de marge amb el descens i serviran per concórrer un per sobre del Nàstic al derbi de l’1 de maig. L’empat sense gols ha portat l’Estadi a sobrepassar el llindar dels 500 minuts sense veure porteria i allunya un pèl més la darrera victòria al feu roig-i-negre, el passat 15 de gener. Consuma, a més, allò que l’equip havia aconseguit evitar en les darreres jornades:la caiguda a un tram de la classificació on tot està molt ajustat i on transcorre la lluita per la permanència a Segona. Ni Haro, ni Máyor ni tampoc, a les acaballes, Querol, van aconseguir convertir en 1-0 el reguitzell de trets a porteria. Hi va contribuir l’excel·lent feina de Dmitrovic, el millor del costat visitant. Amb deu homes els darrers minuts, per l’expulsió de Bellvís arran de la segona groga quan agafava Querol per la samarreta, l’Alcorcón va resistir i s’endú de tornada a casa, potser, més premi del que mereixia.

El gran «Ui!» de l’Estadi en el primer acte –un entre el seguit d’ocasions que 45 minuts contra l’Alcorcón van deixar del costat local– tenia la forma d’una falta comesa sobre Haro, a la frontal, que Vítor picava al 26’ de cita. El portuguès disparava a mitja alçada, centrada, i obligava Dmitrovic a un exercici de precisió per atrapar la pilota, que havia impactat amb la tanca. El rebot contra els guants de l’arquer, que es produïa pràcticament damunt la línia de gol, va fer creure els més de 4.000 que s’ho miraven des de la graderia que la travessia pel desert havia tocat a la fi. O almenys, un cop ja confirmada l’esfèrica a les mans del porter visitant, que podia estar ben a prop d’acabar-se.

Pichu s’acomiada lesionat

A alimentar el miratge van contribuir Fran Carbia i Máyor, però també David Haro qui, al 35’, disparava un tret excessivament davant la sortida del meta dels madrilenys. Tot just uns minuts abans, Natxo González havia consumit per obligació el primer dels tres canvis: el central Pchu Atienza deixava el terreny de joc després de rematar de cap, possiblement amb una contractura, i forcés la substitució que col·locava Melli en el seu lloc.

De camí als vestidors, els roig-i-negres comptaven amb mans i peus les oportunitats desaprofitades. Una, la que protagonitzaven Haro i Fran en una entesa oportuna, encara al minut 10, i que a punt va estar d’acabar amb un defensa de l’Alcorcón empenyent a dins el tret que firmava l’extrem de l’Ametlla del Vallès. El refús, interceptat novament per David Haro, havia anat també fora. També a máyor se li havia escapat una de bona, originada en una passa de Jesús Olmo des del mig del camp i que, de cap, no aconseguia colar a l’arc de Dmitrovic. El bon paper del central va tornar a ser una constant al llarg de l’encontre. Badia, per contra, només havia hagut d’intervenir en un parell d’accions, davant el tendre atac alfarer. Havia estat al 8’, per respondre Óscar Plano que disparava ajustada al travesser, i en una falta on mirava de quallar el gol el mateix futbolista.

Quan, amb tantes oportunitats per haver-lo fet moure, el 0-0 continua brillant a la represa, planeja sobre l’Estadi la sensació que els 45’ restants no acabaran bé. I que el feu roig-i-negre ha vist massa cops, aquesta temporada, perdonar el rival i rebre de tornada la sentència. L’arrencada de l’Alcorcón, que mostrava un aire diferent damunt la gespa no esvaïa els dubtes. El segon temps va reequilibrar tot allò que, tot i que sense reflectir-ho a l’electrònic, el CF Reus sí que havia aconseguit decantar del seu costat fins llavors. I, quan va recuperar les regnes del partit, Dmitrovic sempre hi era. Escalfaven a la banda Querol Jorge Díaz i Edgar Hernández. Fins a tres alternatives per oxigenar una davantera que tornava a deixar-se llastrar per la ineficàcia contra un oponent força còmode. Assequible, almenys.

Una rematada de Carbia, de volea, va tornar a mostrar el camí. Ahir, no n’hi havia. Corria el 62’ quan Máyor, després de rebre una molt bona assistència de Máyor, l’enviava fora en una de les ocasions més clares que el CF Reus va tenir. Poc més tard, la fallava Haro, en un altre u contra u que desembocava en un xut suau i creuat, que es perdia per la línia de fons. La impotència va aixecar, a la graderia, el clam i la crítica. L’empenta i la qüestió sobre Natxo González. I Querol va accedir a la gespa, al 70’, per acabar-ho tot. Només entrar, encarava Dmitrovic en una mostra suau però clara de les intencions roig-i-negres. Ja en el darrer quart d’hora, tornava a disparar el reusenc, de nou contra el porter de l’Alcorcón.

L’Alcorcón, amb deu homes

L’encontre va pujar d’intensitat, i molt, en els darrers compassos. Va ser Querol, de fet, qui va iniciar la revolució. El davanter arrencava la segona groga per a Bellvís i, a vuit minuts del compliment del temps reglamentari, l’Alcorcón es quedava amb deu sobre el terreny de joc. Tot i posar-hi el cap i el cor, però, el CF Reus no en podria treure rèdit. I això que, als sospirs finals, tant un equip com l’altre van tenir la seva última paraula i van poder canviar el signe gris amb què tot plegat va acabar. Els madrilenys, amb un tret a mitja alçada que va portar Badia a tancar la seva participació de la més brillant manera. Els de la capital del Baix Camp, mitjançant l’atacant reusenc, que consumia els cartutxos al minut 90.

FITXA TÈCNICA

CF REUS

Edgar Badia, Jorge Miramón, Pichu Atienza (Melli, 35’), Olmo, Ángel, López Garai, Folch, David Haro (Jorge Díaz, 80’), Vitor Silva, Fran Carbia (Querol, 71’) i Máyor.

ALCORCÓN

Dmitrovic, Fede Vega, Rafa Páez, David Navarro, Bellvís, Toribio, Bakic, Óscar Plano (Alejo, 58’), Álvaro Giménez (Pablo Pérez, 73’), Kadir (Luque, 73’) i David Rodríguez.

GOLS

No n’hi va haver.

ÀRBITRE

Javier Alberola Rojas (castellano-manxec). Va mostrar la targeta groga als visitants Bakic, Bellvís (2, 84’) i David Navarro.

INCIDÈNCIES

L’Estadi Municipal va acollir 3.852 espectadors.