Getafe i les dues cares del Nàstic

El Gimnàstic de Tarragona va tornar a mostrar dues cares, però en aquesta ocasió les va mostrar en un mateix enfrontament. El partit a Getafe d’aquest dissabte és el clar exemple del que pot fer l’equip tarragoní quan va a pel partit, i el que li poden aconseguir quan surt a veure-les venir.

Al davant, al Coliseum Alfonso Pérez, hi havia un Getafe que feia por. Por perquè només havia perdut un partit a casa, perquè arribava de golejar a l’Alcorcón a Santo Domingo (0-4). Però, al final, un partit de futbol són onze contra onze.

Juan Merino, entrenador grana, va sortir al camp, com fa habitualment quan juga lluny del Nou Estadi, amb cinc defensors. De dreta a esquerra, Gerard Valentín, Suzuki, Perone, Bouzón i Mossa van ser els encarregats d’intentar que no arribessin amb perill els madrilenys. El resultat: un golàs de Portillo i dues ocasions fallades que eren gols clars, de Chuli i de Jorge Molina, respectivament.

En el segon acte, potser motivat per la cartolina groga que tenia Mossa, o bé perquè l’equip estava defensant, atacant... en fi, jugant malament, Merino va voler fer un gir. I aquest gir, simplement, va consistir a treure un defensa del camp, com va ser el mateix Mossa, i introduir un futbolista que ocupava una altra parcel·la, com era Lobato.

Es va distribuir el Nàstic sobre la gespa amb quatre defensors, on Iago Bouzón actuava com a lateral esquerre, tal com havia fet contra l’Alcorcón. Va funcionar a la perfecció, ja que per davant dels quatre defensors hi havia tres homes com Muñiz, el mateix Lobato i Sergio Tejera, tots ells escudats per Xavi Molina, que era qui aportava l’equilibri.

Els millors minuts del Nàstic van arribar des del moment del canvi, així com també va fer acte de presència el gol dels de Juan Merino, tan bon punt va començar la segona meitat, gràcies a una paret entre Juan Muñiz i Achille Emaná. Aquesta paret, potser, no s’hauria produït amb el sistema de la primera meitat, on Muñiz estava més endarrerit, massa lluny d’Emaná.

Amb quatre al derbi

La golejada contra el Mirandés i la segona part a Getafe donaran molt que pensar a Juan Merino, que ja prepara el derbi contra el CF Reus del pròxim 1 de maig al Nou Estadi (set de la tarda). El més probable, pel fet de jugar a casa, i pels dos condicionants abans esmentats, podrien motivar que l’andalús apostés, d’inici, pels quatre defensors.

El CF Reus, a més, no és precisament un equip que destaqui per la seva faceta golejadora, amb què apostar per un sistema conservador minvaria les possibilitats de victòria d’un Nàstic que segueix amb totes les urgències per sumar punts, ja que la permanència, tot i que encaminada, està molt complicada. Del que succeeixi en el derbi dependran moltes de les opcions de salvació grana.