El derbi és roig-i-negre

El que és el futbol. Aquest és un esport tan bonic que permet que un equip pugui atacar, atacar i tornar a atacar dominant i que no sigui capaç de marcar cap gol, i que un altre conjunt no ensumi la porteria fins el minut 90 i que acabi emportant-se els tres punts.

Això és el que va passar al Nou Estadi durant el derbi entre Nàstic i Reus. Els locals, més insistents en atac, van veure com, després de dues ocasions claríssimes, apareixien Haro i Máyor, el primer per assistir i el segon per marcar, i situar un 0-1 en el 90’ que congelava completament un Nou Estadi que va presentar una imatge immillorable, la de les grans cites.

El partit va començar molt abans del xiulet inicial. El duel entre els dos, a la gespa, va donar el tret d’inici quan es van conèixer ambdues alineacions. Cap dels dos entrenadors acostuma a deixar indiferent als seus, però en aquest derbi, van sobrepassar els límits imaginables. Ambdós van apostar per onzes inimaginables, sobretot Natxo González, que va presentar una defensa inèdita i impensable. Tot i això, aquesta rereguarda va funcionar, mostrant solvència i contundència quan va ser necessari.

Començant pel que jugava com a local, Juan Merino, que tornava al sistema amb quatre defensors, deixava a la banqueta a Iago Bouzón i, fora de la convocatòria, a Daisuke Suzuki. Ho feia perquè seguia confiant en Mossa en el carril esquere, i apostava per Xavi Molina com a acompanyant de Bruno Perone a l’eix. Tornava Zahibo a la medul·lar, després de sanció, al costat de Tejera i,a dalt, un equip sense extrems. Lobato i Muñiz, que sempre tendien a entrar cap a dins, buscaven la combinació constant amb un Achille Emaná que se’l va veure amb més ganes que mai, per darrere d’un Álex López que, com sempre té acostumats als seus, va deixar-se la pell.

Però el que més va cridar l’atenció va ser la defensa del CF Reus. Diumenge, Natxo González ja avisava que Ángel i Pichu Atienza tenien molèsties i que, potser, no arribarien al duel. Doncs no van entrar ni a la convocatòria. Sí que ho va fer Migue García, substitut natural d’Angel en el carril esquerre de la defensa, però que va veure l’enfrontament des del banc, ja que l’escollit en el carril esquerrà va ser Alberto Benito, que tornava després de la lesió. A la dreta, un Miramón que ho està fent molt bé en la seva nova posició.

Sense novetats en el centre del camp reusenc, però sí en els extrems, on David Haro i David Querol eren els màxims protagonistes, buscant sempre connectar amb el visionari Vitor Silva, i amb Máyor, sempre atent pel que pogués passar per l’àrea.

La primera meitat va ser tot un monòleg dels tarragonins, sobretot pel control de la pilota, que va ser gairebé total. El CF Reus sabia a què venia, a intentar jugar amb el nerviosisme del rival i, sobretot, a no perdre. Per tant, els tarragonins van fer-se ràpidament amb el control de l’esfèrica, i van gaudir de les úniques i lleus ocasions de gol que es van produir durant els primers 45 minuts.

Un xut molt tímid en el 17’ de Lobato després de robar una pilota a la banda, centrar-se i disparar, un remat de Zahibo, de cap en el 26’ a la sortida d’un córner que va marxar desviat i un tret de Tejera des de dins de l’àrea, en el 34’, caient a terra, van ser les úniques arribades d’un Nàstic que veia com el perill del Reus arribava a pilota aturada i sempre amb Vitor Silva com a franctirador. Però res remarcable.

Però, abans de totes aquestes ocasions, en el 8’ va arribar la jugada polèmica de l’enfrontament. L’àrbitre, molt discutit tant per l’afició com posteriorment per Juan Merino, va anul·lar un gol a Álex López. Una acció molt justa que, després de veure les repeticions, es pot comprovar que és gol legal. Al camp era molt difícil de veure, però la diana hauria d’haver pujat al marcador. També s’ha de dir que Edgar Badia, en veure que era fora de joc, potser no va fer tot el possible per aturar el tret.

Més del mateix

La mateixa tònica s’ha vist a la segona meitat. Molt de control del joc del Nàstic, però sense verticalitat, una característica que va aportar Jean Luc des de la seva entrada. El partit necessitava l’entrada d’un extrem ràpid pel Nàstic, ja que ni Lobato ni Muñiz eren capaços de trencar la defensa reusenca. Aquest darrer va ser el sacrificat, en el 55’, dos minuts abans que Natxo González es veiés obligat a moure banqueta a causa de la la lesió d’Aritz López Garai. El migcampista va notar algun problema, es va llençar a terra i Natxo, que no tenia cap més opció, va haver de tirar d’Albístegui, únic migcampista que tenia a la banqueta.

Poc a poc, el Nàstic anava fent-se més amo del partit, a mercè d’un Reus que veia com l’empat era la millor solució al partit que li estava plantejant el rival. Amb l’entrada al camp de Manu Barreiro pels locals a falta de vint minuts pel final, el duel es va convertir completament en grana.

Dues ocasions van estar a punt de situar un 1-0, que finalment es va capgirar a favor dels reusencs. Ocasió claríssima la de Bruno Perone, als 71 minuts de joc, a la sortida d’un córner. Centrava Tejera i entrava com un míssil el brasiler, que aconseguia impactar amb l’esfèrica, però, quan la pilota estava a punt d’entrar, va aparèixer el salvador del CF Reus, un Edgar Badia que, quan tothom pensava que s’encarregaria de treure la pilota des de dins de la xarxa, va poder desviar l’esfèrica amb la punta dels dits. Va tenir encara una segona oportunitat el conjunt grana en el 80’, quan Emaná s’ho va fer tot sol, va girar sobre ell mateix a dins de l’àrea, i va disparar, trobant-se a un Edgar Badia brillant, que no va permetre que entrés res a la la seva porteria.

On sí que va entrar l’esfèrica va ser al fons de la xarxa defensada per Manolo Reina. Ningú s’ho pensava i, el jugador que menys va preocupar als tarragonins durant tot el partit, va ser l’encarregat de conduir un contraatac, i servir el gol a Máyor. Es tracta de David Haro, que va realitzar una cursa de les seves per banda dreta i, quan va veure que el punta del seu equip estava desmarcat, va traçar-li la passada, i va trobar el gol en les botes del seu company.

El gerro més gelat per al Nàstic en les darreres setmanes, que va motivar que, en els darrers instants, els locals es bolquessin completament a l’atac rival. Fins i tot, Reina va pujar a rematar l’últim córner, en el qual Xavi Molina va marcar, però el col·legiat va anul·lar el que hauria estat l’empat.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Manolo Reina, Gerard Valentín, Xavi Molina, Bruno Perone, Mossa, Zahibo, Sergio Tejera, Cristian Lobato (José Carlos, 80’), Achille Emaná, Juan Muñiz (Jean Luc, 55’) i Álex López (Manu Barreiro, 70’).

Reus. Edgar Badia, Jorge Miramón, Melli, Olmo, Alberto Benito, Ramon Folch, López Garai (Albístegui, 57’), David Querol (Jorge Díaz, 73’), Vitor Silva (Fran Carbia, 86’), David Haro i Máyor.

Gols. 0-1, Máyor (90’).

Àrbitre. Valentín Pizarro Gómez (madrileny). Va mostrar la targeta groga als locals Zahibo, Bruno Perone i Sergio Tejera; i al visitant Edgar Badia.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 12.541 espectadors.