Un gol que ha servit al CF Reus per veure l'ampolla mig plena

L’encert de Máyor que, al minut 90, feia contenir l’alè als 12.500 espectadors del Nou Estadi escriu una nova línia d’aquesta brillant història roig-i-negra en la temporada del debut a la Segona Divisió. I tanca el cercle que havia començat a traçar, tot just una volta abans i en l’anada a l’Estadi (1-0), Fran Carbia, amb qui el golejador del derbi es disputava fins fa molt poc el pitxitxi. Confirma, també, l’excel·lent estat de forma de David Haro, assistent en la diana i que sumava a Tarragona la tercera cita consecutiva –són 15 en total, tot i haver-se reincorporat a la jornada 13– als plans de Natxo González. El de l’Ametlla del Vallès torna a gaudir després d’una arrencada de competició incòmoda per l’edema ossi de què va ser diagnosticat després de quallar una actuació determinant i heroica en el salt de l’equip al futbol professional. Per a Máyor, el gol contra el Nàstic alimenta un compte on ja figuraven, entre altres fites, el 0-1 a Tenerife, la victòria a Oviedo (0-1) o l’1-0 contra l’Almeria. Per a l’equip, i per a l’afició que ahir va acompanyar-lo en aquest enfrontament de les urgències, suposa el punt final a un tram de campionat desagraït i que reiteradament evocava els èxits de la primera volta.

Amb 45 punts al compte i des de la tretzena plaça de la taula, el futbol del CF Reus recupera la «perspectiva» de què tant havia parlat el seu entrenador en les darreres jornades, on el focus es col·locava sobre una graderia a què el vitorià insistia que «no cal recriminar als jugadors» i que «us necessitem per sumar, no per criticar». Precisament la seva empenta, la dels 350 que ocupaven el córner del Nou Estadi habilitat per a l’afició visitant però també la dels que, d’una o altra forma, empenyien, es va deixar sentir i molt en un escenari hostil i que havia despertat fantasmes entre el conjunt roig-i-negre. Dilluns, no hi van ser. O l’equip va aconseguir esvair-los en una de les escasses ocasions a porteria per acabar el derbi presumint d’eficàcia. I per fer-ho tot just en el primer aniversari de la revolució a Elda que ara permet als de la capital del Baix Camp seguir fent camí a la plata.

Glopada d’aire

El gol, que era de Máyor però també una mica de tothom, i de David Haro, i dels qui havien picat pedra durant 90 minuts contra un Nàstic que no en cedia ni una, aporta a tot plegat una nova dimensió. La de la salvació més propera tot i els 18 punts que encara resten per disputar-se i que hauran d’acabar de lligar, si el que queda no capgira la calculadora, una altra campanya a Segona. La de la glopada d’aire que feia setmanes que es trobava a faltar. I la de l’orgull, la d’un CF Reus que ara es mira i és capaç d’agradar-se. Potser per això, perquè ressuscitar comença a ser un costum al vestidor roig-i-negre, quan el 0-0 tenia aspecte de resultat final Haro hi va creure. I Máyor va pensar que, per què no, hi podia haver encara cert marge. I el 0-1 va caure al Nou Estadi com havia caigut a Elda, tot just un any abans, el gol de Dinis que, entre tanta adversitat, preservava un somni.