Quan no puguis guanyar, no perdis

No són tres punts, però després de com es va desenvolupar el duel aquest diumenge al Ramón de Carranza, el punt no és dolent. Sí que és cert que Stephane Emaná va tenir un un contra un en el 91’ que podria haver significat el 0-1 i tres punts que haguessin deixat la salvació a un pas, però també ho és que el Cadis va tenir el triomf i que, fins i tot, va fallar un penal contra un equip que va acabar amb deu homes per l’expulsió de Mossa.

Sorpresa d’última hora a la convocatòria dels tarragonins. Juan Merino havia viatjat a terres andaluses amb dinou futbolistes dissabte, quan, a la tarda, va realitzar el darrer entrenament de la setmana. La llista que va oferir, en principi, no oferia cap dubte per lesió, però el club va informar a darrera hora d’aquest dissabte, una hora abans de començar el partit, que Achille Emaná quedava fora de la convocatòria perquè tenia una infecció a la gola i travessava un procés febril.

Aquesta circumstància va obligar a Juan Merino a recompondre files i a apostar per un acompayant diferent per a Álex López a la punta d’atac. Va ser l’altre Emaná, Stephane, l’escollit per Merino, en una alineació que, novament, va donar per parlar i escriure molt. Luismi tornava a l’onze, però ho feia com a central, al costat de Iago Bouzón i de Xavi Molina, amb què Perone, un dels futbolistes més en forma de l’equip, havia d’esperar torn des de la banqueta. Muñiz també partia com a suplent, mentre que Lobato es mantenia a l’onze.

L’inici de la primera meitat va ser brillant. Ofensivament, per part dels dos equips. Cadascun d’ells va gaudir d’una ocasió clara de gol, però cap dels dos va transformar la seva. Primer, als dos minuts de joc, Álvaro García es va treure una gran centrada des de la banda esquerra a la qual hi va arribar, veloç, Ortuño al segon pal. La rematada del punta, però, va marxar lleugerament desviada a la dreta de la porteria de Reina. La rèplica grana no va trigar gaire a produir-se. Va ser en una gran passada llarga de Iago Bouzón, a la qual hi va arribar Stephane Emaná qui, una mica escorat a l’esquerra, va disparar amb l’exterior de la cama. Es va trobar amb un gran Alberto Cifuentes, que va desviar a córner.

Aquí van morir les ocasions de gol dels primers 45 minuts, mitja part que va donar per a molt. Va donar per veure fins a sis cartolines grogues, quatre pel Nàstic (Zahibo, Bouzón, Mossa i Lobato) i dues pel Cadis. També perquè Reina posés la por al cos al seu equip, amb diverses sortides que el de Villanueva del Trabuco no podia solucionar amb contundència, i o bé es quedava a mitja distància, o no hi arribava. També, per poder comprovar com Salvi i Álvaro són dos dels millors extrems de la categoria. I, finalment, per assistir a l’exhibició de qualitat d’Aketxe, motor ofensiu del Cadis.

Van patir, de valent, els centrals del Nàstic. I és que, a banda dels jugadors ofensius esmentats per part del rival, Ortuño deixava pinzellades del que era capaç, sobretot en el joc aeri. Xavi Molina es cansava de realitzar-li les cobertures a Gerard Valentín, però intentar aturar a Álvaro és possible en una ocasió. En dues. Però no en totes. Zahibo també patia de valent a l’hora d’intentar buscar socis en el centre del camp per distribuir joc, i això li va costar la cartolina. Amb aquesta situació, l’únic que li quedava al Nàstic era intentar penjar pilotes a dalt, buscar passades llargues que poguessin tenir algun receptor efectiu.

Tot i tenir quatre jugadors amonestats, Merino va decidir no realitzar cap canvi al descans, una situació que no es va allargar gaire, ja que no va trigar gaire Jean Luc a trepitjar la gespa.

Canvi radical

Juan Merino va entendre que el seu equip podia tornar a casa amb els tres punts. Però també va arribar a la conclusió que, per fer-ho, havia de canviar alguna cosa, no només un simple relleu de cromos, sinó una variació en el sistema. Dit, i fet. Minut 57, entra Jean Luc. Ho fa per Zahibo, que perillava per la seva groga. L’entrada de l’ivorià va motivar l’avançament de línies de Luismi, que va passar al doble pivot amb Tejera, mentre que Jean Luc, a l’esquerra i Lobato, a la dreta, eren els extrems.

Aquest sacseig va aportar un quart d’hora elèctric, on el Nàstic es va mostrar molt més insistent en atac, sobretot per la banda del mateix Jean Luc, que va tornar boig a Iván Malón, l’home més fluix de la defensa gaditana durant tot l’enfrontament. Però, en el futbol, qualsevol situació et pot frenar, i pot provocar que canviï radicalment un enfrontament. Aquesta situació es va produir en forma d’expulsió. Concretament, la de Mossa, que va cometre penal.

Amb deu jugadors, Ortuño preparat, el Ramón de Carranza entregat i el Nàstic sense forces, tot feia preveure el pitjor per als tarragonins. Però la fortuna es va aliar amb els de Juan Merino, que van veure com el màxim golejador del Cadis, que arribava al duel amb disset dianes anotades, enviava la pena màxima als núvols.

A partir d’aquest moment, Juan Merino ho va tenir més que clar. Perone per Álex López i, uns minuts després, Daisuke Suzuki per Gerard Valentín. Era imprescindible, almenys, no perdre aquest duel. El Nàstic es va posar la granota de trebal i, gràcies a un compromís majúscul, va aconseguir esgarrapar un punt que no fa sortir als grana de la zona de descens, però que els empata amb les posicions de salvació. Un punt que podrien haver estat tres si Stephane Emaná hagués marcat en una acció en la qual es va quedar sol davant del meta rival, en una contra que va iniciar Tejera. El punta, però, va arribar sense forces, i Cifuentes va aconseguir desviar l’esfèrica.

FITXA TÈCNICA

Cadis. Alberto Cifuentes, Iván Malón, Servando, Sankaré, Luis Ruiz (Aitor, 82’), José Mari, Garrido (Abdullah 69’), Salvi (Nico Hidalgo, 61’), Aketxe, Álvaro i Ortuño.

Nàstic. Manolo Reina, Gerard Valentín (Daisuke Suzuki, 85’), Xavi Molina, Luismi, Iago Bouzón, Mossa, Zahibo (Jean Luc, 57’), Tejera, Lobato, Stephane Emaná i Álex López (Bruno Perone, 75’).

Gols. No n’hi va haver

Àrbitre. Saúl Ais Reig (Valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Iván Malón i Salvi; i als visitants Zahibo, Iago Bouzón, Mossa (2, 72’), Lobato, Manolo Reina i Gerard Valentín.

Incidències. El Ramón de Carranza va acollir 13.278 espectadors.