El Reus Deportiu torna a regnar a Europa

Ha hagut de passar exactament vuit anys perquè el Reus Deportiu torni a coronar-se Rei d’Europa. A més, ho fa per la porta gran, passant per damunt de l’Altre finalista, un Oliveirense que va marxar de Lleida amb un 4-1 en contra i la sensació d’impotència que té el fet de caure golejat en una segona meitat completament roig-i-negra.

La d’aquest diumenge és la vuitena Copa d’Europa del Reus Deportiu La Fira, un títol que feia massa temps que es resistia i que tornarà a les vitrines del club d’una forma més que merescuda.

El Reus Deportiu sempre promet emocions fortes. És, de tots els equips espanyols, el que més a l’atac juga i, a nivell europeu, probablement també. Al davant, un Oliveirense que tenia una cosa clara: no es posaria nerviós en cap moment i esperaria al darrere ben posat.

Però va haver de passar al pla B el conjunt portuguès, ja que aquest Reus vibrant i ofensiu va moure l’electrònic quan havien passat només dos minuts de partit. Raúl Marín, el capità, molt passional durant tota la Final a Quatre, va posar un 0-1 que va fer aixecar dels seus seients als aficionats del Reus.

No es podien posar millor les coses per a un Reus Deportiu que arribava relativament fresc al partit tot i el gran esforç que va haver de fer per derrotar, dissabte, al Benfica en l’enfrontament de semifinals, disputat dissabte a la tarda. Es va obrir el duel, però no només atacava l’Oliveirense, conduït ofensivament per Jordi Bargalló, sinó que els reusencs mai van deixar de buscar la segona diana.

Joan Salvat, en el 19’, disparava fort, però Xevi Puigbí, porter català dels portuguesos, va desviar el perill de forma brillant. Tres minuts després, el mateix jugador es topava amb la fusta després d’una gran jugada personal.

A un minut i mig del descans, seria protagonista un ex del Reus Deportiu, Jepi Selva, objecte de penal per part de Raúl Marín. Un penal acostuma a ser mig gol per a qualsevol equip, excepte per a aquells que tenen al davant un porter com Pedro Henriques. El portuguès cedit pel Benfica va tornar a convertir-se en heroi, desviant el penal, instants abans que comencés tota una bogeria de targetes blaves per part dels dos equips. Matías Platero, primer pel Reus, abans que les veiessin Albert Casanovas i Marc Torra. En la mateixa acció que els dos darrers, una picabaralla a pista, van marxar cap a la banqueta amb blava Jepi Selva i Ricardo Barreiro. Se’n va aprofitar de la situació Cancela per, a 25 segons del final de l’enfrontament, marcar una falta directa i situar l’empat a un gol amb què s’arribava al final de la primera meitat.

Ara bé, el segon acte va ser una altra cosa. El domini dels reusencs va ser total. Com si es tractés d’una piconadora, el conjunt d’Enrico Mariotti va acabar passant per damunt dels portuguesos. Albert Casanovas, en el 32’, va aprofitar que Xevi Puigbí estava tapat i va marcar el segon. Només va deixar passar tres minuts Raúl Marín per intentar anotar el tercer, tot i que es va trobar amb un bon Puigbí, meta que no va poder fer res en el 40’ per evitar la diana de Marc Torra, que representava el 3-1. El davanter rebia la bola a banda esquerra, iniciava una cursa infernal, i col·locava la bola al fons de la xarxa. Deu minuts, i tot controlat.

Però no arribaria la sentència absoluta fins al 41’. Marc Torra, un dels millors jugadors durant la final, marcaria gràcies a un míssil que no podia aturar el porter. Estranyament, va ser una final plàcida per a un Reus Deportiu que torna a fer història i que aconsegueix la vuitena Copa d’Europa.