«Vull fer arrels a Tarragona perquè m'han acollit molt bé»

—A nivell personal, com es troba?

—Bé, ara estic bé. Després de la lesió a l’adductor i una altra setmana amb mal a l’esquena, ja em trobo molt bé. Cada dia estic amb millors sensacions.

—S’esperava tenir més minuts?

—Al final, analitzant la meva situació personal, em van passar coses a les quals no estic acostumat. Primer, aquella expulsió i, després, lesions. Sí que esperava jugar més, però encara queden quatre partits i espero tenir els màxims minuts possibles.

—Va rebre massa càstig per la famosa expulsió de les canyelleres?

—No ho sé. Després vaig jugar a Lugo i, seguidament, vaig tenir minuts de forma intermitent. No sé si va ser per culpa de l’expulsió.

—Tinc la sensació que Manu Barreiro és una persona que no es queixa massa quan no juga.

—Els últims tres o quatre anys vaig passar diferents situacions a l’Alabès, i aquestes m’han ajudat a seguir endavant com a futbolista. Un no ha de pensar en si l’entrenador el posa o no el posa. Ha de seguir entrenant i donar el màxim cada dia.

—Crec que el Nàstic ja es va enamorar de vostè quan va venir a jugar una promoció amb el Ràcing de Ferrol.

—No ho sé. Fins aquest darrer mercat d’hivern mai vaig parlar amb Emilio (Viqueira). No tinc constància de cap contacte anterior amb el Nàstic.

—S’ha penedit en algun moment d’haver fitxat pel Nàstic?

—No, mai. La meva etapa a Vitòria s’acabava o bé l’estiu passat o en aquest mercat d’hivern. Estic content del pas que vaig fer i, a més, en tres o quatre mesos, he fet amics aquí, cosa que és molt difícil.

—Per tant, el veurem durant alguns anys a Tarragona.

—Sí, tant de bo. Si ens mantenim, tinc dos anys més de contracte i vull fer arrels a Tarragona, ja que ens han acollit molt bé des del primer moment.

—Tenia clar que seria tan dur aconseguir la permanència?

—Sí, són molts partits i molts punts que s’havien de disputar. Hem de tenir el cap molt fred. El partit contra l’Oviedo ens va venir molt bé perquè vam comprovar que podem sotmetre a qualsevol equip.

—La primera part la van llençar.

—Els primers deu o quinze minuts estava tot igualat i els dos gols van ser molt durs. Després del descans, només quedava sortir a morir, i és el que vam fer. Ahir vaig repassar la segona meitat que vam fer, i va ser espectacular.

—El fet que la primera part fos tan dolenta va motivar que se li donés poc valor a l’espectacular segona meitat que van fer?

—Sí. Fins que no la tornes a veure, no ets conscient de com vas jugar de bé.

—Què sent un jugador al camp quan veu que la seva pròpia afició l’escridassa i el xiula?

—Per la meva experiència, no podem tenir cap queixa de la nostra afició. Hi ha gent que està entre els primers llocs i que fa una mala primera meitat i que maten a l’equip.

—Li ha passat alguna vegada que el canviïn en el minut 33, com li va passar a Iago?

—Al descans alguna vegada, però no recordo que em canviessin a la primera meitat. És una situació difícil, però sap que els que l’apreciem estem al seu costat.

—Quins arguments té aquest Nàstic per salvar-se?

—Individualment, som un equip molt bo, amb molta gent que pot decidir partits i, com a bloc, estem millorant cada dia. Veient la segona part del partit contra l’Oviedo, estic convençut que sortirem endavant.

—Quants punts creu que fan falta per assolir la permanència?

—Crec que amb dues victòries, igual t’arriba la permanència, però nosaltres tenim perdut el goal average amb tothom, i potser ens fa falta algun empat més.