Amb el motor al cap i la competició a les venes

Només té set anyets, i la seva timidesa l’impedeix expressar-se molt àmpliament. Però té clar el que vol, com ho vol i quan ho vol. Pep Mallafré és una de les majors promeses sobre les dues rodes al territori tarragoní. Recentment, ha guanyat el Campionat de Tarragona i el Campionat de Catalunya de la seva modalitat, sobre una màquina de dues rodes que és una autèntica meravella. Sobre ella, en Pep es troba com a peix a l’aigua. Abans de realitzar l’entrevista amb aquest diari, el jove, acompanyat de la seva mare i del seu germà petit, va oferir una demostració del que és capaç de fer. Ho va fer sobre gespa, un terreny poc conegut per a les motos, i se’n va sortir prou bé. Se li nota que li encanten les motos, que són la seva passió.

Hi ha dos motius principals pels quals en Pep Mallafré ha decidit apostar pel motor quan no és a l’escola. La primera, segons ell mateix explica, és senzilla. «Les motos m’agraden perquè el Toni Bou m’agradava molt, i em vaig enganxar a les motos per ell», explicava. A més, orgullós, afegia que «em va signar el casc quan el vaig anar a veure a un trial».

Però hi ha un motiu de molt més pes. I és que el jove tarragoní té el motor a la sang. «Al papa i a la mama també els agraden les motos», explicava, tot i que anava més enllà detallant que «el papa ha corregut en motos». Per tant, els seus pares estan completament d’acord amb l’afició del seu fill, que porta pujant en motos des dels cinc anys. «He tingut més motos. Tres més, i me les han comprat la mama i el papa», manifestava en Pep Mallafré, que competeix al llarg de l’any per anar millorant i intentar seguir el camí del seu pare i la passió de la seva mare.

El nen té molt clar que no tot és competir, ja que per poder arribar al cap de setmana en plenes condicions cal preparar-se a consciència. «He guanyat les copes entrenant molt», deia el jove, tot detallant que «normalment, entreno tres o quatre hores a la setmana». El seu lloc d’entrenament és les Borges del Camp. «Els pares m’animen molt i em diuen que segueixi endavant sempre i que em diverteixi», explica el nen..

El pare del Pep és molt més que un animador i que la persona que l’ha ajudat en tots els sentits a introduir-se en el món de les dues rodes. Ell s’ha convertit en el «meu motxiler». I de què s’encarrega aquesta figura? El Pep ho explica de forma molt senzilla: «Si acabo a terra, ell m’agafa i m’explica què he de fer».

De moment, encara és aviat per determinar on podrà arribar aquest jove en la seva carrera sobre les motos. Dos anys porta amb «rutes, zones, girs, pujades, baixades... i moltes coses més», segons explica ell mateix, però, de moment, no sembla que se n’hagi de cansar, sinó tot el contrari. Els seus pares li seguiran donant suport, moral i econòmic, ja que aquestes motos tenen un cost realment alt.