L'afició reusenca empeny cap a la permanència

La permanència, principal objectiu roig-i-negre en la primera temporada a Segona Divisió, podia quedar gairebé sentenciada sumant els tres punts en la visita del Sevilla Atlètic. L’equip ho sabia, i va fer la seva feina guanyant 2-1 al filial sevillista. Amb la victòria ja sentenciada, l’Estadi Municipal es va convertir en una festa en la que prop de 4.000 ànimes celebraven la continuïtat a Segona Divisió que la propera setmana pot quedar sentenciada matemàticament si el Reus aconsegueix puntuar.

Amb el segon gol reusenc, obra de David Haro, el feu roig-i-negre es va alliberar de la tensió i va cantar sense parar els prop de cinc minuts que faltaven pel xiulet final de l’àrbitre. Tot i que el conjunt andalús aconseguís retallar la distància en l’últim sospir, l’ambient de festa havia impregnat tots els racons de l’estadi reusenc. Els jugadors van reotrnar l’empenta de l’afició fonent-se en el càntic que es va posar de moda amb l’històric ascens a la divisió de plata del futbol espanyol. Els futbolistes i alguns dels membres del cos tècnic van abandonar la gespa entre aplaudiments als que van respondre, agraint la festa de les butaques.

La festa a la graderia havia començat quan Chrisantus va sortir a escalfar-se. Una alegria irònica que es va amplificar quan el davanter va entrar al terreny de joc substituint Edgar Hernández.