La gran «família» del CF Reus celebra la permanència virtual a Segona

No és matemàtic, però ja és un fet: el CF Reus competirà la propera temporada a la Segona Divisió A. La victòria contra el Sevilla Atlètic (2-1) serà recordada per certificar la segona campanya consecutiva del club roig-i-negre a la plata. Però també per la manera com l’objectiu s’ha aconseguit. A tres jornades del final i amb gols de dos homes de la casa. Dos que la direcció esportiva ja s’ha assegurat per contracte més enllà del mes de juny. Pendent d’enfrontar-se a Elx, Valladolid i Almeria, només una rocambolesca debacle es podria interposar entre el conjunt reusenc i el futbol professional. Ningú no la contempla. Sí que n’hi ha, però, que amb el punt d’ironia que està abocant aquest curs la categoria, renoven les aspiracions de play-off. El límit el fixa el Getafe, ara a sis punts.

Entre la prudència i la necessitat d’expressar la il·lusió continguda durant 39 jornades navega la plantilla roig-i-negra. Les xarxes socials servien alguns dels seus integrants, al llarg del cap de setmana, per refermar el vincle de «família» que ha teixit el vestidor i fer públic l’esforç i la lluita que han quedat en un camí ara més optimista que pocs dies enrere. El missatge més compartit, amb tot, una imatge. La dels futbolistes celebrant, ja de tornada de la gespa i encara a l’Estadi, tres punts que són valuosos per desitjats i per útils.

La gran «família» que el club va decidir-se a formar ara fa tres temporades tindrà, a partir d’ara, una altra alegria per rememorar. I la tindran, també, els que asseguts a les localitats del feu roig-i-negre van assistir a una altra meravella de Fran Carbia i de David Haro. Fins i tot els que no hi van ser, però en algun moment hi van creure, allargaran el relat del CF Reus de Segona amb aquesta altra pàgina.

Una recompensa lluitada

I és que a Reus bufen per fi vents favorables després d’haver viscut, pràcticament tota la segona volta, afegint-hi un sobreesforç desagraït en tots els àmbits. De la capacitat de recuperació que ha exhibit la plantilla, i que l’ha portat, per exemple, a puntuar en la immensa majoria d’escenaris emblemàtics que ha trepitjat en el seu debut a Segona, el CF Reus recull el fruit de la permanència virtual.

El punt d’inflexió, un cop més el derbi. La diana de Máyor en el darrer sospir al Nou Estadi va recuperar la fe per als de la capital del Baix Camp enmig d’aquell tram gris i impossible. I es va veure en molts detalls. En la primera victòria –el diumenge posterior a la visita al verd del Nàstic– que registrava l’Estadi des del gener i que posava el punt final a quatre mesos de sequera. En la confiança que torna a lluir David Haro i que el va portar, davant el Sevilla Atlètic, a estrenar el seu compte golejador a Segona i reeditar la fita que ja havia quallat un cop, 12 mesos enrere, contra el Racing de Santander. O en la reconciliació entre l’equip i una afició que, amb motius o sense, no sempre ha posat les coses fàcils al CF Reus.

Els 51 punts obren un nou panorama per al conjunt roig-i-negre. No el del gaudi ple, perquè tot és possible i, amb 15 punts per disputar-se, caldrà continuar lluitant fins convertir la salvació en permanència. Però sí el de la recompensa abans del límit. I el del reconeixement al valor que ha tingut aquesta primera temporada al futbol professional que ha escrit en lletres ben grans el nom del CF Reus a la categoria.