Una altra fita que s'adjudica el bloc

La consecució de la permanència virtual obliga, quan resten només tres jornades per resoldre el campionat, a tornar a mirar enrere. I a revisar el recorregut d’un bloc brillant, a què resultats i categoria distingeixen com el millor que haurà integrat el CF Reus en la seva centenària història, nascut a les oficines de l’Estadi l’estiu previ a l’arrencada de la 2014-15 i l’anterior. La revolució al si de l’entitat, en forma del nou plantejament promogut per la conversió a SAD, de l’estrena d’objectius d’alçada i, també, del comiat a figures que havien esdevingut emblemes del recorregut roig-i-negre, va fer convergir les trajectòries d’un grapat de joves que s’enrolaven al club amb ambició de futbol professional i la convicció necessària per arribar-hi algun dia. D’aquells, encara alguns sobreviuen al vestidor de la capital del Baix Camp. Són el nucli dur del CF Reus, els qui han viscut la pena i la glòria d’aquest equip de peculiar caràcter. I, segur, els qui més valor reconeixen, amb la perspectiva que els han atorgat aquests últims tres anys, a fites com la que es consumava dissabte passat a l’enfrontament amb el Sevilla Atlètic (2-1).

Sis futbolistes determinants

Edgar Badia, Jesús Olmo, Vítor Silva, Ramon Folch, Fran Carbia i Edgar Hernández hi eren quan l’afició encara no havia somiat mai amb Segona. I el somni, ells l’havien vist molt clar. També Marc Sellarès i Jaume Delgado, que empenyen ara des d’un altre àmbit dins el CF Reus. Molts, o tots ells, desenvolupen encara un paper crucial en el conjunt que acaba de consolidar, llevat d’improbable i inesperada desfeta, aquesta etapa a la plata. Braç a braç, van encarrilar i disputar el primer play-off roig-i-negre en direcció a Segona, i van presentar l’Avellana Mecànica a l’Atlético de Madrid i a un panorama futbolístic que, des de llavors, no s’ha oblidat mai de Reus.

Van embutxacar-se, també, el campionat de Lliga del grup tercer de Segona B i, des d’allà, van plantar-se sense cap mena de por davant un Racing de Santander que es va fer petit al seu estadi. Van debutar com a estrelles a la plata i acaben de deixar enrere barreres com la del derbi, doblement reusenc aquesta temporada. Alguns, com Fran Carbia, un dels màxims artillers del CF Reus i que ha anotat determinants dianes per a les aspiracions de l’equip des que estrenés la samarreta roig-i-negra, venien de Tercera Divisió: dos salts de categoria en tres temporades han de donar bona fe del valor de peces com el tarragoní. I com les altres cinc que integren el bloc supervivent dels inicis de la campanya 2014-15.

Fites individuals i col·lectives

Badia, avui Zamora de Segona o Jesús Olmo, imprescindible a la rereguarda i en permanent evolució quan un s’esperaria el sostre, són els vestigis defensius al principi del camí roig-i-negre. El capità Ramon Folch, entre els més veterans i que ha vist complir-se a casa el desig del futbol professional, manega la medul·lar reusenca des de l’estiu del 2013. I la qualitat de Vítor ja la lluïa el CF Reus encara al bronze. A la davantera, Edgar Hernández ha estat a l’altura dels reptes que el club ha plantejat en aquest temps. I, en la connexió estreta amb l’afició que s’ha anat materialitzant al llarg de les últimes temporades, enarborava un Shalalà que ha acompanyat, en el seu pas a la història, les últimes alegries del CF Reus.