Bruno Perone: «Crec que amb dues victòries podem salvar-nos»

Bruno Perone va arribar al Nàstic sense fer soroll. El brasiler va ser un dels quatre fitxatges del mercat d’hivern i, poc a poc, s’ha anat convertint en imprescindible per a l’equip. Ell està completament convençut de la permanència a Segona A i vol seguir al club, encara que acaba contracte aquest 30 de juny.

—Signava trobar-se en la situació actual en el moment del seu fitxatge pel Nàstic?

—Quan vaig arribar aquí, l’equip es trobava en una situació molt complicada. Fins i tot, el Mirandés estava per damunt de nosaltres i ara est troba en un moment molt complicat. Ara, el Nàstic depèn d’ell mateix per salvar-se, i això és positiu.

—L’equip va entrar en una bona dinàmica de resultats, però ara ha tornat a patir i ha caigut a la zona de descens. És normal que s’hagi produït aquesta situació?

—És una lliga molt complicada, i aquest està sent any diferent tant pels resultats com per tot el que està passant. En el món del futbol passen aquestes coses, però ara només pensem en el partit del Girona. Els nostres pensaments només són els d’intentar guanyar al Girona.

—Quants punts fan falta per salvar-se?

—Crec que, amb dues victòries, podem salvar-nos.

—Tingui en compte que el Nàstic té perdut el goal average amb tots els seus rivals en la lluita per la permanència.

—Sí. No és segur, però crec que guanyant dos partits estem salvats.

—Per tant, empatant o perdent aquest diumenge contra el Girona, el Nàstic seguiria viu?

—Sí. Les matemàtiques diuen que sí. Cada jornada que passa és més difícil, però penso que sí hi ha vida.

—Creu que l’afició omplirà el camp?

—Omplir-lo omplir-lo, penso que no, però crec que la gent estarà amb nosaltres.

—Han notat el suport de la gent en aquests últims partits?

—Són molt importants per a nosaltres. Quan saltem al terreny de joc i veiem a la gent donant-nos suport, ens dóna molt d’ànim.

—La situació que viu l’equip provoca que, en ocasions, hi hagi picabaralles entre jugadors a la gespa, com la que vam viure diumenge.

—Ens hi juguem molt, i aquestes situacions són molt normals en el món del futbol. El que és negatiu és que no se solucionin les coses que passen. A Vallecas, quan va acabar la primera meitat, en Xavi –Molina– i jo ja parlàvem tranquil·lament. Sabem la necessitat que tenim de fer les coses bé i en calent es diuen moltes coses. Però passa a tots els llocs.

—Des que vostè va fitxar pel Nàstic han passat ja tres entrenadors per la banqueta. És complicat per al futbolista tant de canvi a la banqueta?

—Potser, però ara mateix no pensem en aquestes coses. Només pensem en el partit de Girona, no en els entrenadors que han passat ni en res similar. Tenim una final diumenge i sabem que si fem les coses bé diumenge, tot canvia molt.

—El nivell de la Segona Divisió A és com vostè el recordava en la seva etapa anterior al futbol espanyol?

—Sí. Vaig estar aquí l’any 2010 i el 2011 i hi havia llavors equips de gran nivell, amb un joc molt ràpid.

—Bruno Perone acaba el seu contracte el 30 de juny d’aquest 2017. Què vol fer la temporada vinent?

—A mi m’agrada molt Tarragona, i m’agradaria quedar-me al Nàstic més temps. M’agrada molt jugar aquí amb la gent animar a l’estadi i estic molt agraït al tracte que tenen amb mi els empleats del club. A més, estic enamorat de la ciutat i m’encantaria tenir la possibilitat de seguir més temps aquí.

—Quan estava a prova, pensava que s’acabaria quedant a Tarragona?

—Sí, perquè jo confio molt en la meva feina i en el meu joc. Era l’oportunitat que jo desitjava. Quan vaig començar a entrenar, tenia clar que em quedaria al Nàstic.