La nova aventura russa d'Eduard suárez

Eduard Suárez s’ha convertit, als seus 26 anys, en una de les màximes referències mundials del futbol platja. El jove de Torredembarra va decidir en un moment de la seva vida abandonar la pràctica del futbol i va traslladar la seva passió a la sorra. Al municipi torrenc, any a any, va creixent la devoció pel futbol platja, i Suárez va decidir, fa tres anys, intentar ser algú en aquest esport.

I ho ha aconseguit. Eduard Suárez és internacional absolut amb la Selecció Espanyola de Futbol Platja i, a més, acaba de renovar amb l’Spartak de Moscou rus, un dels equips referència a nivell europeu d’aquesta modalitat esportiva.«Juguem la prèvia de la Champions, ja que no vam guanyar la Lliga Russa. Divendres –avui–, dissabte i diumenge jugarem aquests enfrontaments previs i, si quedem primers de grup, passarem a la fase final», explica Eduard Suárez en una entrevista a aquest diari.

Serà el segon any del torrenc amb aquest equip, on només ell i un jugador ucraïnès són estrangers, ja que hi ha restricció de tres futbolistes forans per esquadra (quan juguen lliga, a banda d’Eduard Suárez hi ha dos ucraïnesos, que completen la nòmina d’estrangers).

Suárez ja és a Portugal, on assegura que anirà «per totes». Ell vol tornar amb el màxim títol continental sota el braç, torneig que li va servir també per obrir-se un camí en l’elit del futbol platja. «Tot va passar a l’any passat a la Champions, que vaig jugar amb el Dinamo de Batumi de Geòrgia. En els dos primers partits de la competició vaig aconseguir marcar vuit gols i em vaig situar com a pitxitxi», va explicar, afegint que «va venir l’entrenador de l’Spartak i em va dir: Vull que juguis amb mi la Champions. Va ser una gran sorpresa per a mi,: el meu primer contracte professional, jugar en un equip on la gent es dedica exclusivament a entrenar i jugar a futbol platja».

Ell és ben conscient que és molt complicat tenir una estabilitat en el futbol platja, ja que «les perspectives de futur en aquest esport sempre depenen de quin equip et vulgui fitxar. No és com en el cas del futbol, on els esportistes poden cobrar milions d’euros».

«A mi em va molt bé ser a l’Spartak, ja que és un molt bon lloc per poder viure d’aquest esport. També és molt important poder jugar a la Selecció Espanyola, ja que és un aparador molt bo perquè et veuen molts entrenadors i molta gent i sempre va bé», explica el jove torrenc.

Rússia és el territori top del futbol platja. El més curiós és que no hi ha platges, però els russos les «creen». «A Rússia hi ha instal·lacions molt bones per jugar a futbol platja, molts equips de gran nivell. Tenen diners i poden fer una lliga increïble. A Espanya, però, la Lliga no és potent, la gent no hi aposta», detalla Eduard Suárez, qui explica que hi ha grans pavellons amb sorra blanca, perfecta per a la pràctica d’un esport que, poc a poc, any a any, va guanyant en adeptes i en practicants i que vol fer-se un lloc en l’elit de l’esport.