Les grades del Nou Estadi també van remuntar

No semblava que el Nàstic jugués de local. Almenys, abans del partit. I és que l’afició gironina havia envaït els entorns del Nou Estadi. Esperaven l’arribada dels seus, i aquests van entrar al camp aclamats com si es tractés dels campions d’Europa. No s’hi jugaven tant, però sí hi havia sobre la taula fer història i assolir la fita més gran de la vida del club gironí.

Aquesta majoria gironina es va anar diluint a mesura que van avançar els minuts. L’afició visitant va anar entrant al camp, col·locant-se a la Preferent Alta, zona habilitada per a ells per part d’un més que generós Nàstic, que va accedir a la petició de 1.500 entrades que va realitzar Delfí Geli, president de l’entitat gironina. Ningú a Girona es podrà queixar, ja que se’ls va donar més del que es pot demanar.

Poc a poc, es va anar diluint aquesta majoria gironina fins que els aficionats del Nàstic van anar entrant al camp. No van omplir, però s’hi van acostar.

La segona meitat, a les graderies, va ser completament del Nàstic. Afició i jugadors van saber forjar una comunió que va acabar amb els de Girona completament muts i amb un Nou Estadi cantant l’Amparito Roca.