Els primers 365 dies de la història roig-i-negra a la Segona Divisió

Tot just 365 dies després de tancar a l’Estadi un 4-0 global contra el Racing amb què consumava l’ascens a la Segona Divisó A, el CF Reus va llevar-se ahir del llit havent certificat, el vespre anterior sobre el tapís del Martínez Valero, la permanència matemàtica a la categoria. Un any, dotze mesos d’una revolució que ha obert lloc per al conjunt roig-i-negre al futbol professional i que desemboca en una plaça assegurada a la plata quan resten dues jornades per finalitzar el campionat. El balanç, molt per damunt de les expectatives, sorprèn els reusencs a la desena posició de la taula. I revela tot el potencial d’un bloc que, la nit d’aquest passat diumenge, marxava al llit amb pocs somnis pendents.

Del gol de David Haro que, al 7’ de la tornada de l’eliminatòria de campions, convencia Reus que per al seu equip qualsevol cosa és possible, i el Shalalà d’Edgar Hernández que va recórrer els carrers del nucli en una rua de celebració brutal, fins a l’encert in extremis de Benito per al debut amb victòria a Son Moix i l’estrena a porteria de Vítor Silva que ha permès assegurar la salvació a Segona. D’un desenllaç de temporada històric a la primera volta en què el novell roig-i-negre va enlluernar i a una de segona on mantenir la fe i la il·lusió va ser un repte. La muntanya russa de Segona, que es veia reflectida en els estats d’ànim d’una afició de vegades frustrada i que d’altres també ha sabut gaudir, s’atura al mateix punt d’on va partir. O una mica més endavant. En els 52, concretament, amb què el CF Reus afronta els dos últims duels contra Valladolid i Almeria.

La figura de Natxo González

Els prop de 4.500 somriures emocionats que ja van assistir des de la graderia al salt de categoria a l’Estadi, aquell 29 de maig del 2016, podran acomiadar aquest diumenge el seu equip amb la certesa que a l’agost es tornaran a veure les cares a la plata. «Després de més de 280 sessions i deu mesos de feina, veure l’equip amb personalitat al Sardinero, i veure’l aconseguint l’ascens, em fa sentir realitzat com a entrenador», explicava Natxo González només minuts després del xiulet final al CF Reus-Racing. El que el posi davant el Valladolid serà, molt probablement, el darrer duel per al tècnic roig-i-negre –l’únic en assolir dos ascensos a la banqueta de l’equip– a un feu que, ara fa un any, va definir també com «casa meva».

De la plantilla, on encara figuren sis supervivents de la temporada 2014-15 en què es va fraguar la conversió a SAD i es va instal·lar l’ascens entre els objectius de l’entitat roig-i-negra, més de la meitat dels futbolistes tenen contracte en vigor per la propera campanya. Entre ells hi ha peces com Jesús Olmo o Fran Carbia, part d’aquell CF Reus iniciàtic i que han renovat –un automàticament després d’haver disputat 25 cites en aquesta nova etapa i l’altre, igualment, en arribar a una entesa amb el club– contracte. O el porter Edgar Badia, que refermava el compromís com a roig-i-negre fins al 2019 –això sí, amb una clàusula d’un milió d’euros– i manté encara un compte pendent amb la present temporada: el del títol de Zamora, que persegueix i que els registres de Raúl del Llevant, compliquen i bastant.

Entre els 12 de dalt

El CF Reus acaba de creuar la gran meta de la campanya i, amb la brillant perspectiva que la seva situació aboca, haurà de treballar ara per mantenir la tensió competitiva fins a final de campionat. Natxo González parlava amb l’1-1 contra l’Elx a la butxaca, de buscar «altres objectius» per al que resta de Lliga. El president de l’entitat roig-i-negra, Xavier Llastarri, havia apuntat encara abans de donar el tret de sortida a la campanya la idea que «seria bonic acabar entre els dotze primers». El desig no es impossible. Ni tampoc tan complicat. Lugo, empatat a 52 punts amb els de la capital del Baix Camp i Rayo Vallecano, amb 50, ocupen avui l’onzena i dotzena plaça.