Deliri per deixar la salvació a tir

El triomf al Nou Estadi davant del Girona de diumenge passat havia donat una gran embranzida a un Gimnàstic de Tarragona que havia fet un petit pas cap al seu gran objectiu. Doncs bé, la passa realitzada aquest diumenge a l’Heliodoro Rodríguez López va ser de les grosses. De fet, es podria parlar de gesta, proesa de l’equip d’un Nano Rivas que ha estat capaç de donar amb la tecla i de trobar l’equilibri necessari entre la motivació i la qualitat.

Va empènyer més el Tenerife, va ser molt superior durant la major de fases del partit, però ara l’únic que importa és sumar, sumar i sumar. O, millor dit, guanyar, guanyar i guanyar. S’ho ha après molt bé aquest equip,que també ha trobat un nou soci, que semblava enterrat, però que no només ha ressuscitat, sinó que ha estat capaç de marcar tres gols en dos partits. El darrer, el marcat davant dels illencs, als 60 minuts de joc, que donava els tres punts als tarragonins.

Ara, l’horitzó no pot ser millor per als de Nano. Un empat davant de l’UCAM Múrcia seria suficient, ja que Mallorca i Elx van baixar ahir de categoria, mentre que el Mirandés ja era feia temps de Segona B. Com que l’UCAM, rival que visitarà dissabte el Nou Estadi, està per sota dels tarragonins a la taula, no caldrà ni guanyar.

Cada entrenador té el seu llibret. Aquesta seria la traducció més acurada d’una dita espanyola que compta amb més raó que moltes altres. I el llibret de Nano Rivas, en aquest cas, és el d’un Nàstic ofensiu, un equip que juga amb dos puntes (o Uche de mitja punta i Barreiro de referència, que ve a ser el mateix), dos jugadors de banda, dos mig centres i quatre defensors.

El gran dubte que hi havia hagut al llarg de la setmana era quina cabuda donava Nano a Sergio Tejera, que tornava després de complir sanció. Era un gran dubte, ja que Luismi i Madinda havien estat impecables davant del Girona, i cap dels dos es mereixia sortir de l’onze. Doncs bé, els tres van jugar. I la fórmula va ser senzilla. Nano va seguir amb el mètode utilitzat pel seu antecessor, Juan Merino, i va col·locar a Luismi a l’eix de la defensa. Aquesta circumstància motivava que el Nàstic perdria altura, ja que el sacrificat a l’eix de la rereguarda va ser Suzuki. La parella Molina-Luismi, acompanyada de Valentín i Mossa als laterals no és, precisament, una defensa de torres. Però ells saben suplir aquesta circumstància destacant altres de les seves característiques, i així va ser.

Tot i que el Tenerife va ser netament superior durant els primers 45 minuts, molt superior de fet, el Nàstic va ser capaç de mantenir-se ferm al darrere. El major maldecap dels de Nano Rivas van ser les internades d’Aarón per banda esquerra. Va guanyar-li la partida una vegada i una altra a Gerard Valentín, que va tornar a mostrar la seva fragilitat defensiva. Ofensivament, però, el lateral va ser dels homes més incisius. Era necessari, de fet, intentar entrar des de la segona o des de la tercera línia, ja que els homes ofensius del Nàstic semblaven temerosos.

Cada intent de combinació del quadre tarragoní era tallat immediatament pels futbolistes que actuaven com a locals. Aquí va estar la clau del domini canari, una pressió a la qual no va poder fer-hi res el Nàstic. El Choco Lozano intentava intimidar, una vegada i una altra, a Manolo Reina, però es va desesperar en veure que no podia fer-hi res, ja que va estar força mancat de punteria el punta.

Un gran ensurt es va emportar el Nàstic a la primera meitat. De fet, encara s’estan preguntant ara els canaris per què no va entrar l’acció del minut vuit del partit. Luismi va perdre una esfèrica a dins de l’àrea, una errada gravíssima, i l’esfèrica la va recollir Tyronne, qui la va intentar introduir, trobant-se amb un Molina que va aconseguir desviar-la sota la línia de gol. No eren excessivament clares les ocasions del Tenerife, però el control era completament local.

Dues pels locals

Tot i el mal partit del Nàstic en el primer acte, els de Nano van gaudir de dues ocasions de gol, i relativament clares. La primera, a càrrec de Juan Delgado, que va realitzar una jugada personal per banda esquerra als 36 minuts de joc i va realitzar una centrada-xut que el porter, Dani Hernández, va aconseguir desviar. Cinc minuts després, en un contraatac aïllat, Uche va disparar, des de molt lluny, obligant novament al meta rival a intervenir. Semblava una acció sense perill aparent, però que gairebé significa un ensurt als homes de Pep Lluís Martí.

A més, el Nàstic va tenir molta sort després que el col·legiat no assenyalés un més que possible penal de Gerard Valentín als 24 minuts de joc, quan Gaku intentava progressar des de l’esquerra i, entrant a l’àrea, va topar, fort, amb el lateral del Nàstic.

Però en el segon acte es va decidir tot. Una segona part amb moltíssimes cartolines grogues per les dues bandes, amb un públic reclamant-ho absolutament tot i amb un Tenerife que va tornar a començar més fort, va acabar amb aturades de mèrit de Manolo Reina, el gol d’Uche i set minuts d’afegit per part del col·legiat, que va entendre que els jugadors del Nàstic havien estat massa temps a terra reclamant assistència.

En el 51’, Tejera va haver de llençar-se a terra per salvar un tret de Gaku que podria haver entrat perfectament. Tocava patir, i tothom n’era conscient. Però era el dia d’Uche. Acció per banda esquerra de Juan Delgado, centra el xilè i, després del refús de Dani Hernández, Uche apareixia del no res per fer de ‘9’ i foradar la xarxa contrària.

Després, van ser els 30 minuts més patits de tota la temporada. Bé, més els 7 de descompte. L’assetjament del Tenerife va ser constant i, en un parell d’ocasions, Reina va haver de lluir-se per evitar l’empat.

El Tenerife es va encomanar a Amath per intentar la igualada. L’extrem, que sortia d’una lesió, va ser el millor jugador dels seus tot i jugar només mitja hora. Va entrar per bandes, va centrar, va disparar... Però no va poder fer absolutament res per canviar el resultat i, després d’un patiment necessari però massa extens, el Nàstic va deixar a tir la permanència.

FITXA TÈCNICA

Tenerife. Dani Hernández, Raúl Cámara, Germán, Jorge, Iñaki (Carlos Ruiz, 30’), Aitor Sanz, Vitolo, Aarón (Amath, 61’), Tyronne (Suso, 72’), Gaku i Lozano.

Nàstic. Manolo Reina, Gerard Valentín, Xavi Molina, Luismi, Mossa, Lévy Madinda (Zahibo, 75’), Sergio Tejera, Jean Luc, Ike Uche (José Carlos, 83’), Juan Muñiz (Lobato, 72’) i Manu Barreiro.

Gols. 0-1, Ike Uche (60’).

Àrbitre. Aitor Gorostegui Fernández Ortega (Basc). Va mostrar la targeta groga als locals Tyronne i Amath; i als visitants Juan Delgado, Manolo Reina, Juan Muñiz, Mossa, Lévy Madinda i Manu Barreiro.

Incidències. L’Heliodoro Rodríguez López va acollir 19.347 espectadors.