L'últim brindis a l'Estadi

De 0 a 100 en només tres minuts. El CF Reus es va endur ahir, amb dos gols de Vítor i Benito al 20 i el 23’, el duel amb un Valladolid que buscava a l’Estadi opcions de colar-se a Primera. En el darrer partit com a local, i al tancament d’un cicle que en pocs dies desmembrarà part del bloc de l’ascens i molt probablement desemboqui també en un relleu a la banqueta, l’equip roig-i-negre va brindar per últim cop amb la seva afició. La victòria, una de les més àmplies que haurà aconseguit en aquesta campanya, col·loca el conjunt de la capital del Baix Camp novè amb 55 punts al compte. I posa el punt final, a falta de visitar el camp de l’Almeria el proper cap de setmana, a una temporada d’ensomni, la del debut del club a Segona A. Acomiada, finalment i de la millor forma possible, peces que han trobat un nou horitzó lluny de Reus després de resultar artífexs d’un curs que quedarà per a la història de l’entitat. Un altre més.

Tot plegat, al desenllaç d’una jornada d’horari unificat a què els seguidors roig-i-negres –com tota la resta–, van assistir sense crono, un vespre de ràdio on el club no va tenir ocasió, per normativa, de reservar un minut de silenci per a Emili Vicente, qui dirigís la plantilla durant la 2013-14 i que fa un parell de setmanes perdia la vida a causa d’una parada cardíaca mentre practicava ciclisme a una zona de muntanya, a Andorra.

Menys de mitja hora va trigar el conjunt roig-i-negre a tirar per terra les expectatives del Valladolid, que visitava el feu del CF Reus disposat a puntuar-hi tot just set dies després que els de Natxo González certifiquessin la permanència a Segona. I a mantenir-se, així, del tot viu de cara al play-off que venia empaitant. El tècnic havia disposat al verd de l’Estadi el seu onze de gala, i havia fet lloc a bona part dels protagonistes en un vespre d’emotius adéus.

Convençut de seguir jugant la pilota des del darrere, l’equip de la capital del Baix Camp només va enfrontar la pressió visitant durant uns breus compassos. A partir del 10’ i avalat per la lluita personal d’Edgar Badia per no encaixar. L’amenaça dels de Pucela va resumir-se, amb tot, en alguna oportunitat a pilota aturada i un xut de Javi Moyano que tampoc no va passar de l’anècdota.

Màgia portuguesa

Abans, Miramón havia posat el CF Reus al partit i Haro esperonava l’atac amb una insistència lloable. L’1-0 el quallava Vítor Silva de falta directa, una diana de bellíssima factura, impressionant, que va aixecar de les seves localitats els 3.869 espectadors a l’Estadi. I això que, des de les graderies, sense crono i davant un oponent amb l’al·licient de la promoció a Primera, transcorrien molt feixucs.

Alberto Benito no els va donar marge per caure en l’ensopiment d’un vespre de diumenge. Només tres minuts després que Vítor fes pujar l’avantatge mínim, el d’Altafulla aprofitava un mal refús de la rereguarda visitant per sorprendre amb un xut potent, des de més de 30 metres, i lligar la victòria en la darrera jornada de la temporada a casa. «Benito, quédate!» era el comiat reusenc a un lateral que, molt probablement , competirà la propera campanya a les files del Saragossa. En la mateixa direcció apunten els rumors sobre Ángel Martínez, ahir a la banqueta. I sobre el propi entrenador Natxo González.

Una il·lusió compartida

Amb el 2-0 l’equip es va agradar. I va agradar-se més, i potser també per primera vegada, l’afició roig-i-negra, que vivia el final perfecte a aquesta esplèndida primera campanya a la plata. El CF Reus voldrà tancar-la –i l’objectiu es presenta ara prou plàcid– instal·lat a la meitat superior de la classificació A partir d’aquí, feina feta i poca història. Potser, aquesta sí, la de la il·lusió. La que desprenia un equip disposat a tornar als seguidors el regal d’haver-los dut en braços fins al futbol professional on continuaran la 2017-18.

El Valladolid va irrompre sense gaire més a dir en el segon acte on l’argument no podia ser tan interessant. Entre alguna intervenció brillant i habitual de Badia, més d’una centrada de Benito que no va trobar qui la convertís en gol i una rematada de cap de Pichu Atienza que, ja en els darrers 20 minuts, tampoc no va entrar, Espinoza i Michel miraven de redreçar alguna cosa. Miramón va tenir el 3-0 a 15’ del compliment del temps reglamentari, després de driblar Becerra. Només el peu d’un defensa visitant va interposar-se entre l’atacant, que tornava a competir reubicat com a peça clau de la defensa, i la diana. Després, el xiulet final. I el triomf. La celebració esperada amb la graderia. La sensació d’una campanya dolça. I una escena, la del brindis, de la mà davant els seus. L’últim brindis a l’Estadi.

FITXA TÈCNICA

CF Reus

Edgar Badia, Miramón, Olmo, Atienza, Benito, Folch, Garai, Vítor (Guzzo, 89’), Haro, Fran (Ricardo Vaz, 73’) i Máyor (Edgar Hernández, 80’).

Valladolid

Becerra, Moyano, Lichnovsky, Álex Pérez, Balbi, Leão, Jordán (Alex López, 58’), Jose, Míchel (sergio, 82’), Espinoza (Drazic, 60’) i De Tomás.

Gols

1-0, Vítor (21’); 2-0, Benito (24’).

Àrbitre

Cuadra Fernández (col·legi balear). Ha mostrat groga als locals Máyor (60’) i Fran (73’); i als visitants Jordan (55’) i Alex López (82’).

Incidències

L’Estadi Municipal de Reus va acollir 3.869 espectadors.