Un homenatge recíproc

La victòria contra el Valladolid, la plantilla roig-i-negra va agrair-la ahir a tothom qui va voler dir adéu a l’Estadi. Amb el xiulet final, en un gest conegut i darrerament també freqüent a casa, els jugadors van tornar a agafar-se de les mans per compartir el 2-0 amb la graderia. No una vegada. Fins a quatre –un cop a cada costat del rectangle de gespa– van aixecar els braços els jugadors del CF Reus en un homenatge recíproc que, per a alguns, haurà estat l’últim a Reus.

El capità Ramon Folch o el lateral i artífex del segon gol Alberto Benito no seguiran, si la rumorologia es fa bona, la propera campanya a la capital del Baix Camp. El seu llegat, com el d’altres peces que tampoc no continuen o el del cos tècnic, el posava en valor l’afició, que sap què ha tingut entre mans al llarg d’aquesta temporada històrica. La primera a Segona Divisió. El triomf, ahir, era alegre i era alhora trist a l’Estadi. I ho era per a tothom. El CF Reus, en realitat Reus, hi acaba de tancar un cicle. Un de tan bo que costa, encara amb la jornada 42 pendent a Almeria, imaginar-se que la següent pugui ser fins i tot una mica millor.