Natxo: «Marxo molt feliç per haver pogut deixar el Reus a Segona»

«No perdeu mai la perspectiva, sigueu conscients de com ha costat això a un club que té més de 100 anys d’història i seguiu regant com fins ara, sempre». Són paraules de l’entrenador Natxo González al moment d’anunciar, ahir, el final de la seva etapa a la banqueta del CF Reus. En una compareixença a l’Estadi, envoltat per la resta del seu cos tècnic, els «homes de Natxo», i pel director esportiu Sergi Parés i el president Xavier Llastarri, el vitorià es confessava «feliç, molt feliç per haver pogut deixar l’equip a Segona A, amb tot el que això comporta. El que he viscut al Reus era un somni, i hi ha vegades que els somnis es fan realitat». Tant ell com també el seu segon, Bernardo Tapia, ampliaran a partir d’ara la trajectòria esportiva al capdavant del Saragossa. Parés i Llastarri parlaven ahir de l’entrenador com «el millor que ha tingut el CF Reus en tota la història» i una peça que «hauríem volgut retenir al 100% i de qui estem molt orgullosos», i del partit de diumenge contra el Valladolid, el darrer que haurà dirigit a casa, com «una jornada que culminava el projecte».

Natxo, que refusava «enumerar els motius que m’han portat a no seguir» després d’haver rebut al febrer una oferta de renovació al club reusenc el passat febrer, precisava que «en aquell moment quedava molt de recorregut. Sabia que vindrien moments difícils i volia, en aquells moments complicats, observar respostes i conductes al meu voltant. Amb el pas del temps, el que em deia el cor i el que em deia el cap van anar coincidint, i vaig veure que era el moment de tancar aquesta etapa». Lamentava, això sí, «no haver pogut acomiadar-me a la gespa, que és on es viuen els sentiments més forts. I amb la gent. Però el darrer partit és fora i no ha pogut ser». A una roda de premsa on no va estar present el conseller delegat Joan Oliver, Natxo González destacava la seva figura com a «responsable de l’èxit». Enviava un missatge al cos tècnic, agraït «per no haver-me deixat mai sol, per la competència, per l’aptitud, per haver competit com a campions. Sou uns cracs». També «als jugadors que han passat per aquí en tres anys i als que van començar el projecte amb nosaltres. Són els principals artífexs, són artistes. Els hi dec molt». I apuntava, com al millor record que extrau d’aquestes tres campanyes «el primer play-off, l’ascens i aquesta temporada. Però, sobretot, el partit a El Sardinero. La personalitat que vam tenir i el nostre joc».

Una etapa «bonica i molt dura»

«S’acaba una altra etapa bonica amb moments fantàstics i altres de molt durs. I agraeixo l’oportunitat d’haver-los viscut», concloïa Natxo González, conscient que «ha estat important per a mi poder consolidar-me a Segona».