Les notes de jugadors i cos tècnic del Nàstic després d'un any per oblidar
La nefasta primera volta de l’equip pesa massa i el club s’ha de plantejar una profunda remodelació a nivell de plantilla
Reina
No ha estat la seva millor temporada. La lesió el va deixar fora de la porteria. El seu pitjor bagatge han estat les seves sortides de punys, que han fet tremolar a l’afició. Si li afegim l’esperpèntic gol contra l’Oviedo, podem concloure que no hauria de ser el porter titular del Nàstic a Segona A. Ara bé, la seva aturada en el penal llançat per Jona ha valgut una permanència.
Dimitrievski
Va començar a jugar en el partit de Copa del Rei contra el Rayo Vallecano, i es va guanyar el dret a continuar a la porteria. Tot i això, no ha tingut l’estabilitat necessària per poder créixer. Ha deixat alguns dubtes i ja veurem si serà el futur porter del Nàstic.
Valentín
Sense cap dubte, té qualitat a les seves botes i ha donat tardes de futbol molt bones, però també ha estat molt intermitent. És d’aquells jugadors que un dia te’l menjaries a petons i en d’altres el deixaries a la banqueta per la resta de la temporada. Ha estat massa pendent d’agradar per fer el salt a la Primera Divisió.
Mossa
Va començar fluix, diuen que enfadat amb el club per no haver-lo traspassat al Llevant. La seva evolució ha estat bona durant la temporada, recuperant el Mossa de l’any passat, encara que en la recta final se li han vist errades que han provocat gols innecessaris.
Molina
Ha estat un dels jugadors més regulars de la plantilla. Ha donat la cara en totes les demarcacions on ha jugat i ha demostrat que per alguna cosa és un dels capitans. La seva aportació al final de la temporada ha estat esplèndida.
Bouzón
A l’últim tram de la temporada passada ja va demostrar que no tenia cabuda a l’equip. Però algú va decidir que havia de continuar i això va privar que el Nàstic pogués fitxar un central de garanties. Les seves errades han costat gols i debilitats en defensa.
Perone
Un bon fitxatge d’hivern que ha donat més estabilitat a la defensa i més fiabilitat per alt. Ha comès algunes errades que han costat gols i partits, però el balanç és bo. Amb una bona parella en el centre de la defensa un altre gall hauria cantat.
Suzuki
Va començar la temporada molt espès. El seu canvi d’ubicació va desdibuixar al japonès, que no es va assemblar gens al de la temporada passada. Li va pesar no haver estat traspassat a un altre equip? L’oferta va existir. A la recta final del campionat ha millorat, encara que sense arribar als nivells de la temporada 2015-16.
Djetei
Li va costar adaptar-se a l’inici, i la seva presència a la selecció i les lesions l’han privat de continuïtat a l’equip. Té maneres i promet, però s’ha de reflexionar si és bo tenir jugadors que es perden els trams importants del campionat. Poden donar caixa, però debiliten l’equip.
Zahibo
És un altre cas d’un jugador que ha anat de menys a més. Li ha costat adaptar-se (ha tingut problemes extraesportius) i venia de jugar d’un Segona B. Tot i aquestes circumstàncies i el fet d’haver de fer-se amb el centre del camp d’un equip situat en les darreres posicions de la taula, ha demostrat que té qualitat i que, si no s’estanca, pot ser un jugador de futur.
Madinda
No ha estat el centrecampista de qualitat del passat any. Ha estat passat de pes gairebé tota la temporada, especialment quan ha tornat d’estar amb la seva selecció a la Copa d’Àfrica, on no va jugar ni un sol partit. Se li ha notat mancat de forma i sense idees. El partit contra el Girona es va veure a l’autèntic Madinda, el de la passada temporada.
Muñiz
No ha donat tot el que sap i, en certs trams del campionat, s’ha perdut. Amb la qualitat que té, sobretot a pilota aturada, no ha aportat el suficient per poder tenir continuïtat a l’equip. A la recta final ha anat millorant, però no pot ser un jugador tan intermitent.
Luismi
Fitxatge estelar del mercat d’hivern que ha recompost el centre del camp del Nàstic. Migcentres com ell li donen un altre valor al futbol i la seva participació en el segon tram de la temporada ha estat molt important. Llàstima de les lesions, que l’han apartat alguns partits de la titularitat. Està cedit, però seria bo poder repescar-lo.
Lobato
Una de cal i una de sorra. S’ha de reconèixer que ha estat un jugador que no s’ha amagat mai, però la seva forma física no ha estat la idònia, especialment a les segones meitats. Ha contribuït a salvar l’equip, però s’esperava més d’un jugador com ell.
Cordero
És el típic fitxatge d’Emilio Viqueira, un jugador amb nom, que està de tornada i que quan ha agafat la forma han començat les lesions. Si no se l’hagués fitxat, no hauria passat res. Però, en ocasions, el Nàstic sembla les Germanetes dels Pobres (i no tan pobres). La seva aportació ha estat molt escassa.
Tejera
Va començar la temporada sense relluir en excés, enfadat amb el món i acumulant targetes. Poc a poc, va anar agafant la forma, sobretot després de l’arribada del seu amic Emaná. En el segon tram del campionat s’ha convertit en la peça més preuada de l’equip, i en el líder que necessitava. Sense ell, el Nàstic seria a Segona B.
Achille Emaná
La paraula que defineix la seva estada al Nàstic aquesta temporada és decebedor. L’afició esperava la seva presència a l’equip perquè tornés a ser el jugador de fa un any. Des que va arribar del Japó (allí no va jugar ni un partit), ha estat molt baix de forma, i molt poc disciplinat. Un incident a l’hotel en el qual s’allotjava el Nàstic a Cadis va ser la gota que va fer vessar el got i que el va relegar a la suplència. I ell s’ha esborrat de l’últim tram del campionat. Això sí, va lluir de Porsche Panamera quan l’equip més el necessitava.
José Carlos
El seu fitxatge no va agradar gens a l’afició grana. Venia del Llagostera i això era una mala targeta de visita. Però, el pitjor, no era això. Les seves constants lesions en altres equips no feien preveure que pogués triomfar al Nàstic. Així ha estat. La seva presència a l’equip ha estat testimonial i no ha aportat res. Sembla mentida que persones que entenguin de futbol apostessin per aquest jugador.
Álex López
No ha madurat, i continua sense ser un vertader davanter centre, el golejador que necessitava el Nàstic. Des de que va arribar a l’equip ha promès molt, però ha donat poc. Alguns dubten que sigui un jugador per a la Segona A. Ganes en posa, però el resultat és molt fluix. Van confiar que despuntés aquest any, però no ha estat així.
Jean Luc
Un gran jugador que ha tingut, incomprensiblement, poca continuïtat. Quan ha sortit al camp ha fet un bon paper, ha estat desequilibrant i les seves incursions per banda han estat molt bones. Quan l’han fet atacar i defensar o entrar cap al centre del camp, és quan ha perdut el rumb en alguns partits. Algú hauria explicar què passa amb aquest jugador perquè no tingui continuïtat.
Uche
Tan sols ha demostrat la seva classe en el partit contra el Girona i el de Tenerife. La resta de la temporada l’ha passat a l’ostracisme. Tot i això, ha estat el màxim golejador de l’equip. Incomprensible. Ni Vicente Moreno ni Merino han confiat en ell. Ha estat un mal fitxatge des de l’inici de la temporada? Ens queda el dubte de si podria haver fet molt més si hagués tingut continuïtat.
Delgado
Un fitxatge que prometia molt, que va costar un traspàs important i que no ha demostrat res durant tota la temporada. Se’l va fitxar per marcar gols i per desbordar, però tan sols n’ha anotat cinc, és a dir, el mateix que marcava a Xile. Els seus driblings gairebé sempre han acabat en peus de la defensa contrària. No s’entén qui va veure en ell un golejador.
Giner
Ha estat un actor secundari durant tota la temporada. No han confiat en ell i tot indica que el seu futur al Nàstic té els dies comptats. Prometia, però per una cosa o per una altra, no ha estat un jugador que hagi encaixat a l’equip.
Barreiro
Ha estat l’estrella del mercat d’hivern. Lluitador, compromès i amb ganes de treure a l’equip de la zona baixa de la taula. Si hagués estat en el primer tram del campionat com a davanter centre, un altre gall cantaria. Aquest tipus de jugadors són els que necessita el Nàstic.
Stephane Emaná
Li falta qualitat per estar a un equip de Segona A. Li haguessin fet un favor cedint-lo en el mercat d’hivern. És molt ràpid, però les seves curses, en moltes ocasions, són sense sentit. Va marcar dos gols importants, però també va fallar altres més importants. Diuen que Achille va evitar-ne la cessió, però el cert és que no és un jugador per a un equip com el Nàstic.
Saja
Un històric porter a les portes de la seva jubilació. Va treure al Nàstic d’un problema, però no va ser millor que Dimitrievski. La prova és que quan Reina es va recuperar, Saja va deixar la porteria i el Nàstic. Va fer unes declaracions que no van agradar al cos tècnic. Va abandonar l’equip en el mercat d’hivern i va marxar al Saragossa, on tampoc va convèncer.
Kakabadze
Havia de competir amb Valentín per la banda dreta, però no li va arribar ni a la sola de la sabata. La Lliga 123 és molt exigent, i ell no estava acostumat a una lliga tan competitiva. Va ser cedit a un equip de la Superlliga danesa. Veurem si ha madurat i de promesa passa a ser realitat.
Lopo
Un altre invent de la secretaria tècnica. Amb 36 anys, poc podia donar com a central. No va aportar res i va fer més dèbil a l’equip. Va marxar en el mercat d’hivern i no ha tornat a jugar en cap altre equip.
Maloku
Era una de les promeses que arribava al Nàstic. Però es va quedar en promesa. No va ser el jugador que s’esperava d’ell. Les seves aportacions a l’alineació van donar molt poc a l’equip. En el mercat d’hivern va marxar cedit a un equip xipriota, i allí continuarà.
Rharsalla
Un altre fitxatge estel·lar de la secretaria tècnica que va acabar en fracàs rotund. Van dir que prometia molt, que tenia una gran velocitat. El cert és que va ser un fracàs descomunal. El Nàstic li va obrir un expedient en el mes d’octubre i li va rescindir el contracte per indisciplina i per la seva conducta fora de l’àmbit esportiu. Un autèntic fracàs.
Vicente Moreno
No va poder mantenir la trajectòria de les dues últimes temporades i mitja. Es va quedar sense idees? O realment es va trobar amb una Torre de Babel, amb fitxatges molt mediocres que no van reforçar a l’equip i el van empobrir? Alguns diuen que la marxa de Nano, el seu segon entrenador la temporada passada, va debilitar encara més a Moreno. Ens queda el dubte de si hagués salvat a l’equip si hagués pogut comptar amb els reforços d’hivern. Ha estat un entrenador estimat per l’afició.
Xisco Muñoz
Es va quedar com a segon entrenador després de la marxa de Nano, quan no tenia cap títol que l’acredités per ocupar aquesta plaça. No va aportar res a l’equip com a jugador, però menys va aportar com a segon entrenador. No va ser una bona elecció de la secretaria tècnica ni quan va venir com a jugador ni com a segon entrenador.
Juan Merino
Va venir amb l’aurèola d’haver salvat al Betis (s’ha de mirar l’estadística per adonar-se que tampoc va ser això). Va obtenir bons resultats al principi, però després va desquiciar a l’afició amb els seus plantejaments. La seva substitució va ser una savia elecció.
Nano Rivas
Va venir com l’entrenador de la salvació, i així va ser. Nou punts de nou. Xifres espectaculars i canvi de dinàmica. Va ser l’entrenador del miracle. S’ha d’analitzar fredament si ha de ser l’entrenador del futur més proper. Tres partits no poden condicionar tota una temporada.
Emilio Viqueira
El més fàcil seria dir que el director tècnic del Nàstic ha estat un desastre. S’ha d’analitzar la seva trajectòria i veure que els seus últims tres anys han estat espectaculars. Però també s’ha de dir que la temporada 2016-17 ha estat una punxada notable. Li ha pogut més la necessitat de fitxar a jugadors amb els quals el Nàstic pogués fer negoci que futbolistes que no posin en perill la permanència? Pot ser. El cert és que la temporada ha estat un calvari i que un director tècnic ha de saber equilibrar un equip, i no ha estat així. Viqueira ha pecat de certa supèrbia i ha estat per sota d’equips amb menys pressupost. Ha de continuar? Aquesta és una decisió del Consell d’Administració, però sap que estarà en el punt de mira a la temporada 2017-18, i té poc marge d’equivocació. La supèrbia és mala consellera, i ha d’analitzar els fitxatges amb diferents plantejaments. No val tan sols pensar en el negoci, que és important per al Nàstic, però té major importància conservar la categoria, que és la clau de l’economia d’un club com el Gimnàstic.