La Junta Directiva del CBT està «desesperada»
El Club Bàsquet Tarragona ha explotat, i ho ha fet mitjançant un comunicat oficial, en el qual explica tot el que està succeint i posa de manifest el gran perill real que hi ha de què l’entitat se’n vagi en orris.
«El temps passa. El CBT s’enfronta a una situació desesperada que condemna l’entitat. Fa massa dies que el govern municipal ens informa que encara no ha pres una decisió sobre si finalment ajudarà o no al principal club de bàsquet de la seva ciutat», comença argumentant el comunicat, que continua defensant que «definitivament, si no tenim encara un compromís ferm, és culpa del CBT. Segur que el club no ha sabut explicar-se: no hem estat capaços de traslladar el valor d’aquest projecte de bàsquet, i el mèrit que té haver-se enfrontat a tot mena de paranys al llarg d’aquests darrers anys».
«En aquests darrers 10 anys, no compta que hàgim pogut mantenir un projecte de pedrera i bàsquet professional en plena crisi sistèmica. Potser tampoc té cap valor que el pressupost del 1r equip hagi passat de 950.000 euros (temporada 2006-07) a 210.000 euros (2016-17). No n’hi ha prou en haver eixugat 1.200.000 euros durant el mateix període, corresponent al deute històric heretat (1.800.000 euros)». afegeixen.
A més, es lamenten que «tampoc hem sabut esforçar-nos prou cada cop que, de manera unilateral, l’aportació de l’Ajuntament s’ha reduït, incomplint així el conveni vigent. No s’ha dit però, al llarg dels darrers 6 anys el CBT ha percebut menys del 50% de l’import que s’assenyala al conveni, signat durant l’etapa del nostre actual alcalde. Una etapa que ens ha obligat a explicar, una i mil vegades, la nostra situació a cadascun dels 7 consellers/es d’esports que s’han ocupat de l’àrea estratègica d’esports durant els últims 10 anys. És culpa nostra no haver estat prou clars».
Una gran part de la culpa del que està succeint és, pel CBT, la fusió a la qual van ser obligats: «Punt i a part mereix un dels majors reptes que se’ns ha llançat mai. A l’agost del 2011 el club va ser obligat a pactar un acord de bàsquet-ciutat amb el club de Ponent, quan la temporada ja havia començat i el CBT tenia compromesa la seva inscripció a LEB Or. Encara avui en patim les conseqüències, i encara avui esperem que algú ens informi per què no es va arribar a signar mai un acord que roman publicat a la web de l’Ajuntament. Deu ser culpa nostra».
La base
Els esportistes que han sortit de la base cebetista han estat un pilar molt important per a un club que es lamenta de no haver-ho traslladat de la millor manera. «Malauradament, no hem sabut explicar el valor real del CBT. No hem sabut fer entendre que és un miracle que es jugui a bàsquet en lligues semi-professionals i professionals amb una base de jugadors i jugadores formats a Tarragona. Altres mitjans d’àmbit estatal si que ho han entès i se n’han fet ressò. Tampoc hem sabut traslladar que hi ha una pedrera amb més de 800 jugadors vinculats al club i més de 300 famílies que acompanyen els seus fills a competir per tot Catalunya defensant els colors blaus i el nom de la ciutat de Tarragona», diuen.
A més, la Junta Directiva afegeix que tampoc ha estat capaç de traslladar el gran esforç que realitzen tots els tècnics i col·laboradors, ja que «no hem sabut mostrar l’esforç titànic del col·lectiu d’entrenadors i tècnics que, dia a dia, continuen formant jugadors i persones al voltant del bàsquet, malgrat les circumstàncies. Ni hem presentat adequadament els socis i les empreses que ens acompanyen temporada rere temporada. Hem deixat com anècdota el fet que el CBT estigui a punt de fer 40 anys, o que siguem el club de bàsquet amb més projecció, prestigi i historial de la província de Tarragona. No hem sabut subratllar la importància de tot plegat i en som responsables».
Amb tot això, sentencien que «és evident que no s’ha entès per què som on som. Però ho tornarem a explicar un cop més. El CBT mereix acabar un període de 10 anys com els que hem tingut, de manera digna, garantint un nou lideratge, facilitant un projecte».