Miguel Ángel Muñoz: «A casa sempre s'ha viscut el futbol»

Miguel Ángel Muñoz és l’analista tàctic del Gimnàstic de Tarragona. S’encarrega d’enregistrar tot el que passa sobre la gespa i d’informar a l’entrenador del que aquest estimi oportú.

—Expliqui a la gent qui és Miguel Ángel Muñoz.

—Miguel Ángel Muñoz és l’actual analista tècnic i tàctic del Nàstic. Vaig començar amb l’etapa de Vicente Moreno, a Segona B. Li vaig mostrar el meu treball, i ell em va donar la confiança que necessitava i l’oportunitat de poder formar part d’aquest projecte. A partir d’aquí, em vaig unir al cos tècnic, fent-ho d’una manera més professional quan l’equip va ascendir, ja que el club tenia més possibilitats. Elaboro informes del rival i del propi equip tant de vídeo com escrits.

—Abans d’arribar al Nàstic, on havia treballat?

—Vaig ser entrenador de futbol base a l’illa (Mallorca) i també em vaig anar formant. Pel meu compte feia informes de partits i postgraus.

—Vostè, per a aquell que no ho sàpiga, és el germà de Xisco Muñoz. Quants germans són?

—Quatre. Xisco és el segon entrenador del Nàstic. Toni, que va debutar a Primera Divisió amb el Mallorca, està de segon entrenador a un club mallorquí i jo. L’altre no hi té res a veure.

—I vostè per què decideix dedicar-s’hi?

—Des de petit a casa s’ha viscut el futbol. No vaig tenir ni la sort ni les condicions per a dedicar-m’hi i, a partir d’aquí, vaig seguir lligat al futbol. M’agrada molt, i la feina que faig em permet estar lligat a aquest esport.

—Va intentar jugar a futbol?

—Sí. Vaig estar a les categories inferiors del València i a les del Mallorca. Vaig arribar al filial del Mallorca, no hi jugava, van decidir cedir-me i, com que estudiava Magisteri, vaig decidir deixar-ho.

—Com se sent en tenir un germà que ha aixecat una Copa de la UEFA?

—Orgull. Sé que li ha costat molt, els sacrificis que ha fet.

—Quines diferències hi havia entre treballar amb Vicente Moreno i amb Juan Merino?

—Cadascú té la seva metodologia i aplica els seus conceptes. Un et demana més informes escrits i un altre més vídeo.

—Era massa exigent Vicente Moreno?

—Jo he gaudit molt treballant amb ell, passant hores a l’oficina. Per a mi, era un luxe, he après molt amb ell.

—Expliqui’m el seu dia a dia en una jornada normal d’entrenament.

—Passo a buscar al meu germà, esmorzem al Nou Estadi i li pregunto a l’entrenador si necessita alguna cosa especial. Si no, seguim amb l’informe de l’equip al quan ens hem d’enfrontar en dues jornades.

—I com aconsegueix els vídeos de l’equip visitant?

—La Lliga ens facilita un programa on ens podem descarregar vídeos en forma televisiva o panoràmica.

—En els partits, sempre va de la mà de Santi Coch.

—Si, sempre junts (riu). Santi i jo ens encarreguem de gravar i d’anar tallant les imatges al moment. Depenent del que succeeixi, enviem imatges al mòbil del segon entrenador o de qui sigui.

—Enmig del partit?

—Sí, perquè tinguin imatges.

—Això és legal?

—Anem al límit. És legal fins a cert punt. Si no serveix per a recriminar una jugada a l’àrbitre no hi ha problema.

—Li he de preguntar per la temporada que ha fet l’equip. Vostè ho ha passat molt malament?

—Hi ha hagut moments complicats. Quan es destitueixen entrenadors, no és senzill. Jo em quedaria, fent una reflexió final, amb la capacitat de reacció que ha tingut el club, tothom, de fer una segona volta espectacular.

—Què li passa pel cap quan li assenyalen el penal a Xavi Molina?

—És gairebé impossible de descriure. Moltes imatges referents al treball realitzat, a la feina dels entrenadors, dels jugadors, d’Emilio. Tot i això, crec que si Reina no atura el penal, l’equip no hauria abaixat els braços.