Manolo Martínez: «Els romans venien a Tarragona a retirar-se, i així ho he fet jo»

Manolo Martínez ja és història com a jugador del Gimnàstic de Tarragona. El fins ahir futbolista i el club van decidir que el dilluns 3 de juliol fos el dia per anunciar que una de les darreres icones del conjunt tarragoní penjava les botes després d’una carrera plena d’èxits. De fet, els èxits els va repassar el mateix Manolo Martínez, que va estar acompanyat en el seu adéu per Emilio Viqueira, director esportiu del Nàstic, i pel president, Josep Maria Andreu.

«M’emporto molt de les meves dues etapes al Nàstic. Són set anys aquí, amb un ascens a Primera, grans temporades a Segona i, el més important, l’ascens de Segona B a Segona», va manifestar el futbolista, més que orgullós de tot el que ha aconseguit a Tarragona, amb la samarreta de l’equip que més l’ha estimat de tots en els que ha estat.

Ara bé, Manolo Martínez les ha vist de tots colors. Després de dues greus lesions, aquest passat estiu va patir-ne la tercera. Va ser en el darrer amistós del Nàstic de la pretemporada, al Mini Estadi contra el Barça B. El futbolista va notar un moviment que no li va fer gens de gràcia i, tot seguit, va arribar un dolor extrem que el va impedir finalitzar l’enfrontament. Des de llavors, el jugador ha passat un autèntic malson. Molts dies sense poder dormir, un mal al genoll que ell va haver de suportar amb calmants i amb l’ajuda del club i de la seva família, que mai el van deixar de costat. Tot i patir totes aquestes adversitats, Manolo va argumentar que «per a mi, aquesta última temporada ha estat la millor. He viscut la soledat de quan es perd, i l’alegria de quan es guanya». I és que ell sap que la permanència del Nàstic a Segona A és tota una injecció de moral tant pel club com per a tots els que l’envolten, ell inclòs.

Josep Maria Andreu va deixar ben clar que Manolo Martínez no deixa el club, sinó que passarà a desenvolupar d’altres tasques. «Entrarà al departament tècnic i tindrà funcions institucionals i de nivell social. Ha de continuar amb nosaltres, ja que ha jugat més de 100 partits amb el Nàstic i ha estat un referent», va manifestar el president.

«Continuaré»

El futbolista, però, va voler deixar ben clar que el que succeïa ahir a la sala de premsa del Nou Estadi «no és un adéu, és un continuaré», ja que seguirà vinculat de la manera que va explicar Andreu, sense concretar exactament amb quin càrrec ho farà. Va deixar una frase pel record, d’aquelles que conviden a pensar que encara existeix romanticisme en el món del futbol i que els grans mai no moriran: «Els romans venien a Tarragona a retirar-se, i així ho he fet».

El de Bigastro va tenir temps per donar les gràcies a tothom qui ha estat amb ell des de l’inici de la seva carrera. «Gràcies als clubs que em van formar, a l’Hèrcules, que em va donar l’oportunitat; al Tenerife, que em va retornar al futbol professional després de dues lesions; al Recreativo, que està passant per moments difícils; també, com no, al Nàstic, ja que em va obrir els braços». Els seus agraïments es van fer extensius al «Nàstic, a les persones que l’envolten, a la premsa, a l’afició i a la gent de Tarragona».

Manolo Martínez, que ha passat per equips de molta entitat i que ha decidit acabar la seva carrera a Tarragona, també va voler posar de manifest que amb el que es queda és amb l’última temporada al Nàstic, la que recordarà amb més il·lusió de totes. «Un mai recorda quan comença, sinó quan acaba. Va ser la cirereta a la meva carrera professional, que és molt millor del que m’esperava», va dir Manolo.

Les lesions

«Tot el que he estat com a futbolista, ha estat perquè no he perdut cap oportunitat. Les lesions que he tingut m’han servit per seguir competint», va continuar afirmant tot sentenciant que vol la millor de les sorts tant per a Emilio Viqueira com a Josep Maria Andreu: «A Emilio li desitjo tota la sort del món i, al president i a la seva família, no cal ni dir-ho».

Per la seva banda, el mateix Andreu va voler dedicar també paraules d’agraïment i de suport a Manolo Martínez. «Avui acomiadem a un jugador que ha donat moltes alegries a l’afició. Per a mi ha estat un luxe ser el seu president», va destacar el màxim responsable de l’entitat tarragonina. Andreu va voler tirar marxa enrere per recordar «quan el vaig fitxar, al meu despatx personal, la temporada 2002-03. Ha estat una persona increïble, i només tinc paraules d’agraïment per a ell, que sempre ho ha donat tot pel club».