El retorn de Luismi al Nàstic pot ser qüestió de dies

Ha passat poc més d’un mes des que va marxar a la seva terra per començar les vacances, i tothom l’enyora a Tarragona. No ha començat la pretemporada amb el Nàstic, però tothom ho hagués desitjat. De fet, ell és jugador del Valladolid... de moment.

Luismi va ser una de les sorpreses més agradables de la passada temporada. Quan l’equip no funcionava, quan mancava gairebé de tot però, sobretot, faltava equilibri i seny a la medul·lar, va aparèixer aquest futbolista, que no havia tingut cap protagonisme al club castellà. Doncs al Nàstic el va tenir tot. Almenys, mentre el van respectar les lesions.

Aquesta circumstància ha motivat que el club s’hagi fixat com a prioritat la contractació d’aquest futbolista. Seria un fitxatge perfecte en dos aspectes. Primer, perquè, futbolísticament, el club faria un pas de gegant cap a endavant, ja que la qualitat del migcampista és innegable. Segon, i no menys important, és que l’arribada de Luismi serviria per esperonar i il·lusionar a una afició que ha patit molt, massa, i que ara té la necessitat d’agafar-se a qualsevol cosa per il·lusionar-se i anar a renovar el carnet o, per què no, donar-se d’alta com a soci.

El club està negociant sense presses, ja que vol obtenir el millor tracte per viure el retorn del futbolista. La idea del Nàstic seria la de quedar-se en propietat al centrecampista andalús, ja que amb la cessió d’Omar Perdomo, extrem que ha vingut del Tenerife, creu que ja n’hi ha prou.

A més, el centre del camp quedaria tancat (si no es produeix cap sortida més) amb el fitxatge de Luismi. El mateix andalús, Zahibo, Sergio Tejera, Maikel Mesa, Juan Muñiz i Sandro Toscano, tot i que aquest darrer pot jugar més avançat, tancarien aquesta demarcació. Han sonat noms per al centre del camp, però la prioritat és clara: tothom vol, sí o sí, que Luismi torni a vestir la samarreta del Gimnàstic la pròxima temporada.