Dani Martínez: «Em fa mal pensar que nanos del CBT no podran tenir l'oportunitat que vaig tenir jo»

—Com ha viscut aquesta temporada tan complicada amb el CBT?

—Ja es veia venir des de principis de temporada que tocaria patir. Un equip jove i humil que, tot i que ha fet tot el que ha pogut, no ha pogut evitar el descens.

—Com s’ha vist a nivell personal?

—La veritat és que estic molt content de la temporada a nivell personal. Després de venir d’una lesió que em va apartar de l’equip tota la temporada i d’un estiu dedicat a la meva recuperació, m’he sentit molt a gust, ja que no he patit cap problema.

—Cada final de temporada del CBT és sinònim de problemes.

—Porto tota la vida al CBT i he vist una mica de tot. He viscut la millor època, i també la pitjor. Com a jugardor m’ha tocat viure la pitjor. Saps que has de fer molts esforços per sobreviure i que cada final de temporada passarà el mateix. Penso que el club necessita una major solidesa, ja sigui via Ajuntament o mitjançant els patrocinadors, per poder comptar amb un projecte amb cap i peus.

—Quin és el problema?

—El CBT no té, ni de llarg, la massa social que té el Nàstic, i tothom espera que l’Ajuntament hi posi una mica més de la seva part. Em fa mal veure, ara que marxo, que l’Ajuntament no ajuda suficient al club, ja que hi ha nanos que no podran tenir l’oportunitat que jo vaig tenir.

—Marxa del CBT amb la sensació que li quedava alguna cosa per fer?

—No ben bé. Al revés. Me’n vaig molt content per l’oportunitat que he tingut al club. Molta gent donaria molt per poder tenir-la. He treballat molt i ara em toca mirar al futur. Estic molt content d’haver realitzat la fase de projecció a casa meva.

—Podia haver marxat abans del CBT.

—Sí.

—Per què no ho va fer?

—Es van ajuntar moltes circumstàncies. Van ser decisions meves i dels que m’envolten. Crèiem que era el millor, i ara no me’n penedeixo. He pogut aprendre del Berni i, a més, m’ha donat els minuts que necessitava. Si he rebut les ofertes que he rebut, és gràcies a ell.

—Marxa el Ferran, marxa vostè. Això s’està desfent.

—Cadascú fa el camí que ha de fer. Hi ha etapes. El Ferran vol comprovar fins on és capaç d’arribar, i jo també vull apostar per jugar a bàsquet. Em dol que la gent marxi del CBT, i no sé què passarà.

—Què l’ha fet decidir marxar al Càceres?

—Perquè està a LEB Or. Es van interessar en mi des del primer moment. Vaig tenir altres equips que em volien, però si van a per tu des del principi, t’omple moltíssim.

—Quin sostre es posa ara mateix?

—Fa dos anys deia que el meu sostre seria poder jugar a LEB Or, i ara no ho sé. Quan passi un any o dos de complir-ho, sí que et podré dir que vull jugar a l’ACB.

—Ara podrà dir que ja viu del bàsquet?

—Sí, i és molt complicat fer-ho. Hi ha un petit canvi en aquest sentit. Em financen el pis i les dietes, i pots viure del que et donen.

—Per quants anys signa?

—Després de parlar-ho amb el representant i amb la família, vam decidir signar per una temporada.

—En un futur llunyà li agradaria tornar al CBT?

—Sí. A tothom li agrada tornar a casa, però no a un CBT com està ara, sinó a un club on les coses hagin canviat.