S'han acabat els 'tikotazos': el mite penja les botes

Quants porters no han patit en els darrers anys un tikotazo? Pocs. Tikotazo no és una paraula que tingui significat propi en cap diccionari de cap idioma, però és una manera que tenia en Daniel Sabaté Rubio de resoldre partits. Aquest ja exfutbolista penja les botes després d’una carrera plena d’èxits, alegries, molts amics en el camí i, sobretot, grans lliçons d’humanitat i de futbol sobre la gespa. I, per cert, molts tikotazos, que són, ni més ni menys, faltes llençades amb precisió mil·limètrica amb una cama esquerra privilegiada, d’aquelles que molts nens envegen des de petits i que pocs arriben a aconseguir.

Tiko, que és com se’l coneix en el món futbolístic, ha passat per molts equips al llarg de la seva carrera. En cap d’aquests ha deixat cap enemic, ni tan sols una mala mirada ni una paraula a destemps. Sempre ha estat un exemple i, per això, ningú va voler perdre’s l’homenatge sorpresa que li van preparar a l’Estadi Municipal de Salou aquest passat 30 de juny. Ell no s’esperava res semblant, però amics i excompanys seus van voler demostrar-li el seu afecte com a ell sempre li ha agradat: sobre el verd i amb la pilota rodant.

Salou, Reus, Tàrrega, Morell, Torredembarra i la Riera de Gaià són els sis clubs que han pogut gaudir d’aquest futbolista, que sempre s’ha deixat la pell i que no tan sols era un lateral esquerre excel·lent, sinó que s’adaptava perfectament a posicions més avançades i, a més, al centre del camp, on va acabar jugant molts partits a la Riera.

No hi va faltar ningú

Jordi Mercadé, Óscar Ambros, Álex Ródenas, Adri Soriano, Vicente Sánchez, Luis Rosado, Pepo, Álex Cañas, Albert Jansà, Marc Vidal... Ells i molts més van fer acte de presència a un acte molt emotiu, en el qual en Daniel Sabaté i la seva dona van rebre un reconeixement per tots aquests anys. El premi era, en principi, per al ja exfutbolista, però ella també se’l mereixia, ja que tants viatges els caps de setmana, nits on l’entrenament manava sobre la vida familiar i converses que moltes vegades tiraven massa cap a l’esfèrica i el pròxim rival, també valen un gran guardó.

La festa va acabar a la nit, amb un sopar a la capital de la Costa Daurada on regals, somriures, moments viscuts i els que queden per viure van ser els protagonistes en un dels dies més feliços per a un Tiko que va decidir dir «prou», però amb la sensació de la feina ben feta.