«El Nàstic és un gran de la categoria, un mal any no significa res»

—Com està anant l’aterratge al Nàstic i a Tarragona?

—Estic molt content. Després de recuperar-me d’una lesió, porto tres dies entrenant amb el grup i, un cop agafi ritme, crec que tot anirà bé.

—Per què es va decidir pel Nàstic? Què l’atrau d’aquest equip?

—És un dels grans de la categoria superior a la que estava jugant fins ara. Fa dos anys estava dalt de tot, el fet que hagi tingut un mal any no significa res.

–Creu que esteu en condicions de tornar-lo a dalt un altre cop?

—Crec que sí, perquè l’equip està treballant molt bé i està molt motivat. Després ja es veurà amb els resultats però està clar que l’equip lluitarà per estar allà dalt.

–Com es defineix com a jugador?

—Sóc molt treballador, tot i ser un jugador atacant. Crec que el millor que tinc és l’u contra u, el desequilibri per la banda i les centrades.

–A quin jugador creu que s’assembla?

—El jugador que més m’agrada a la meva posició i amb qui m’inspiro a l’hora de jugar és Neymar. Té una forma de regatejar que crec que no té ningú més. Però, per la meva gambada, diria que la meva forma de jugar s’assembla a la de Vitolo.

—A banda del desequilibri per la banda i l’u contra u, què més creu que aportarà a l’equip?

—Quan he estat bé físicament i treballant amb l’equip, aporto gol i assistències, també. A la temporada 2014-2015, quan jugava a la Divisió d’Honor amb el juvenil B de l’Atlètic de Madrid, vaig ser el màxim golejador de l’equip. Vaig acabar la temporada amb 17 gols en lliga i 2 a la Youth League.

—Quin creu que ha de ser l’objectiu de l’equip aquesta temporada?

—Més que en el futur, hem d’estar en el present. A partir d’aquí, ja es veurà. Veig a l’equip molt compromès. En el partit contra el Vila-real ja es va veure que estem molt units i conjurats per portar el Nàstic on es mereix.

—El 10 d’abril es va lesionar el cinquè metatarsià del peu esquerre amb el teu anterior equip, l’Atlètic Balears. Ja és a la recta final de la teva lesió?

—He estat dos mesos i mig parat, però des que vaig arribar al Nàstic abans d’acabar la temporada, la recuperació ha anat molt bé, i aquesta és la primera setmana que he entrenat amb el grup.

—Com va passar?

—Vaig sortir al camp, en la primera jugada vaig fer un regat, vaig fer una passada, i quan vaig recolzar el peu ja vaig notar un crec. Llavors ja vaig saber que la cosa no pintava bé.

—Quan creu que podrà tornar a jugar?

—Potser a partir d’aquesta setmana ja podré debutar amb alguns minuts. En tot cas, la que ve segur. Ha estat dur no poder entrenar ni jugar amb l’equip, però espero que tot vagi bé i aviat pugui comptar amb minuts.

—A qui recorda amb més estima, de la teva etapa al planter de l’Atlètic de Madrid?

—Amb l’entrenador Armando de la Morena vam congeniar molt bé. És molt bon entrenador. Andrés García, que ara és al Granada, és el jugador amb qui em portava millor.

—On havia jugat abans d’arribar a l’Atlètic?

—Vaig començar jugant a l’Atlético Zabal, l’equip del meu poble. Després vaig anar a l’AD Taraguilla, on vaig tenir la sort que em truquessin per formar part de la selecció andalusa. Gràcies a això em va trucar l’Atlético de Madrid. Allà vaig començar al juvenil, i també he jugat als equips B i C, i a la Youth League.

—Com es treballa amb Lluís Carreras? Li agrada la seva visió de joc?

—És un entrenador amb valors, i els transmet molt bé. I, a més, el seu sistema de joc li agrada a tothom. Com a extrem, sempre ens demana que estiguem oberts per rebre i encarar l’u contra u. Això a mi em va molt bé.

—Què se li està demanant, aquest primers dies?

—Sempre em diu que la recuperació és el primer, i que després ja vindrà l’entrada progressiva a l’equip.

—Se sent a gust a Tarragona? Què és el que més l’agrada de viure en aquesta ciutat?

—M’agrada molt, perquè està tot a prop, té platja... M’encanta la tranquil·litat que he trobat a l’Arrabassada, és el que valoro més de viure aquí.